L’Oficina Antifrau presenta recomanacions en la implantació dels canals interns d’alertes
Aquesta publicació té més de 1 any. És possible que el contingut no estigui actualitzat.
Es destaca la necessitat de que l’òrgan gestor dels canals gaudeixi d’independència total per evitar ingerències
Els representants dels ens participants en la jornada destaquen que s’ha de garantir la confidencialitat de l’alertador
L’Oficina Antifrau de Catalunya va organitzar la sessió en línia “Implantació de canals de denúncia als ajuntaments. Experiències, recomanacions i novetats normatives” amb la participació de la Charo Bravo (Ajuntament de Sabadell), el Carles Anson (Aj. de Vilanova i la Geltrú), l’Ona Martínez (Aj. de Terrassa), la Dora Padial (Aj. de Lleida), la Rosa Mª Sánchez (Aj. de Barcelona), la Lourdes Parramon (Oficina Catalana Antifrau) i el Miquel Estapé (Consorci AOC); i va comptar amb el seguiment de més 250 persones.
Amb aquesta sessió, s’ha volgut reflexionar i donar respostes i recomanacions als ens locals per a la implementació de la Directiva (UE) 2019/1937, de protecció de les persones alertadores, que imposa al sector públic l’obligació de comptar amb un canal de denúncia. Altres normes d’actual aplicació, en matèria de protecció de dades o de gestió de fons Next Generation, també contemplen els sistemes interns de detecció i alerta.
Futur servei comú de bústia ètica de l’AOC
En aquest sentit, la Comissió Executiva del Consorci AOC va aprovar el passat 20 d’octubre impulsar la iniciativa d’oferir un servei tecnològic comú de bústia ètica pels ens locals. Des del Consorci AOC s’està treballant per poder començar fer pilots durant el primer trimestre del 2022. Quan es finalitzin els pilots es farà un desplegament a tots els ens locals que ho sol·licitin i tinguin un pla d’actuació d’integritat.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins del pla d’actuació de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya per oferir solucions i serveis que facilitin a tots els ens locals l’impuls del govern obert i el bon govern.
Situació a Catalunya i orígens
Al territori, ja tenim bons referents de governs que han implantat canals segurs de denúncia com són l’Ajuntament de Barcelona, que va ser el pioner, també tenim la Generalitat de Catalunya, l’Oficina Antifrau i els Ajuntaments de Lleida, Manresa, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.
Això ha estat possible gràcies a l’excel·lent feina realitzada als darrers anys per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb Xnet i la iniciativa GlobaLeaks que ens permet disposar ara d’una solució tecnològica completa, robusta i segura en programari lliure. Des del Consorci AOC reutilitzarem aquesta solució per posar-la a disposició en modalitat programari com a servei (SaaS) a tot el món local. D’aquesta forma els ens locals no s’hauran de preocupar dels aspectes tecnològics, de seguretat i de protecció d’aquesta solució. La bústia ètica s’integrarà dins del catàleg de tràmits de l’e-TRAM.
Governança, guies, bones pràctiques i models
L’aplicació d’aquesta Directiva és complexa i molt sensible a nivell polític, organitzatiu i jurídic. Per aquest motiu, cal definir un model de governança entre tots els actors que elabori un full de ruta consensuat de com facilitem la seva implantació d’una forma eficient i sostenible al món local, en especial, a les administracions amb menys recursos i capacitats. Aquestes necessitaran de suport supramunicipal, guies, bones pràctiques i models de gestió i normatius. Des de la Xarxa de Governs Transparents, amb la implicació de la Secretaria de Govern Obert de la Generalitat i el suport de l’Oficina Antifrau de Catalunya s’està debatent com abordar aquest repte.
Dubtes jurídics sobre l’aplicació de la Directiva
La Directiva està generant dubtes jurídics i incerteses en relació a la seva aplicació. El fet que no s’hagi aprovat una transposició no ha ajudat a aclarir-los. Algunes de les consultes plantejades són referents a si la directiva és d’aplicació directe o no, quins models compartits supramunicipals es podrien plantejar, l’abast dels ens locals obligats per la directiva o el registre d’entrada de les denúncies anònimes tenint en compte l’obligació de la Llei 39/2015 d’identificar les persones que presenten sol·licituds.
Recomanacions de l’Oficina Antifrau sobre el canal intern d’alertes
Aquest document es va presentar durant la jornada “Implantació de canals de denúncia als ajuntaments” durant la qual els ajuntaments de Barcelona, Lleida, Sabadell, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, van explicar la seva experiència. El vídeo de la sessió està disponible a YouTube:
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Charo Bravo (Aj. Sabadell), Carles Anson (Aj. Vilanova i la Geltrú), Ona Martínez (Aj. Terrassa), Dora Padial (Aj. Lleida), Rosa Mª Sánchez (Aj. Barcelona), Lourdes Parramon (Oficina Catalana Antifrau) i Miquel Estapé (Consorci AOC).
