Les quatre diputacions i el Consorci AOC treballen conjuntament en 10 proves de concepte amb assistents i agents d’intel·ligència artificial per a l’administració local sota els...
La Llei d’Intel·ligència Artificial (IA) impulsa la creació d’un mercat únic europeu basat en una IA fiable i centrada en les persones. El seu objectiu és fomentar la innovació i l’adopció d’aquestes tecnologies, tot garantint alhora un alt nivell de protecció de la salut, la seguretat i els drets fonamentals, incloent-hi la democràcia i l’estat de dret.
En aquest marc, l’article 5 estableix la prohibició de determinades pràctiques d’IA especialment perjudicials i abusives, que vulneren valors essencials de la Unió Europea com la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i els drets fonamentals.
Tres estudis analitzen en profunditat diferents aspectes d’aquest article:
- Un informe elaborat per a la Comissió Europea sobre l’article 5.1, apartats a) i b), que examina qüestions com la manipulació perjudicial, l’engany i l’explotació, segons el Dr. M.R. Leiser.
- Un estudi sobre les prohibicions recollides als apartats 5.1(c) (puntuació social), 5.1(d) (vigilància predictiva), 5.1(f) (reconeixement d’emocions) i 5.1(g) (categorització biomètrica), així com els requisits procedimentals per a les excepcions en la identificació biomètrica remota en temps real, desenvolupat per E.J. Kindt.
- Un informe de Catherine Jasserand que se centra en la prohibició de l’article 5.1(h) i les seves tres excepcions, així com en els requisits per a l’extracció no dirigida d’imatges facials i la identificació biomètrica en temps real.
Aquests tres estudis d’experts són una de les diverses fonts que la Comissió Europea ha tingut en compte per elaborar les directrius sobre pràctiques prohibides. El procés també ha incorporat les aportacions recollides en una consulta pública, les contribucions dels estats membres a través del Consell d’IA i les opinions del Parlament Europeu.