- Administració oberta
- Innovació
L’AOC col·labora amb el NovaGob Barcelona 2025 com a entitat co-creadora 🚀
La creença que la Intel·ligència Artificial (IA) pot abordar les complexitats de gairebé qualsevol problema és atractiva i ha guanyat molts adeptes darrerament, arran de l’aparició de la IA generativa, que fa coses amb una facilitat que fins fa poc era inimaginable.
No obstant això, aquesta perspectiva passa per alt un punt crucial: la tecnologia de la IA és simplement una eina, no una solució en si mateixa. Si bé la IA pot millorar de forma espectacular l’eficiència, no pot resoldre les complexitats humanes i organitzatives que constitueixen el problema fonamental de l’Administració pública.
Com Jim Collins subratlla en el seu extraordinari llibre “Good to Great”, les organitzacions d’èxit no s’enlluernen per les tendències tecnològiques de moda. Primer defineixen de forma clara la seva missió, entenen els factors essencials dels reptes i creen equips amb el talent adequat, utilitzant la tecnologia com a catalitzador de la transformació. Aquest principi s’aplica a l’Administració.
Malgrat els avenços tecnològics significatius dels darrers 20 anys, incloent internet, telèfons mòbils i xarxes socials, els fonaments de les estructures i cultures de l’Administració s’han mantingut i han demostrat ser extraordinàriament resistents al canvi. Malauradament, massa sovint hem digitalitzat antics processos obsolets, en lloc de repensar el sector públic per oferir serveis realment innovadors i centrats en el ciutadà. Hem de ser conscients que si no s’acompanya d’una transformació organitzativa profunda, la IA pot afegir una altra capa de complexitat sense crear un valor públic substancial.
Molts reptes del sector públic, com ara una regulació ineficient, estructures hiperburocràtiques, cultures organitzatives que desincentiven, manca d’avaluació d’impacte i dificultats per atraure el talent, són problemes fonamentalment humans.
Sens dubte, la IA és una eina extraordinàriament potent per millorar l’eficiència en certes àrees, però té limitacions inherents. Per exemple, les solucions d’IA generativa no entenen les seves accions, els manca la comprensió del significat darrere les paraules: no són intel·ligents en cap sentit profund, ni tenen empatia, ni emocions (almenys amb els models actuals).
La IA generativa és una eina avançada que prediu la següent paraula en una frase basant-se en la gran quantitat de text que ha processat, que inclou gairebé tot internet. Essencialment, opera com una calculadora molt sofisticada, endevinant la paraula més probable en lloc de comprendre’n realment el significat.
Per tant, la IA és incapaç de promoure valors públics, negociar compromisos, construir consensos o generar confiança. Tampoc pot proporcionar un lideratge inspirador, engrescar amb un projecte col·lectiu, gestionar el canvi estratègic, facilitar la transformació cultural o dissenyar serveis empàtics centrats en la ciutadania. Totes aquestes responsabilitats són, inherentment, tasques de les persones.
En resum, no hauríem de delegar les nostres responsabilitats humanes essencials a les màquines. Hem d’apoderar els servidors públics amb les eines adequades, inclosa la IA, per promoure governs més eficients, amables i centrats en les persones.
Referències: