Quan es parla d’intel·ligència artificial, és habitual pensar en algoritmes, automatitzacions, assistents virtuals, prediccions o eines capaces de generar textos, classificar documents o ajudar a prendre decisions. Però en una administració pública, i especialment en un ajuntament, la primera pregunta no hauria de ser “quina eina d’intel·ligència artificial podem comprar o provar?”.
La primera pregunta hauria de ser una altra, com per exemple:
- Quin problema públic volem resoldre?
- Volem reduir temps de tramitació?
- Volem millorar l’atenció ciutadana?
- Volem detectar necessitats socials abans que es facin més greus?
- Volem ordenar millor les incidències de la via pública?
- Volem facilitar la transparència?
- Volem ajudar el personal municipal a classificar documents o expedients?
- Volem aprofitar millor les dades que ja tenim?
La intel·ligència artificial pot ajudar en molts d’aquests reptes. Però només ho farà bé si les dades de partida són fiables, estan ben descrites, estan protegides i es poden utilitzar amb garanties. Per això, abans de parlar d’algoritmes, cal parlar de dades.
Continuem el camí: inventari, metadades, qualitat, dades mestres i rols
En els posts anteriors d’aquesta sèrie hem anat construint una idea de fons:
Hem explicat què vol dir governar les dades en un ajuntament, per què cal saber quines dades tenim, com les metadades ens ajuden a entendre-les, per què una dada incorrecta pot acabar generant un mal servei, per què les dades mestres (persones, territori, equipaments, entitats o proveïdors) són tan importants i quins rols i responsabilitats cal començar a identificar.
Aquest recorregut no és previ a la intel·ligència artificial per casualitat. N’és la seva base.
- Un ajuntament que no sap quines dades té difícilment podrà utilitzar-les per entrenar, alimentar o validar un sistema d’IA.
- Un ajuntament que no descriu les seves dades amb metadades tindrà dificultats per saber d’on venen, què signifiquen o si es poden reutilitzar.
- Un ajuntament que no revisa la qualitat de les dades pot obtenir resultats equivocats.
- Un ajuntament que no té clares les dades mestres pot alimentar eines d’IA amb informació duplicada o incoherent.
- Un ajuntament que no sap qui fa què tindrà dificultats per validar, supervisar o assumir responsabilitats sobre els resultats.
La IA no substitueix el govern de la dada: el necessita.
Bones dades abans que bons algoritmes
Un algoritme pot ser molt avançat, però si treballa amb dades incompletes, errònies, desactualitzades o esbiaixades, els resultats també ho seran.
Això és especialment important en l’administració pública, on les decisions poden afectar drets, serveis, recursos, prioritats i relacions amb la ciutadania.
Per exemple:
- Si un sistema classifica sol·licituds però els expedients històrics estan mal etiquetats, aprendrà d’errors anteriors.
- Si una eina analitza necessitats socials però les dades són incompletes o no representen bé determinats col·lectius, pot generar conclusions injustes.
- Si un assistent automatitzat dona informació a la ciutadania però la base de coneixement no està actualitzada, pot donar respostes incorrectes.
- Si una eina de transparència anonimitza documents però no hi ha criteris clars sobre dades personals i sensibles, pot generar riscos.
Per això, la qualitat, el context, la seguretat i la supervisió de les dades són tan importants com el model d’intel·ligència artificial que s’utilitza.
La IA pública ha de tenir propòsit
No tota aplicació d’intel·ligència artificial té sentit per a un ajuntament. La IA no ha de ser una moda ni una cursa per incorporar tecnologia. Ha de respondre a necessitats reals i generar valor públic.
Un municipi petit potser no ha de prioritzar grans sistemes predictius, però sí eines que ajudin a reduir càrregues administratives, classificar documents, orientar consultes, preparar esborranys, detectar errors, resumir informació o facilitar la feina del personal municipal.
La pregunta clau és: quin benefici concret aporta a la ciutadania o a l’organització?
Una IA amb propòsit hauria d’ajudar a:
- Prestar serveis més àgils
- Reduir tasques repetitives
- Millorar la qualitat de la informació
- Facilitar l’accés a serveis
- Reforçar la transparència
- Donar suport a la presa de decisions
- Millorar la planificació
- Detectar desigualtats o necessitats
- Alliberar temps del personal municipal per a tasques de més valor
Però aquest propòsit ha d’estar ben definit abans de començar. La tecnologia no ha de buscar un problema. El problema públic ha de guiar la tecnologia.
IA ètica, segura i amb garanties
L’ús d’intel·ligència artificial en el sector públic exigeix garanties específiques. No n’hi ha prou que una eina funcioni. Cal saber com s’utilitza, amb quines dades, amb quines finalitats, amb quins límits, amb quina supervisió i amb quins riscos.
Una IA pública ha de ser comprensible, proporcional, segura, supervisable, transparent, explicable i respectuosa amb els drets de les persones.
Això implica fer-se preguntes com:
- Quines dades utilitza?
- Conté dades personals o sensibles?
- La finalitat és legítima i clara?
- Hi ha risc de biaixos?
- Qui valida els resultats?
- Es pot explicar com s’ha arribat a una recomanació?
- Hi ha una persona responsable de la decisió final?
- Es pot auditar el funcionament?
- Es poden corregir errors?
- S’ha informat adequadament la ciutadania o el personal afectat?
Aquestes preguntes no són obstacles a la innovació. Són condicions per fer una innovació pública responsable.
La confiança és imprescindible. I sense confiança, la IA pública no serà sostenible.
La sobirania digital també passa per les dades i la IA
Quan un ajuntament utilitza dades i intel·ligència artificial, també ha de pensar en la seva capacitat de control.
- On són les dades?
- Qui hi pot accedir?
- Es poden exportar?
- Es poden reutilitzar en altres serveis?
- El proveïdor condiciona completament l’ús de la informació?
- Es pot canviar de solució sense perdre coneixement?
- El model utilitzat és transparent?
- Les dades municipals s’utilitzen per entrenar sistemes de tercers sense control suficient?
Aquestes qüestions formen part de la sobirania digital. Per als ajuntaments, això és especialment important. Sovint tenen menys capacitat de negociació individual amb proveïdors i menys recursos per avaluar solucions complexes.Per això, calen criteris compartits, serveis comuns i acompanyament.
La sobirania digital no vol dir fer-ho tot sols. Vol dir poder decidir amb criteri, evitar dependències innecessàries i garantir que les dades públiques es gestionen al servei de l’interès general.
Equitat territorial: que la IA no sigui només per als grans ajuntaments
La intel·ligència artificial pot generar oportunitats, però també pot ampliar desigualtats si només els ens amb més recursos poden aprofitar-la. Un dels grans reptes del món local és garantir que els municipis petits i mitjans també puguin accedir a coneixement, eines, serveis i acompanyament. La IA pública local ha de pensar-se des de l’equitat territorial.
Això vol dir que les solucions han de ser proporcionades, reutilitzables, compartides i adaptables a diferents realitats municipals.
No tots els ajuntaments tenen la mateixa mida, les mateixes dades, els mateixos sistemes ni els mateixos equips. Però tots haurien de poder beneficiar-se d’una administració més intel·ligent, més àgil i més orientada a la ciutadania. La igualtat d’oportunitats digitals també s’ha de garantir entre administracions.
Local.iA: un marc per desplegar IA pública, ètica, sobirana i amb propòsit
En aquest context, Local.iA, impulsat per la Diputació de Barcelona, esdevé una iniciativa de referència per posar les bases d’un desplegament d’intel·ligència artificial al món local amb criteris públics.
Local.iA planteja un marc conceptual i estratègic per ajudar les administracions locals a desplegar la IA de manera responsable i ètica, amb instruments, models, recursos de formació i assistència.
Aquest enfocament és especialment rellevant perquè no tracta la IA només com una tecnologia, sinó com una capacitat pública que s’ha de desplegar de manera conscient, democràtica, transparent, ètica, sostenible i segura.
També incorpora una mirada d’equitat territorial; el desplegament de la IA no pot ser uniforme, sinó que ha de tenir en compte la realitat diversa dels ens locals i les seves capacitats. Encaixa plenament amb la necessitat que els ajuntaments petits i mitjans no quedin enrere.
Una estratègia compartida amb l’AOC i la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents
Local.iA s’inscriu en un marc més ampli de cooperació institucional. L’Acord institucional per a la promoció de Governs Locals Intel·ligents té com a objectiu modernitzar i millorar els serveis públics mitjançant l’ús de dades i intel·ligència artificial, garantint-ne un enfocament ètic i responsable. Aquest acord va ser signat entre la Generalitat de Catalunya, Localret, l’Ajuntament de Barcelona, les quatre diputacions catalanes i el Consorci AOC.
Aquesta estratègia compartida és essencial perquè el desplegament de la IA al món local no es fragmenti en iniciatives aïllades, sinó que avanci sobre bases comunes: govern de la dada, serveis compartits, criteris ètics, sobirania digital, capacitació i reutilització de solucions.
En aquest marc, el Consorci AOC té un paper clau a través de l’Espai de Dades del Món Local i dels serveis comuns orientats a facilitar que els ens locals puguin aprofitar dades i IA sense haver de començar de zero.
Actualment, a més, s’està treballant en l’extensió de Local.iA de la mà de les altres diputacions catalanes. Aquest procés ha de permetre avançar cap a una visió de país, on les experiències, els aprenentatges i els recursos generats puguin beneficiar el conjunt dels ens locals de Catalunya.
Casos d’ús: començar per problemes concrets
Per als ajuntaments petits i mitjans, el millor camí no és començar per grans projectes d’IA, sinó per casos d’ús concrets i ben delimitats.
Alguns exemples podrien ser:
- classificar automàticament instàncies o sol·licituds;
- ajudar a anonimizar documents abans de publicar-los;
- detectar duplicats o errors en dades municipals;
- resumir expedients o documentació de suport;
- millorar cercadors interns d’informació;
- donar suport a l’atenció ciutadana amb bases de coneixement actualitzades;
- identificar patrons en incidències de la via pública;
- ajudar a preparar indicadors de gestió;
- facilitar la consulta de normativa o procediments interns;
- detectar informació incompleta abans de tramitar.
Aquests casos poden tenir molt valor si es defineixen bé. Però en tots ells calen dades ben organitzades, criteris de qualitat, metadades, responsabilitats, supervisió humana i garanties jurídiques. La IA pot ajudar, però no pot substituir la responsabilitat pública.
Supervisió humana: la decisió pública no es delega a una màquina
Un principi bàsic en l’ús de la IA al sector públic és que la responsabilitat continua sent humana i institucional. Una eina pot recomanar, classificar, resumir o detectar patrons. Però l’ajuntament ha de conservar la capacitat de validar, corregir, revisar i decidir. Això és especialment important quan la IA pot afectar drets, accés a serveis, priorització de recursos o tractament de dades personals.
La supervisió humana no és un tràmit. És una garantia. També és una manera d’assegurar que el coneixement professional del personal municipal continua essent central. La IA ha d’ajudar les persones que treballen als ajuntaments, no substituir el seu criteri públic.
De la cultura de la dada a la cultura de la IA responsable
La cultura de la dada i la cultura de la intel·ligència artificial no són dues coses separades, però molt relacionades. Una administració que no té cultura de la dada difícilment podrà tenir una cultura d’IA responsable. La IA requereix entendre què són les dades, com es generen, qui les manté, quina qualitat tenen, quins riscos incorporen i com es poden utilitzar de manera legítima i útil. Per això, els posts anteriors són també una preparació per a la IA.
Inventariar dades, descriure metadades, millorar la qualitat, ordenar dades mestres i definir rols no són feines prèvies sense valor visible. Són els fonaments que faran possible un ús més segur i eficaç de la intel·ligència artificial.
Una IA al servei del món local
La intel·ligència artificial pot ser una gran oportunitat per als ens locals. Pot ajudar a fer administracions més àgils, més eficients, més proactives i més properes. Pot alliberar temps, millorar l’atenció, reforçar la transparència i ajudar a prendre millors decisions.
Però només generarà valor públic si es desplega sobre bones dades, amb bon govern, amb criteris ètics, amb sobirania digital, amb supervisió humana i amb equitat territorial.
Els ajuntaments petits i mitjans no han de veure la IA com una tecnologia llunyana o inaccessible. Han de veure-la com una oportunitat que s’ha de construir de manera compartida.
Local.iA, la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents, l’Acord institucional i l’Espai de Dades del Món Local ofereixen una base per fer aquest camí plegats. Perquè la IA pública local no ha de ser només intel·ligent. Ha de ser útil, confiable, ètica, sobirana i orientada a millorar la vida de les persones.
