Deu anys de dades amb valor: el rànquing que mostra com les dades obertes municipals s’han convertit en servei públic
Compartir
Iniciativa Barcelona Open Data va presentar el 4 de novembre, a l’estand de la Diputació de Barcelona a l’Smart City Expo World Congress, el Rànquing #20opendata 2026, que reconeix els projectes públics basats en dades obertes que més valor han aportat durant els darrers deu anys. L’edició coincideix amb el desè aniversari de l’entitat. El subdirector de transformació digital de l’AOC, Pep Budí, hi va intervenir per situar aquests projectes en una lectura de fons: les dades obertes municipals ja no són només un gest de transparència, sinó un servei públic, tan real com l’enllumenat i igual d’invisible mentre funciona.
La conseqüència és exigent. Si les dades són un servei, no n’hi ha prou de publicar-les: cal estandarditzar-les perquè una sola aplicació serveixi els 947 municipis de Catalunya, i cal una infraestructura comuna de dades i intel·ligència artificial perquè cap ajuntament hagi de començar de zero. És el que construeix la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents, i és l’ADN del model compartit: construir una vegada per a tothom.
Un rànquing que mira enrere per decidir cap on anar
Iniciativa Barcelona Open Data compleix deu anys, i ho ha celebrat amb una pregunta diferent de la que es feia el 2016. Aleshores la qüestió era per què obrir dades; avui és com volem governar-les. El Repte #20opendata 2026, impulsat amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha buscat els projectes públics basats en dades obertes que han demostrat valor, recorregut i vigència al llarg d’aquesta dècada: iniciatives que van néixer fa anys i han continuat creixent, que s’han transformat o que han generat usos nous.
El rànquing resultant es va presentar el 4 de novembre a l’estand de la Diputació a l’Smart City Expo World Congress, a la Fira de Barcelona. L’AOC hi va participar amb una intervenció de Budí, que resumim a continuació, i la jornada es pot repassar a la crònica de la presentació, a l’àlbum de fotografies i al vídeo resum.
Les dades municipals, un servei públic invisible
Fa deu anys, obrir dades era sobretot un gest de transparència. El que mostren els projectes reconeguts és una altra cosa: les dades obertes s’han convertit en un servei públic, tan real com l’enllumenat o la recollida de residus. La diferència és que no es veu. Però sense ell moltes coses deixarien de funcionar.
L’ajuntament és l’administració que viu més a prop de la gent, i cada dia genera dades sobre el padró, la mobilitat, els equipaments, la qualitat de l’aire, els contractes o el pressupost. Quan aquestes dades s’obren amb qualitat, passen tres coses. La ciutadania pot entendre i controlar la gestió pública, tal com preveu la Llei 19/2014 de transparència. Les empreses, les entitats i els periodistes creen serveis nous que l’administració no hauria fet. I el mateix ajuntament decideix millor, perquè governa amb evidències i no amb intuïcions.
Obrir no és suficient: cal estandarditzar
La dècada també ha ensenyat que publicar no n’hi ha prou. La Directiva (UE) 2019/1024 ho diu clar: les dades han de ser obertes des del disseny i per defecte. Però la lliçó més pràctica és una altra. Si cada municipi publica els seus equipaments en un format diferent, ningú no pot construir un servei de país. Si tots fan servir el mateix model, una sola aplicació serveix els 947 municipis de Catalunya.
Per això l’AOC ofereix models de dades estandarditzats i un portal de dades obertes amb què qualsevol ajuntament publica i federa les seves dades. La traducció per a un ens petit és directa: no ha de dissenyar cap model ni mantenir cap portal, publica amb els mateixos estàndards que una gran ciutat i les seves dades entren al mateix mapa de país que les de tothom.
De la dada oberta a la dada intel·ligent
El pas següent ja està en marxa. Amb l’Acord de la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents, la Generalitat, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, Localret i l’AOC construeixen infraestructura i serveis basats en dades i intel·ligència artificial per al món local, amb un objectiu explícit: que cap ajuntament hagi de començar de zero ni es quedi enrere. El pla té tres peces.
La primera és la Infraestructura de Dades del Món Local, comuna i federada, perquè els ajuntaments comparteixin dades de manera segura i interoperable. La segona és una intel·ligència artificial amb garanties, en col·laboració amb l’ecosistema, alineada amb els recursos de Local.IA i amb l’informe de transparència algorítmica, perquè la IA del sector públic sigui ètica, transparent i confiable. La tercera són productes i serveis de dades preparats per ser utilitzats: assistents i agents d’IA i quadres de comandament estandarditzats que un ajuntament adopta sense haver-los de construir.
Tot plegat se sustenta en estàndards oberts, perquè les dades públiques no poden quedar captives de cap proveïdor. Això és sobirania digital, i no és un principi abstracte: és el que permet canviar d’eina sense perdre les dades.
Construir una vegada, compartir per a tothom
L’alternativa a aquest model és coneguda: que cada ens compri el seu portal, dissenyi els seus models i contracti la seva IA. El resultat és la fragmentació que ha impedit, fins ara, que les dades municipals siguin un servei de país. Amb la infraestructura compartida, un ajuntament de mil habitants disposa dels mateixos models, la mateixa plataforma i les mateixes garanties que una diputació, sense repetir l’esforç ni assumir-ne el cost.
Les dades municipals són un bé comú al servei de la ciutadania. Els projectes reconeguts ho han demostrat durant deu anys. Ara toca escalar-ho a tot el territori.
L’Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad (ONTSI) ha presentat una nova edició de l’informe Economía Digital en España 2026, una anàlisi de referència que examina l’evolució...
Quan una petició de suport té una afectació important, el temps de resolució és clau per ajudar les persones usuàries a recuperar la normalitat al més...
El director gerent de l’AOC, Miquel Estapé, ha participat en el XIII Congrés d’Innovació Pública NovaGob, celebrat al Kursaal de Donostia els dies 29 i 30...
