Només dues entitats públiques catalanes tenen la certificació de conformitat amb l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) en nivell alt: el Consorci d’Aigües de Tarragona, des del desembre de 2025, i l’AOC, des del 31 de juliol de 2026. A tot Espanya són 41, segons el Centro Criptológico Nacional (CCN), i només una és una entitat local.
Tot i que només siguin dos entitats, el fet que l’AOC estigui certificat implica que més de 2.250 administracions catalanes no han de certificar pel seu compte allò que l’AOC ha certificat una vegada per a tothom. Un ajuntament petit que treballa amb VÀLid, e-NOTUM o DESA’L incorpora les mateixes garanties que una diputació, amb una verificació independent que acredita que les mesures de seguretat s’apliquen de manera efectiva. El 86% del catàleg de l’AOC ja opera sota l’ENS. El nivell que a tot l’Estat només ha assolit només una entitat local per si sola és, a Catalunya, un punt de partida compartit.
Dues entitats a Catalunya, quaranta-una a tot l’Estat
Segons els certificats de conformitat publicats pel CCN, 41 entitats públiques espanyoles tenen l’ENS en nivell alt: 23 del sector públic institucional, 11 de l’Administració General de l’Estat, 6 de comunitats autònomes i una sola entitat local. A Catalunya només n’hi ha dues, totes dues del sector públic institucional: el Consorci d’Aigües de Tarragona (5 de desembre de 2025) i el Consorci AOC (31 de juliol de 2026).
L’ENS distingeix tres nivells: bàsic, mitjà i alt. L’alt és el que correspon als sistemes que gestionen informació o serveis crítics, i és el que menys entitats han acreditat. Acreditar el nivell alt suposa demostrar un ampli conjunt de mesures tècniques, organitzatives i operatives, i sotmetre-les a una auditoria independent. Per a un ens local pot ser difícil d’assumir amb recursos propis. Això no vol dir que els ens locals catalans treballin sense garanties, gràcies a l’ENS obtingut per l’AOC, això vol dir que les tenen gràcies a l’AOC.
Un ajuntament petit amb les garanties d’una diputació
Què significa que l’AOC ho hagi certificat una vegada per a tothom? Que l’esforç es fa en un sol lloc i els efectes arriben a més de 2.250 administracions. Quan un ajuntament utilitza VÀLid, e-NOTUM o DESA’L, no incorpora només una eina: incorpora un servei auditat segons el nivell més exigent de l’ENS, i pot aprofitar-ne la conformitat en el seu propi procés d’adequació.
L’alternativa és que cada administració certifiqui pel seu compte els components de la seva administració electrònica. Si a tot l’Estat només una entitat local ho ha fet per si sola, difícilment seria un camí realista per a la majoria d’ens catalans. Amb el model compartit, un ajuntament petit parteix de la mateixa base de seguretat que una diputació.
Per a la ciutadania, el canvi és menys visible, però més durable: els tràmits digitals amb qualsevol administració catalana s’assenten sobre serveis que han passat una verificació independent, orientada a protegir la confidencialitat, la integritat, la disponibilitat, l’autenticitat i la traçabilitat de la informació.
De tres serveis a vint-i-dos en només dos anys
Aquest resultat té una història curta, i el ritme l’explica: de tres a vint-i-dos serveis és multiplicar per més de set en dos anys. El 2024 hi havia tres serveis amb ENS: DESA’L (abril), VÀLid (juny) i PSIS (novembre). El mes de juny de 2025, L’AOC va fer l’auditoria interna de tots els serveis de l’AOC, i el mes de juliol de 2026, va superar l’auditoria ENS que ha donat lloc al certificat dels 22 serveis, que representen el 86% del catàleg.
El full de ruta, però, no s’atura aquí. El 2026 toca l’auditoria ENS dels serveis d’interconnexió entre xarxes xcat i SARA; l’any 2027 es farà una auditoria interna del 100% dels serveis de l’AOC i al 2028, l’auditoria ENS del 100% de serveis de l’AOC.
