El director de l’AOC comparteix la visió i els reptes de futur a l’acte de Reconeixements Administració Oberta
Compartir
Durant l’acte de Reconeixements d’Administració Oberta 2025, Miquel Estapé, director de l’AOC, va subratllar la importància d’avaluar per millorar i va compartir la visió i els principals reptes que ens corresponen per fer avançar, plegats, els serveis públics digitals del país.
Reconèixer la feina ben feta
El director va remarcar que aquests reconeixements no són un premi que et “toca”, sinó el resultat tangible d’una feina diària sostinguda al llarg dels darrers dotze mesos. Constitueixen, per tant, un acte de justícia que dona visibilitat al compromís amb el servei públic dels ajuntaments i consells comarcals que lideren el desplegament efectiu de l’administració digital i el govern obert.
Aquest reconeixement, però, comporta també una responsabilitat. Els ens guardonats lideren la transformació digital del sector públic local de Catalunya: prenen decisions valentes i esdevenen referent per a la resta. Hi ha, però, moltes altres administracions que, per raons diverses, troben dificultats per avançar al mateix ritme. La responsabilitat compartida consisteix a identificar, a través de l’Índex de Maduresa Digital, les iniciatives més innovadores i les bones pràctiques replicables, perquè cap administració quedi enrere en aquest camí.
Solucions comunes per a reptes compartits
El director va concretar el paper del Consorci AOC en aquest ecosistema: oferir solucions comunes per a problemes compartits, amb l’objectiu que cap administració quedi al marge de la transformació digital. Més enllà dels serveis tecnològics, l’AOC col·labora, coopera, comparteix i coordina per evitar duplicitats i per multiplicar l’impacte de la tecnologia i del coneixement acumulat.
Aquesta tasca no es fa en solitari: es desplega en estreta col·laboració amb el Govern de la Generalitat i, molt especialment, amb les diputacions, peça clau perquè el sistema funcioni i arribi a tots els racons del país.
Mesurar per millorar: l’Índex de Maduresa Digital
Tot evocant la cèlebre màxima de Lord Kelvin, el director va remarcar que sense dades de qualitat no es pot avaluar i que, sense avaluació, no es pot millorar. Aquesta és l’essència de l’Índex de Maduresa Digital: una eina pionera a escala europea que recull i creua informació procedent de fonts molt diverses.
D’aquest treball minuciós emergeixen aprenentatges molt valuosos. En destaquen tres bones notícies: el 80% de la ciutadania es declara satisfeta o molt satisfeta amb els serveis digitals locals; l’ús d’aquests serveis genera un estalvi mitjà avaluat en uns 100.000 euros per ajuntament —xifra validada per la metodologia elaborada per la mateixa AOC—; i el 70% de les sol·licituds que reben els ens locals ja són digitals, una proporció equiparable a sectors tan avançats com la banca.
Hi ha, però, dos àmbits que necessiten un impuls clar. El primer és el compliment de la Llei de transparència, situat encara en el 55%: una norma exigent que aplica el mateix nivell de requeriment a un municipi de cinquanta habitants que a la ciutat de Barcelona, i que demana una reflexió compartida. El segon és la interoperabilitat —el principi segons el qual la ciutadania no ha de presentar documents que ja són en poder de l’administració—, que es manté en el 31% del seu potencial. L’episodi recent de les cues generades pel procés de regularització d’estrangers ha posat de manifest, que tenim molta feina pendent de fer.
D’un índex de digitalització a un índex de transformació digital
Amb la mirada posada en el futur, el director va anunciar la voluntat que l’Índex evolucioni cap a un veritable índex de maduresa de la transformació digital. Mentre que la digitalització mesura fins a quin punt els processos s’han traslladat al món digital, la transformació digital avalua l’impacte real sobre la ciutadania i sobre l’eficiència interna de l’administració. Dimensions com els drets digitals, la bretxa digital, els terminis de tramitació, nous indicadors de ciberseguretat, la satisfacció ciutadana personalitzada per administració i la qualitat institucional s’incorporaran progressivament a la mètrica al llarg dels propers anys.
La xarxa Governs Intel·ligents: dades i intel·ligència artificial al servei del país
Un any després de la signatura de l’acord entre el Govern de la Generalitat, Localret, les quatre diputacions i l’Ajuntament de Barcelona, el director va fer balanç de la feina desplegada per la xarxa Governs Intel·ligents. Aquesta aliança persegueix un objectiu nítid: garantir que qualsevol ens local de Catalunya —per petit que sigui i per limitats que siguin els seus recursos— pugui aprofitar les oportunitats de les dades i de la intel·ligència artificial per millorar els serveis públics que presta a la ciutadania.
Durant els darrers mesos, els grups de treball han avançat en la construcció d’una plataforma comuna de dades, en la definició d’un model de governança que garanteixi qualitat i traçabilitat, en l’elaboració d’un marc d’ús ètic i responsable de la intel·ligència artificial — amb desenes de casos d’ús identificats — i en la formació dels treballadors públics.
El missatge adreçat als ens locals és clar: que la complexitat tecnològica l’assumeixi la xarxa, i que els ajuntaments i els consells comarcals puguin concentrar tot el seu valor allà on són insubstituïbles —en la identificació dels problemes reals del territori i en la presa de decisions arrelades a la proximitat i al coneixement de les persones.
Ja hi ha resultats tangibles: el web Governs Intel·ligents, un catàleg de recursos en construcció, una plataforma de dades comuna en fase de prova, casos d’ús impulsats per la Diputació de Girona en l’automatització d’actes de ple, un informe sobre bretxa digital elaborat amb la Taula del Tercer Sector, i nous casos sobre consum energètic d’edificis municipals, interoperabilitat i objectius de desenvolupament sostenible. En l’àmbit específic de la IA generativa, l’AOC està impulsant solucions com l’anonimització automàtica de documents per als portals de transparència i la classificació intel·ligent dels més de dos milions d’instàncies genèriques gestionades cada any a través d’EACAT i e-TRAM.
Reformes estructurals: nous estatuts per a una nova etapa
El director va emmarcar tota aquesta feina en una convicció més àmplia: vivim un temps de revolució digital que exigeix reformes estructurals, no pas simples ajustos. En aquest sentit, va saludar la iniciativa del Govern de la Generalitat de plantejar un projecte ambiciós de reforma de l’administració pública catalana.
L’AOC, en el seu àmbit, també està immersa en un procés de reforma. Els nous estatuts del Consorci, fruit d’any i mig de treball amb el Govern i amb el món local a través de Localret, redefineixen la governança, la missió i els objectius de l’entitat amb una notable generositat de totes les parts. Tres peces vertebren aquesta renovació. En primer lloc, un reforç de la governança del món local: les diputacions tindran presència directa en els òrgans executius de l’AOC, una decisió cabdal si es té present que representen el 93% dels ajuntaments del país.
En segon lloc, un nou model de finançament compartit: la Generalitat continuarà assumint l’estructura i la inversió —al voltant del 80% del cost—, mentre que el món local hi contribuirà en funció de l’ús efectiu, mitjançant un cost marginal —és a dir, només el cost addicional que genera cada ús del servei. Aquest nou model de finançament, que properament es comunicarà formalment, respon a una voluntat política dels òrgans de govern de l’AOC i als informes d’intervenció, que recorden que els consorcis són ens col·laboratius en els quals les parts que es beneficien dels serveis n’han de contribuir al sosteniment.
I, en tercer lloc, una actualització de la missió i de les funcions que consolidi la prestació de nous serveis comuns en àmbits com les dades i la intel·ligència artificial.
El paper essencial de diputacions i consells comarcals
El director va voler dedicar un reconeixement explícit a les diputacions, que des de fa molts anys ofereixen assistència, solucions tecnològiques, formació, assessorament i acompanyament al món local. L’AOC, va dir, aprèn d’elles i identifica conjuntament en quins àmbits l’economia d’escala es troba a nivell de país. Va llançar també una reflexió oberta: el món local demana cada vegada més solucions comunes amb independència de la mida del municipi, i això obliga a repensar conjuntament els àmbits dels serveis compartits.
L’exemple del portal de transparència n’és ben il·lustratiu: una solució dissenyada inicialment per a municipis petits que avui fan servir tant Sant Jaume de Frontanyà —el municipi més petit de Catalunya— com l’Ajuntament de l’Hospitalet —la segona ciutat del país—. Per aconseguir-ho, cal dissenyar serveis amb visió de flexibilitat, escalabilitat i vocació de servei comú.
Quant als consells comarcals, el director va reivindicar amb força el seu paper com a suport de proximitat, el quilòmetre zero de la transformació digital. Els municipis petits necessiten, ara més que mai, acompanyament i suport en l’àmbit tecnològic, però també en administració digital, govern obert, transparència, protecció de dades, accessibilitat, llenguatge planer i altres. Els consells comarcals, coordinats amb les diputacions, són l’entitat idònia per ajudar a mancomunar la gestió operativa dels serveis associats a la transformació digital. Cal, va afirmar, una reflexió estratègica conjunta per ordenar i enfortir aquesta funció, avui dispersa entre diferents convenis amb la Generalitat, l’AOC i les diputacions.
Sumar per multiplicar
El lema escollit per a aquesta edició —Sumar per multiplicar— va vertebrar el missatge final. Tot prenent com a referent la recent missió espacial de la NASA, Artemis, II que ha tornat a portar la humanitat a la Lluna, el director va recordar que els valors necessaris per assolir una fita d’aquesta magnitud són exactament els mateixos que demana la transformació digital del sector públic: visió compartida, col·laboració, passió pel servei públic i generositat entre les parts. És sumant esforços com multiplicarem l’impacte de cada administració al servei de la ciutadania.
