- Administració oberta
- Innovació
La visió de l’AOC de solucions comunes d’IA per al món local, a les jornades GrausTIC
La intel·ligència artificial (IA) s’ha consolidat com una de les forces més transformadores del segle XXI, convertint-se en una peça clau de la digitalització dels governs arreu del món. L’ús de la IA per part de les administracions públiques permet automatitzar processos interns i serveis públics, personalitzar l’atenció ciutadana, millorar la presa de decisions i la capacitat de predicció, detectar fraus i enriquir l’aprenentatge i la qualitat del treball dels empleats públics. Segons l’Alan Turing Institute, la IA podria automatitzar fins al 84% de les transaccions repetitives dels serveis públics, estalviant l’equivalent a 1.200 anys-persona de feina anualment. Malgrat aquest potencial, l’adopció de la IA al sector públic encara va per darrere del sector privat.
L’OCDE ha publicat un nou informe “Governing with Artificial Intelligence” on ha analitzat més de 200 casos d’ús de la IA en 11 funcions clau de govern. Els resultats mostren que la IA és més present en la prestació de serveis públics, l’administració de justícia i la participació ciutadana, mentre que el seu ús és més limitat en l’avaluació de polítiques, l’administració tributària i la reforma de la funció pública. Aquesta distribució s’explica per la varietat d’usos possibles en alguns àmbits (com els serveis públics) i per les restriccions reguladores o tècniques en d’altres (com la gestió tributària o la reforma administrativa).
Els casos d’ús més habituals es basen en enfocaments clàssics de regles o tècniques de machine learning, mentre que la IA generativa (com els grans models de llenguatge) encara és poc freqüent. Els principals beneficis identificats són l’automatització de processos, la millora de la presa de decisions i la detecció d’anomalies o frau.

Els reptes d’implementació són notables: manca de talent especialitzat, dificultats per accedir i compartir dades de qualitat, costos financers, rigidesa reguladora i infraestructures tecnològiques antigues. Moltes iniciatives es queden en fase pilot o en estats previs (60%) per aquestes barreres. A més, la manca de mecanismes de monitoratge i avaluació dificulta mesurar l’impacte i detectar riscos.

No existeix una adopció de la IA exempta de riscos. Algoritmes esbiaixats poden generar resultats adversos; un ús inadequat pot vulnerar drets fonamentals; la manca de transparència i comprensió pública pot erosionar la confiança ciutadana; i una dependència excessiva pot ampliar la bretxa digital i propagar errors sistèmics. També existeix el risc de desplaçament laboral si la IA substitueix, en lloc d’augmentar, les capacitats dels empleats públics.
No aprofitar la IA també comporta riscos: es perden oportunitats de millora i s’amplia la distància amb el sector privat. Els governs han d’adoptar la IA per respondre a les demandes creixents de la ciutadania i reforçar la confiança en les institucions. Esperar a tenir totes les incògnites resoltes pot relegar el sector públic a un paper passiu i costós.

Per aprofitar els beneficis de la IA i mitigar-ne els riscos, l’OCDE recomana als governs desplegar:
L’OCDE anima a prioritzar aplicacions d’alt benefici i baix risc, i a avançar cap a una IA transparent, ètica i segura. La majoria de governs encara no disposen de processos per mesurar de manera integral els resultats i impactes de la IA, fet que hauria de ser una prioritat.
Podeu consultar l’Informe complet.
Referència: OECD (2025), Governing with Artificial Intelligence: The State of Play and Way Forward in Core Government Functions, OECD Publishing, Paris, https://doi.org/10.1787/795de142-en