Fa uns anys, en molts ajuntaments, fer un tràmit encara significava desplaçar-se, fer cua i portar papers d’un mostrador a un altre.
Avui, en canvi, cada cop és més habitual fer gestions des de casa, en qualsevol moment, sense haver d’aportar documents que l’administració ja té. Però… com sabem fins a quin punt aquesta transformació és real? Com podem saber quins ens locals estan avançant més ràpid? I, sobretot, com es pot millorar?
Aquí és on entra en joc una eina clau: l’Índex de Maduresa Digital (IMD) de l’AOC.
Una eina que va néixer per fer-se preguntes
L’IMD no neix com un rànquing, sinó com una necessitat.
Fa més d’una dècada, des de l’AOC ens vam plantejar una pregunta senzilla però fonamental: Com podem saber si la transformació digital dels ens locals està funcionant?
I, encara més important: Com podem ajudar-los a avançar?
A partir d’aquí es va començar a construir un model basat en dades reals —no percepcions— capaç de radiografiar la digitalització dels ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.
Del “tenim serveis digitals” al “realment s’utilitzen”
Amb el temps hem après que la transformació digital no va només de tenir tecnologia.
Hi ha ajuntaments que ofereixen tràmits en línia, però amb poc ús. D’altres que han fet un salt important perquè han aconseguit que la ciutadania els incorpori en el seu dia a dia.
Per això, l’IMD mira més enllà:
- Analitza quins serveis digitals existeixen
- Però també quant s’utilitzen
- Mesura si s’intercanvien dades entre administracions
- Observa com es gestiona internament l’organització
- I també té en compte la transparència i el govern obert
És a dir, no només pregunta “què tens?”, sinó “com ho fas servir?” i “quin impacte té?”.
Quan les dades expliquen històries de transformació
Al darrere de cada puntuació de l’IMD hi ha històries reals.
Ajuntaments petits que, amb pocs recursos, han aconseguit digitalitzar la majoria dels seus tràmits.
Consells comarcals que han apostat per la interoperabilitat per simplificar la vida de la ciutadania.
Equips que han impulsat canvis interns per deixar enrere el paper.
L’IMD no només permet veure qui està millor posicionat, sinó també detectar patrons: què funciona, què es pot replicar i com evolucionen els ens al llarg del temps.
Una brúixola per orientar el camí
Per als ens locals, l’IMD s’ha convertit en molt més que una foto fixa: és una eina de gestió.
Permet, per exemple:
- Comparar-se amb ajuntaments de mida similar
- Identificar en quins àmbits hi ha marge de millora
- Prioritzar projectes de transformació
- I fer seguiment dels avenços any rere any
En un context on els recursos són limitats, tenir una brúixola com l’IMD és clau per prendre decisions amb criteri.
El punt de partida dels Reconeixements AOC
Cada any, aquesta anàlisi es tradueix també en un moment de reconeixement.
El 20 de maig s’han lliurat els Reconeixements Administració Oberta, que arriben a la seva onzena edició, i que posen en valor els ens locals que lideren la seva categoria en transformació digital.
Però aquests reconeixements no són fruit d’una votació ni d’una percepció subjectiva. Es basen en les dades de l’IMD.
Són, en aquest sentit, la cara visible d’una feina silenciosa que passa durant tot l’any.
Més enllà dels guardons
Tot i això, l’objectiu final no són els premis.
El que realment importa és el camí: avançar cap a una administració:
- més fàcil per a la ciutadania
- més eficient per als equips públics
- i més connectada amb altres administracions
Amb la publicació dels nous resultats de l’IMD, tornem a tenir una fotografia actualitzada d’aquest progrés col·lectiu. Una fotografia que, més que mostrar qui està al capdavant, ens ajuda a entendre com avança —pas a pas— la transformació digital del món local.
