Les dades són una eina per governar millor, encara que no tinguem grans equips tècnics. Quan parlem de transformació digital, sovint pensem en aplicacions, tràmits electrònics, notificacions, expedients digitals o portals de transparència. Però hi ha un element que travessa tot això i que moltes vegades queda en segon terme: les dades.
Les dades són la informació que un ajuntament utilitza cada dia per funcionar: el padró, els expedients, les llicències, els rebuts, els ajuts socials, els equipaments, les queixes i suggeriments, les activitats, els contractes, els proveïdors, els carrers, els immobles o els consums energètics municipals.
Encara que no sempre en siguem conscients, qualsevol ajuntament, per petit que sigui, ja treballa amb dades. La qüestió no és si en té o no en té. La qüestió és si les té prou ordenades, fiables i accessibles per poder prestar millors serveis a la ciutadania.
Les dades no són només una qüestió tecnològica
Governar i gestionar les dades pot semblar un concepte molt tècnic, reservat a grans administracions o a equips especialitzats. Però en realitat comença amb preguntes molt senzilles:
- Quines dades tenim?
- On són?
- Qui les actualitza?
- Són correctes?
- Les podem reutilitzar?
- Les estem protegint bé?
- Ens serveixen per prendre decisions?
Aquestes preguntes no són només per al personal informàtic. També afecten secretaria, intervenció, serveis socials, urbanisme, atenció ciutadana, recursos humans, medi ambient, promoció econòmica o qualsevol altre servei municipal.
Per exemple, si una adreça del padró no està ben escrita, pot afectar una notificació. Si hi ha dades duplicades d’una persona, pot generar confusió en la tramitació. Si no sabem quants equipaments municipals tenim, quin ús tenen o quin cost energètic generen, serà més difícil planificar inversions. Si les dades dels expedients no estan ben classificades, costarà trobar informació quan calgui retre comptes o respondre una petició ciutadana.
Per això, les dades no són només “fitxers” o “registres” dins d’un programa. Són una infraestructura bàsica de gestió pública.
Una infraestructura invisible, però imprescindible
Quan pensem en infraestructures municipals, pensem en carrers, enllumenat, xarxa d’aigua, edificis públics o equipaments. Són elements visibles i necessaris perquè el municipi funcioni. Les dades són una infraestructura menys visible, però igualment essencial. Sense dades fiables, l’ajuntament funciona amb més esforç, més duplicitats i més risc d’error.
Una bona gestió de les dades pot ajudar a:
- reduir errors administratius;
- evitar demanar a la ciutadania informació que l’administració ja té;
- millorar la planificació dels serveis municipals;
- facilitar la transparència i la rendició de comptes;
- detectar necessitats socials o territorials;
- compartir informació entre administracions amb més garanties;
- preparar millor l’ús futur de la intel·ligència artificial;
- protegir millor la informació sensible de les persones.
Això no vol dir que un ajuntament petit hagi de crear una oficina de dades ni incorporar perfils molt especialitzats d’un dia per l’altre. Vol dir que pot començar a treballar d’una manera més ordenada, gradual i compartida.
Per on es pot començar?
El primer pas no és comprar una nova eina; tampoc és fer un gran projecte tecnològic. El primer pas és prendre consciència que les dades municipals tenen valor i que cal cuidar-les. Un ajuntament petit pot començar amb accions molt simples:
- Identificar els principals conjunts de dades que utilitza: padró, expedients, tributs, llicències, serveis socials, equipaments, contractació, activitats o incidències.
- Anotar qui és la persona o àrea que coneix millor cada informació.
- Detectar quines dades generen més problemes: duplicats, errors, manca d’actualització, dificultat per trobar-les o criteris diferents entre serveis.
- Prioritzar només dues o tres dades importants per començar a millorar-les.
- Establir criteris bàsics: com s’escriu una adreça, com es registra una persona, com es classifica un expedient, com s’actualitza una informació o qui pot accedir-hi.
Aquestes accions no requereixen grans recursos: requereixen mètode, constància i suport.
L’Espai de Dades del Món Local: avançar plegats
La realitat del món local és molt diversa. No és el mateix un gran ajuntament que un municipi petit amb poca estructura administrativa. Per això, no tindria sentit que cada ens local hagués d’inventar el seu propi model de govern i gestió de dades des de zero.
L’Espai de Dades del Món Local neix precisament per ajudar a construir una resposta compartida. L’objectiu és facilitar criteris, models, serveis comuns i acompanyament perquè els ens locals puguin avançar en l’ús de les dades sense haver d’assumir sols tota la complexitat.
En aquest marc, la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents vol esdevenir un espai de col·laboració entre administracions locals, diputacions, consells comarcals i el Consorci AOC per compartir coneixement, experiències, necessitats, solucions i instruments de referència que ajudin a transitar cap aquest context.
La idea és clara: les dades han de servir per millorar els serveis públics, però el camí per fer-ho ha de ser assumible per a tots els ajuntaments, també per als més petits.
De la dada al valor públic
Governar les dades no és una finalitat en si mateixa. No es tracta de fer inventaris per fer inventaris, ni de posar més feina administrativa als equips municipals. Es tracta d’aconseguir que la informació que l’ajuntament ja té sigui més útil, més fiable i més segura.
Una dada ben gestionada pot evitar una gestió duplicada. Pot facilitar una ajuda social. Pot millorar una notificació. Pot ajudar a planificar una inversió. Pot fer més transparent una decisió. Pot permetre que una altra administració no torni a demanar el mateix document a una persona.
Aquest és el sentit real del govern de la dada: convertir la informació municipal en valor públic.
Comencem pel més important
Per començar no cal saber-ho tot sobre govern de dades. No cal disposar d’un equip especialitzat. No cal tenir totes les eines resoltes.
Cal començar per una idea senzilla: les dades municipals són un actiu públic i cal gestionar-les amb la mateixa responsabilitat amb què gestionem els recursos econòmics, els equipaments o els serveis municipals. A partir d’aquí, el camí pot ser progressiu, compartit i adaptat a cada realitat local.
El primer pas és saber quines dades tenim i entendre que, si les cuidem millor, podrem servir millor la ciutadania.
