Els dies 18 i 19 de juny es va celebrar al Tecnocampus de Mataró la tercera edició del Congrés de Gestió Pública, organitzada per l’Associació Catalana de Gestió Pública. La trobada va reunir prop de 500 gestors públics, acadèmics i experts del sector per reflexionar sobre els grans reptes de les administracions catalanes i identificar propostes concretes per avançar cap a institucions més properes, àgils, eficients i transparents.
L’AOC hi va ser present amb dues intervencions complementàries: la d’en Miquel Estapé, director, centrada en les oportunitats de la intel·ligència artificial per al món local, i la d’en Genís Vives, tècnic d’assessorament jurídic, dedicada a la governça de les dades i la interoperabilitat.
La IA com a oportunitat per a transformar les administracions
En la seva intervenció, Miquel Estapé, director de l’AOC, va partir d’un diagnòstic clar: les administracions catalanes estan molt digitalitzades, però encara poc transformades. La diferència és cabdal, i la clau per superar-la és mirar-ho tot des de la perspectiva del valor públic.
Aquí és on la intel·ligència artificial obre una oportunitat real de transformació: avançar cap a serveis més inclusius i més fàcils d’utilitzar, més eficients —amb estalvis i reducció de terminis—, capaços de generar coneixement útil (insights) i, fins i tot, de fer possibles serveis nous que abans no es podien plantejar.
Aquesta transformació és, precisament, la missió de l’AOC, i el model de serveis compartits n’és la palanca. La lògica és “sumar per multiplicar”: davant la diversitat i els recursos limitats del món local —recordem que el 90% dels ens són molt petits—, els serveis compartits permeten que fins i tot l’organització més petita accedeixi a les mateixes capacitats. A això s’hi afegeix la innovació oberta, i una cultura de compartir coneixement, solucions i dades.
Tot això ja es tradueix en projectes concrets amb beneficis tangibles com són les solucions de Videoidentificació amb reconeixement facial, que ha permès que 600.000 persones obtinguin remotament un idCAT Mòbil i accedeixin als seus drets digitals. O els xatbots amb IA generativa de suport a l’us dels serveis AOC que ha permès triplicar la capacitat d’atenció amb el mateix pressupost;
Aquestes oportunitats, però, només són sostenibles dins un marc d’IA ètica i responsable: informes de transparència algorítmica per a tots els casos, un equip divers que aporti diferents mirades i la capacitat de resistir la temptació d’avançar massa de pressa.
En definitiva, les oportunitats són extraordinàries, però convé situar-les bé: la tecnologia de la IA és un accelerador del canvi, però la transformació la fan les persones, i el seu fonament són les dades —la seva qualitat, la seva governça i la voluntat de compartir-les—. Com va recordar Estapé citant Genís Roca, “tot va molt de pressa, però res serà ràpid”. Per això la metodologia ha de ser la d’aprendre innovant: experimentar amb risc baix —a nivell personal, de grup i d’organització—, validar i, finalment, escalar.
Dades, interoperabilitat i el paper de l’AOC en l’ecosistema de país
De la mà del tècnic d’assessorament jurídic Genís Vives, l’AOC va participar en la taula rodona de l’àmbit 4, “Organitzar l’acció pública mirant la nova societat (II)”, dedicada a la gestió de les polítiques de dades: privacitat i explotació massiva, l’eliminació del paper i de la demanda de documentació a la ciutadania, i la interoperabilitat entre administracions. A la mateixa taula també hi van intervenir Laura Sunyol, directora d’Innovació i Transformació Digital de l’Ajuntament de Mataró, i Andreu Francisco, director de Localret.
El missatge de fons va connectar amb el d’Estapé: Catalunya ha digitalitzat molt l’Administració, però el repte actual és la transformació, i això exigeix un canvi cultural i organitzatiu profund, perquè l’àmbit jurídic i el tecnològic ja els tenim preparats. En aquest ecosistema, l’AOC té un paper clau, perquè permet que la transformació arribi des de l’ens local més petit fins a la Generalitat de Catalunya. Avui els serveis comuns registren 2,5 milions d’operacions diàries de ciutadans, empreses i administracions, i 93 milions d’intercanvis de dades entre administracions.
Aquesta feina té sentit perquè la ciutadania valora els serveis públics: els puntua amb un 7,9/10, segons dades del CEO de 2025, i fins i tot qui no els utilitza mai els atorga un 5/10 d’importància. Correspondre aquesta confiança amb bons serveis públics —també digitals— és una garantia de legitimitat pública i de democràcia. Tanmateix, queda molt camí: segons la metodologia de l’AOC, en interoperabilitat ens situem al voltant del 20% del potencial d’ús efectiu.
Vives es va aturar especialment en els serveis proactius i personalitzats. La Llei 9/2025 els ha introduït com un dret de la ciutadania, però alhora cal recollir-ne el consentiment exprés, d’acord amb el criteri de l’APDCAT. Existeixen, però, referents internacionals com l’ajut per naixement d’un infant d’Àustria, on el servei proactiu té base en una norma amb rang de llei i, per tant, no requereix consentiment. La conclusió és pràctica: cal identificar problemàtiques concretes i treballar amb els legisladors per disposar d’habilitacions legals que permetin fer els serveis encara més proactius.
Finalment, va remarcar la importància de la plataforma comuna de dades del món local, liderada per l’AOC amb la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents. És una gran oportunitat perquè les dades del sector públic generin encara més valor, sempre a través d’una bona governça i de l’assegurament de la qualitat.
