Olesa de Montserrat i Reus, ens capdavanters el 2025 en transformació digital i govern obert
Compartir
L’XI edició dels Reconeixements Administració Oberta als ajuntaments i consells comarcals que atorga anualment el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha reconegut als ens capdavanters en transformació digital i govern obert. Enguany han estat guardonats amb un dels Reconeixements Administració Oberta 83 ens locals catalans repartits en set categories d’acord amb el nombre d’habitants dels municipis i la seva naturalesa.
Dels 83 ens guardonats, Olesa de Montserrat i Reus són els municipis que han obtingut la puntuació més alta seguits per Sant Feliu de Llobregat i Manlleu.
Pel que fa a la classificació per categories, Reus lidera per tercer any consecutiu la categoria de municipis de més de 50.000 habitants; Olesa de Montserrat encapçala la categoria de 20.001 a 50.000 habitants i Llinars del Vallès i Montornès de Vallès colideren la dels municipis de 5.001 a 20.000 habitants. Palau-saverdera s’estrena en la primera posició de la categoria de 1.001 a 5.000 habitants, Castellfollit de la Roca manté per segon any la primera posició de la categoria de municipis de 501 a 1.000 habitants i Sant Martí d’Albars s’estrena en la primera posició de la categoria de municipis de menys de 500 habitants.
Pel que fa als consells comarcals, el Consell Comarcal del Priorat (menys de 20.000 habitants) se situa en primera posició; el Consell Comarcal del Berguedà (de 20.001 a 50.000 habitants) manté la primera posició per cinquè any consecutiu i el Consell Comarcal del Baix Llobregat lidera enguany la categoria de municipis de més de 50.000 habitants.
L’acte de lliurament dels guardons s’ha celebrat a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers i ha comptat amb la presència del secretari de Telecomunicacions i transformació Digital, Albert Tort, del vicepresident de Localret Pere Segura, de l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell i del director gerent de l’AOC, Miquel Estapé.
La sessió ha estat gravada i us oferim el vídeo de l’acte des del canal de Youtube de l’AOC.
Els ens guardonats tenen a la seva disposició els segells web en modalitat bàner per poder inserir-lo al web corporatiu.
Ajuntaments
Fins a 500 hab.
1. Sant Martí d’Albars 2. Molló 3. La Tallada d’Empordà 3. Susqueda
Top10. Caseres Top10. Gaià Top10. Sant Sadurní d’Osormort Top10. Tavèrnoles Top10. Bolvir Top10. Lladurs Top10. Sant Martí Vell Top10. Pardines Top10. Santa Cecília de Voltregà
De 5.001 a 20.000 hab.
1. Llinars del Vallès 1. Montornès del Vallès 2. Alella 3. Palau-solità i Plegamans
Top10. Masquefa Top10. Llagostera Top10. Arenys de Munt Top10. Montmeló Top10. Begues Top10. Vilassar de Dalt Top10. Parets del Vallès Top10. Arenys de Mar
De 501 a 1.000 hab.
1. Castellfollit de la Roca 2. Llambilles 3. Sant Jaume de Llierca
Top10. Pont de Molins Top10. Massanes Top10. Vilalba dels Arcs Top10. Sant Boi de Lluçanès Top10. Vilabertran Top10. Vilalba Sasserra Top10. Aiguaviva Top10. Pacs del Penedès Top10. Pau Top10. Sant Mateu de Bages
De 20.001 a 50.000 hab.
1. Olesa de Montserrat 2. Sant Feliu de Llobregat 2. Manlleu 3. Gavà
Top10. Sant Vicenç dels Horts Top10. Palafrugell Top10. Salou Top10. Sant Feliu de Guíxols Top10. Calafell Top10. El Masnou Top10. Vila-seca Top10. Sant Quirze del Vallès
De 1.001 a 5.000 hab.
1. Palau-saverdera 2. Olèrdola 3. El Morell
Top10. Les Preses Top10. Bell-lloc d’Urgell Top10. Riudellots de la Selva Top10. Collbató Top10. Hostalric Top10. L’Ampolla Top10. Sant Joan de les Abadesses Top10. Sant Gregori Top10. Ascó
Més de 50.000 hab.
1. Reus 2. Mataró 3. Terrassa 3. Lleida
Top10. Girona Top10. Granollers Top10. Sant Boi de Llobregat Top10. Hospitalet de Llobregat Top10. Castelldefels Top10. El Prat de Llobregat
Coneix el grau de maduresa digital de la teva administració
Aquests reconeixements es donen en base a l’Índex de Maduresa Digital (IMD) que elabora l’AOC i que es determina a partir de l’anàlisi d’uns indicadors objectius, les dades d’ús dels serveis AOC i de l’anàlisi dels webs de 947 ajuntaments i 42 consells comarcals.
D’aquesta manera les administracions locals tenen a la seva disposició informació rigorosa per conèixer el seu estat de situació, els seus punts forts i els àmbits de millora. També es poden fer comparacions amb altres administracions similars o bé amb les que lideren la transformació digital.
L’IMD és una iniciativa única i innovadora, tant a nivell estatal com internacional, que ens permet avaluar amb rigor el grau de maduresa de la transformació digital d’un ens públic. Els índexs que mesuren el desenvolupament del govern digital a nivell autonòmic o estatal no són apropiats per avaluar les dades a nivell local i, a més, es basen en enquestes o dades estadístiques, mentre que l’IMD utilitza dades obertes públiques i objectivables.
