De l’acompanyament digital a la sobirania tecnològica: el full de ruta de l’AOC per al món local
Compartir
El passat 17 de març, en el marc de la jornada “Governs Locals Revolucionaris”, l’AOC va presentar una sessió conjunta amb tres mirades complementàries sobre el present i el futur de la transformació digital al món local.
La sessió, a càrrec del responsable de la unitat d’Acompanyament i Capacitació, Carlos Rodríguez, la responsable de la unitat d’Assessorament i Desplegament Territorial, Beatriu Tudel i el subdirector de Transformació Digital, Pep Budí, es va centrar en l’acompanyament a les administracions locals en la transformació digital potenciant nous models, la proximitat, l’escolta activa i la capacitació, posant les persones com les veritables protagonistes del canvi.
Es van exposar els avenços recents, els models comuns de treball i els reptes tecnològics que afronten les administracions catalanes.
Acompanyament digital inclusiu: posar les persones al centre
Carlos Rodríguez va obrir la sessió explicant la profunda transformació del model d’atenció de l’AOC. El nou enfocament té com a objectiu acompanyar i capacitar, no només resoldre incidències. Això implica una atenció més pròxima, adaptada i centrada en les necessitats reals de cada persona o ens públic, fomentant la seva autonomia a mitjà termini.
Aquest nou model parteix de quatre eixos fonamentals:
Inclusió digital, com a principi transversal.
Accessibilitat i llenguatge planer, garantint comunicacions clares i comprensibles.
Detecció de mancances digitals, amb protocols específics.
Millora contínua basada en dades, amb ús intensiu d’eines que faciliten el treball intern.
Rodríguez va remarcar també l’impacte d’aquest canvi durant el periode 23-25, que tot i augmentar les transaccions digitals, les peticions d’assistència han anat disminuint (-29% el 2024 i -25% el 2025), gràcies al reforç dels recursos de suport i a l’ús de tecnologies basades en IA generativa, que permeten automatitzar processos, anticipar necessitats i millorar la qualitat de la resposta.
Les quatre novetats que properament s’oferiran a les AAPP
A la part final de la seva presentació va avançar quatre novetats destacades que es desplegaran properament:
Xatbot d’IA generativa per a les les AAPP: ja disponible als serveis ciutadans, ofereix respostes immediates 24×7, amb una taxa d’encert del 88% i un fort creixement d’ús (més de 196.000 persones ateses el 2025).
Nova atenció per xat: el nou sistema permetrà compartir pantalla i concertar cites per Teams, facilitant una atenció molt més personalitzada i flexible.
De cercador a assistent intel·ligent: el cercador del portal de suport es convertirà en un assistent conversacional capaç de sintetitzar els més de 1.300 articles d’ajuda en respostes simples, clares i contextualitzades, traslladant la conversa a un agent humà quan calgui.
Assistència telefònica amb IA: un sistema de veu natural i amable que interpreta la necessitat de la persona i ofereix respostes al moment, sense menús ni opcions enrevesades, amb traspàs a humans sempre disponible.
Aquestes novetats s’inclouen en el full de ruta que preveu la consolidació del model al llarg de 2026 i la posada en marxa completa del servei amb tots aquests elements el 2027.
Assessorament i desplegament territorial: un model col·laboratiu per a tot el país
Beatriu Tudel va exposar com l’AOC treballa de manera coordinada amb diputacions, consells comarcals i altres actors clau del territori. Va destacar la voluntat de reforçar aquesta presència territorial, potenciar les sinergies, detectar necessitats i alinear-hi els serveis digitals. Aquest model col·laboratiu contribueix a garantir l’equitat i la cohesió digital i territorial, i facilita una implantació homogènia de solucions a tots els ens locals.
Un dels eixos centrals de la seva intervenció va ser l’Eset, presentat com un model comú i consensuat de tramitació electrònica. L’Eset permet:
la unificació de criteris,
la interoperabilitat documental i procedimental,
la millora de l’eficiència,
i una experiència més satisfactòria per a la ciutadania.
La seva ponència va transmetre un missatge clar: la transformació digital només és possible si es duu a terme conjuntament, compartint criteris i recursos i promovent modelseficients, estàndards i comuns.
Novetats en transformació digital i sobirania tecnològica
La sessió es va tancar amb la intervenció de Pep Budí, que va analitzar els principals riscos i oportunitats del context tecnològic actual. Budí va alertar sobre la creixent concentració del mercat TIC, que afecta especialment els municipis petits i pot comportar dependències excessives, increments de preus o situacions de lockin tecnològic.
Davant d’aquest escenari va defensar la necessitat d’avançar cap a un model de sobirania digital, amb un marc que garanteixi:
dades estandarditzades i accessibles des del sector públic,
plataformes públiques com a base del sistema,
una capa d’integració comuna,
un nucli funcional sota control públic i sostenible,
i una necessària col·laboració públic-privada, potenciant un mercat obert amb una competència real i sana.
Una part rellevant de la seva presentació va estar dedicada als sistemes d’informació de l’administació local (SIAL), un marc de referència comú i estàndard, que permeti ordenar del model tecnològic facilitant tant el desenvolupament de noves solucions així com la seva contractació, fomentar la qualitat, facilitar les integracions i impulsar un ecosistema obert que permeti la participació d’empreses emergents i models de codesenvolupament.
Pep Budí va posar l’accent en un missatge clau: calen alternatives públiques o sota control públic que garanteixin estabilitat, control estratègic i sostenibilitat a llarg termini per al món local.
Conclusió
La sessió conjunta va demostrar que la transformació digital del món local requereix proximitat, model compartit i sobirania tecnològica. Tres mirades complementàries que, sumades, dibuixen una mateixa direcció: un ecosistema digital més robust, eficient i orientat al servei públic.
