L’any 2025, el 71,9% dels ciutadans de la Unió Europea (UE) d’entre 16 i 74 anys van utilitzar llocs web o aplicacions de les autoritats públiques, fet que suposa un augment de l’1,9% en comparació amb l’any 2024 i del 4,3% respecte l’any 2022, any en què va començar la recollida de dades.
Els països de la UE amb més acceptació de serveis d’administració electrònica van ser Dinamarca (98,0% de les persones van utilitzar llocs web o aplicacions de les autoritats públiques), els Països Baixos (96,2%), Finlàndia (96,1%) i Suècia (96,0%). Per contra, Romania (24,1%), Bulgària (36,0%) i Itàlia (57,7%) van registrar els percentatges més baixos. A Espanya el percentatge se situa en un 80,7%, per sobre de la mitjana de la UE (71,8%)
L’ús més comú dels serveis de govern electrònic va ser obtenir informació sobre serveis, beneficis, lleis, horaris d’atenció o temes similars (44.2%). L’accés a la informació personal va ser la segona activitat més comuna (41,3%) i la presentació de declaracions d’impostos, la tercera (38,2%).
Els ciutadans de la UE també utilitzen els serveis d’administració electrònica per concertar una cita o una reserva (38,1%), descarregar o imprimir formularis oficials (36,7%), rebre comunicacions o documents oficials (36,6%), sol·licitar documents o certificats oficials (20,8%), accedir a bases de dades o registres públics (20,7%), sol·licitar queixes (5,7%).
Identificació electrònica
L’any 2025, el percentatge més gran de persones que van declarar haver utilitzat la seva identificació electrònica en els dotze mesos anteriors per accedir als serveis prestats per les autoritats públiques o els serveis públics del seu propi país es va trobar als Països Baixos (95 %), seguit de Finlàndia (86 %), Estònia (85%) i França (84%). La mitjana de la UE va ser del 46%. Espanya, amb un 52%, se situa per sobre de la mitjana europea.
