Tots els ens locals tenen dades. Encara que siguin petits, encara que no tinguin un equip tècnic especialitzat, encara que no disposin d’una oficina de dades o d’eines avançades d’analítica.
Les dades hi són: al padró, als expedients, als tributs, a les llicències, als contractes, als ajuts socials, als equipaments, a les activitats, a les incidències, als documents, als registres comptables o als sistemes d’atenció ciutadana. Però tenir dades no vol dir necessàriament poder aprofitar-les bé.
Una dada pot existir, però estar duplicada. Pot estar desada en un sistema, però ningú saber exactament què significa. Pot estar disponible, però no ser prou fiable. Pot estar ben recollida, però no tenir un responsable clar. Pot ser útil per a un servei, però difícil de compartir amb una altra àrea o administració.
Per això, quan parlem de dades al món local, no n’hi ha prou amb preguntar-nos si tenim dades. Ens hem de preguntar si les dades estan ben governades, ben gestionades i tenen prou qualitat.
Són tres peces diferents, però formen part d’un mateix engranatge.
Tres idees que convé diferenciar
Quan es parla de dades, sovint es barregen conceptes. Govern de la dada, gestió de la dada, qualitat de la dada, interoperabilitat, analítica, dades obertes, intel·ligència artificial…
Per començar, és útil distingir tres idees bàsiques:
- Governar les dades vol dir decidir les regles del joc. Tal i com es va descriure en l’anterior post, respon a preguntes com: qui decideix, qui és responsable, per a què es pot utilitzar una dada, qui hi pot accedir i quines garanties cal aplicar
- Gestionar les dades vol dir aplicar aquestes regles en el dia a dia. Respon a preguntes com: on es desa, com s’actualitza, com es documenta, com es comparteix, com es conserva i com s’integra amb altres sistemes.
- Garantir la qualitat de les dades vol dir assegurar que les dades són prou bones per a l’ús que en volem fer. Respon a preguntes com: és correcta, és completa, està actualitzada, és coherent, és única, és comprensible i serveix per prendre decisions?
Cap d’aquestes tres peces funciona bé tota sola.
Governar les dades: posar criteri i responsabilitat
Governar les dades no vol dir crear molta documentació ni complicar la feina municipal. Vol dir establir uns criteris mínims perquè les dades importants de l’ajuntament tinguin responsables, usos clars i garanties.
Per exemple, en un ajuntament petit potser no cal una estructura formal de govern de dades. Però sí que cal saber qui coneix millor les dades del padró, qui pot validar les dades econòmiques, qui és responsable de les dades d’urbanisme o qui pot decidir si una informació es pot publicar al portal de transparència.
També cal saber quines dades són especialment sensibles, quines es poden compartir amb altres administracions, quines són crítiques per a la gestió municipal i quines poden generar risc si no estan ben protegides. Governar les dades és, per tant, una qüestió de responsabilitat pública. És decidir com volem tractar la informació municipal perquè sigui útil, segura, fiable i respectuosa amb els drets de la ciutadania.
Gestionar les dades: fer que les regles funcionin en el dia a dia
La gestió de les dades és la part més operativa. És el conjunt de pràctiques que permeten que les dades es mantinguin ordenades, actualitzades, accessibles i reutilitzables.
En un ajuntament petit, gestionar dades pot voler dir coses molt concretes:
- tenir clar en quin sistema es registra cada informació.
- evitar que una mateixa dada es mantingui de manera diferent en diversos fitxers.
- documentar mínimament què conté cada conjunt de dades.
- establir qui pot modificar determinades dades.
- revisar periòdicament dades crítiques.
- assegurar que les dades es poden exportar o compartir quan calgui.
- conservar la informació durant el temps que correspon.
- evitar dependre d’una sola persona o d’un únic proveïdor per entendre les dades.
Gestionar les dades no és només “fer anar programes”. És assegurar que la informació municipal es pot utilitzar bé durant tot el seu cicle de vida: des que es recull fins que s’arxiva, es reutilitza, es publica o es deixa de necessitar.
Garantir la qualitat: dades fiables per a serveis fiables
La qualitat de les dades és el que fa que una dada sigui útil per a un objectiu concret.
Una dada pot ser de qualitat per a una finalitat i insuficient per a una altra. Per exemple, una adreça pot servir per identificar aproximadament una zona del municipi, però pot no ser prou bona per fer una notificació formal. Una llista d’equipaments pot servir per fer una memòria interna, però pot no ser prou completa per publicar-la en un portal de serveis a la ciutadania.
Per això, qualitat no vol dir perfecció absoluta. Vol dir adequació a l’ús.
En el dia a dia municipal, la manca de qualitat de les dades pot tenir conseqüències molt pràctiques:
- Notificacions que no arriben.
- Persones duplicades en diferents sistemes.
- Expedients difícils de localitzar.
- Informes contradictoris.
- Errors en padró, tributs o subvencions.
- Dificultats per saber quins serveis tenen més demanda.
- Pèrdua de temps revisant informació manualment.
- Desconfiança en els indicadors i quadres de comandament.
Millorar la qualitat de les dades no sempre requereix grans eines. Sovint comença amb criteris senzills: camps obligatoris, formats homogenis, validacions bàsiques, revisions periòdiques i responsabilitats clares.
Un exemple senzill: les dades dels equipaments municipals
Imaginem un ajuntament petit que vol saber millor quins equipaments municipals té, quin ús tenen i quines necessitats de manteniment acumulen.
Si no hi ha govern de dades, potser ningú sap qui és responsable de mantenir actualitzada aquesta informació. Cultura té una llista, esports en té una altra, intervenció té informació econòmica, manteniment coneix l’estat dels edificis i secretaria té documentació administrativa.
Si no hi ha gestió de dades, potser cada llista té noms diferents, adreces escrites de manera diferent, equipaments duplicats o dades desactualitzades.
Si no hi ha qualitat de dades, potser les conclusions que es treguin seran poc fiables: no sabrem quins equipaments tenen més ús, quins tenen més cost, quins necessiten inversió o quins podrien compartir-se amb altres serveis.
Ara bé, si es treballen les tres peces conjuntament, el resultat canvia.
- Governar vol dir decidir qui és responsable de la informació dels equipaments i amb quines finalitats es vol utilitzar.
- Gestionar vol dir tenir una fitxa comuna dels equipaments, amb camps mínims i criteris compartits.
- Garantir la qualitat vol dir revisar que la informació sigui completa, actualitzada i coherent.
Amb això, l’ajuntament pot planificar millor, justificar millor les inversions i informar millor la ciutadania.
Abans de parlar d’intel·ligència artificial, cal parlar de dades fiables
Cada vegada es parla més d’intel·ligència artificial a l’administració pública. I és positiu explorar com pot ajudar a millorar serveis, automatitzar tasques, detectar necessitats o donar suport a la presa de decisions.
Però la intel·ligència artificial necessita dades fiables, ben descrites, ben protegides i ben governades.
Si les dades de partida són incompletes, errònies, desactualitzades o esbiaixades, les eines d’analítica o d’intel·ligència artificial poden generar resultats poc útils o fins i tot injustos.
Per això, els ajuntaments no han de començar preguntant-se quina eina d’IA necessiten. Han de començar preguntant-se quines dades tenen, quines són importants, quin nivell de qualitat tenen i amb quines garanties es poden utilitzar.
La millor manera de preparar-se per a la intel·ligència artificial és començar a governar i gestionar millor les dades d’avui.
Els ajuntaments petits també poden començar
Un ajuntament petit no necessita començar amb un gran pla de govern de dades. Pot començar amb una aproximació molt pràctica i gradual.
Per exemple:
- triar dos o tres àmbits prioritaris, com padró, expedients, equipaments, serveis socials, incidències o dades econòmiques;
- identificar quines persones coneixen millor aquestes dades;
- detectar els principals problemes de qualitat;
- acordar criteris mínims d’entrada i actualització;
- documentar de manera senzilla què conté cada conjunt de dades;
- revisar si hi ha dades duplicades o contradictòries;
- valorar quines dades podrien ajudar a construir indicadors útils;
- identificar quines dades són sensibles i requereixen més protecció.
Aquests primers passos no requereixen grans recursos. Requereixen voluntat d’ordenar, criteri compartit i suport metodològic.
La clau és no intentar governar totes les dades de cop. Cal començar per les dades que generen més problemes o que poden aportar més valor.
El paper de la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents
Els ajuntaments petits no han d’afrontar aquest repte sols. El món local necessita respostes compartides, perquè molts ens tenen necessitats similars però capacitats molt diferents.
La Xarxa de Governs Locals Intel·ligents vol aportar valor precisament en aquest punt: ajudar a convertir conceptes que poden semblar abstractes —govern de dades, gestió de dades, qualitat, interoperabilitat o intel·ligència artificial— en models, eines i casos pràctics adaptats a la realitat local.
A través dels seus grups de treball, la Xarxa pot ajudar a establir models comuns perquè els ens locals no hagin de començar des de zero. Això inclou
- criteris compartits per inventariar dades,
- descriure conjunts de dades,
- definir responsabilitats,
- prioritzar dades crítiques,
- establir nivells de qualitat
- identificar casos d’ús útils per als municipis.
També contribueix a definir solucions tecnològiques comunes o reutilitzables, pensades per donar servei al conjunt del món local i evitar duplicitats, dependències innecessàries o projectes aïllats.
Un altre àmbit clau és la descripció de perfils professionals i funcions associades a la dada. En molts ajuntaments petits no hi haurà una persona dedicada exclusivament a aquestes tasques, però sí que caldrà entendre quines funcions s’han de cobrir: qui valida dades, qui les actualitza, qui les protegeix, qui les documenta, qui les interpreta i qui les utilitza per prendre decisions.
Així mateix, la Xarxa impulsa casos d’ús compartits que ajuden a veure aplicacions concretes: preparar dades i construir indicadors comuns, facilitar conjunts de dades obertes, ajudar a la presa de decisions o preparar serveis basats en intel·ligència artificial amb garanties.
Una feina compartida entre AOC, diputacions, consells comarcals i ens locals
La plataforma de dades i IA i la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents han d’ajudar a fer possible que el govern, la gestió i la qualitat de les dades estiguin disponibles per a tots els ens locals.
Això requereix cooperació entre administracions: ajuntaments, diputacions, consells comarcals, Consorci AOC i altres actors que donen suport al món local.
El valor d’aquesta cooperació és clar: compartir coneixement, generar criteris comuns, aprofitar economies d’escala, impulsar serveis compartits i garantir que els municipis amb menys recursos també poden avançar.
La transformació basada en dades no pot ser només per als grans ajuntaments. Ha de ser una capacitat comuna del conjunt del sistema públic local.
Tres peces, un mateix objectiu: millor servei públic
Governar, gestionar i garantir la qualitat de les dades no són tasques separades ni reservades a especialistes.
Són tres peces d’un mateix engranatge que permeten que la informació municipal sigui més útil, més fiable, més segura i més orientada al servei públic.
- Governar vol dir posar responsabilitat i criteri.
- Gestionar vol dir fer que les dades estiguin ordenades i disponibles.
- Garantir la qualitat vol dir assegurar que serveixen per a l’ús que en volem fer.
Quan aquestes tres peces funcionen juntes, els ajuntaments poden reduir errors, millorar tràmits, planificar millor, protegir millor la ciutadania i prendre decisions més fonamentades.
Per començar, no cal tenir-ho tot resolt. Cal fer una primera passa: identificar les dades més importants, entendre com s’estan utilitzant i començar a cuidar-les millor.
Aquest és el camí perquè les dades deixin de ser un problema invisible i es converteixin en una eina real de millora dels serveis públics locals.
