- Administració oberta
Documental de TV3 “Desconnectats”: la inclusió digital, un dret fonamental
En un món cada cop més digitalitzat, sorprèn que els joves —els anomenats nadius digitals— no se sentin còmodes interactuant amb l’Administració pública a través dels canals digitals. Aquesta és la paradoxa de la investigació que ha el·laborat l’AOC i que ofereix una anàlisi profunda sobre com millorar aquesta relació. La recerca ha tingut tres fases: anàlisi de comportaments digitals, entrevistes qualitatives i un taller participatiu amb joves.
Els joves de 16 a 30 anys tenen una fluïdesa digital innegable. Són usuaris habituals de TikTok, Instagram, YouTube, WhatsApp, ChatGPT o Amazon. Són multitasca, creatius i esperen respostes immediates. Però quan es tracta de fer tràmits amb l’Administració, la seva experiència esdevé frustrant: interfícies poc intuïtives, llenguatge tècnic, processos llargs i una manca de resposta empàtica.
Tot i que la majoria de joves catalans utilitzen serveis públics digitals, la seva experiència és sovint negativa. Esperen una experiència similar a la que ofereixen les plataformes privades, però es troben amb sistemes lents, descoordinats i poc adaptats a les seves necessitats.
Les entrevistes a 17 nois i noies de perfils diversos (estudiants, treballadors, persones en situació d’atur o autoocupació) van posar de manifest una percepció generalitzada de lentitud, manca d’empatia i desorganització. Els tràmits digitals són vistos com una “escape room” burocràtica: massa passos, repeticions, errors tècnics i manca de seguiment.
El jovent prefereix buscar respostes a ChatGPT abans que consultar webs oficials. La manca de claredat en les instruccions, la terminologia jurídica i la dificultat per trobar informació útil són barreres recurrents. A més, la manca de cites prèvies i l’atenció telefònica deficient agreugen la sensació de desconnexió.
El taller participatiu va reunir 15 joves que, dividits en tres equips, van treballar sobre reptes a través de dinàmiques com el mapa d’empatia, el mapa contextual, el brainstorming i el prototipatge. Els participants van identificar barreres, emocions i necessitats, i van proposar solucions concretes.
Els joves expressen frustració, estrès i desconnexió. Se senten ignorats, poc escoltats i desmotivats per iniciar tràmits. La burocràcia els genera mandra i la percepció és que “l’Administració no parla el seu idioma”.
Els equips van detallar tres solucions en prototips que responen a reptes previament identificats. Els citem a mode il·lustratiu:
Un xatbot intel·ligent entrenat amb la normativa i procediments de la Generalitat i l’Administració local. Funciona com a punt d’entrada únic: l’usuari inicia sessió, planteja una consulta i rep respostes clares, passos personalitzats i enllaços directes.
Beneficis:

Un sistema d’atenció ciutadana 24/7 accessible des de web, app i quioscs físics. Pensat per garantir l’accessibilitat universal, especialment per a persones sense dispositius o amb baixa competència digital.
Beneficis:
Una plataforma gamificada que unifica tots els tràmits en un únic tauler de control. Incorpora un xat integrat, recompenses simbòliques i una experiència visual i intuïtiva.
Beneficis:
Els tres projectes presentats són exemples concrets de com es podria avançar cap a una Administració més humana, eficient i alineada amb els hàbits digitals de la ciutadania jove. I siguin viable o no ens han de servir per escoltar les seves demandes.
Les propostes dels joves les hem d’interpretar com oportunitats per transformar l’Administració pública digital. Algunes línies d’acció clau que n’extraiem són:
Els joves no demanen tecnologia per se, sinó una experiència coherent, clara i empàtica. Volen sentir que el seu temps és valorat, que les seves necessitats són escoltades i que poden confiar en l’Administració com a servei públic.
Les administracions públiques tenen l’oportunitat —i la responsabilitat— d’escoltar els joves i incorporar-los en el disseny dels serveis digitals.
Si volem una Administració realment digital, cal que sigui també accessible, clara, empàtica i útil. Només així podrem construir una relació de confiança amb les noves generacions i garantir una ciutadania activa, informada i compromesa.