- Administració oberta
Documental de TV3 “Desconnectats”: la inclusió digital, un dret fonamental
El Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei de modificació de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Es tracta d’un text impulsat pels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, ERC i Comuns i acordat amb el Govern amb l’objectiu de garantir una atenció més adequada a la ciutadania, reforçar el dret a una bona administració i adaptar l’actuació administrativa als nous models de prestació de serveis públics.
Algunes de les modificacions incorporades són la introducció del dret de les persones a rectificar els seus errors davant de l’Administració, la prestació de serveis proactius i la supressió per llei de la cita prèvia obligatòria.
Cap a una Administració proactiva i personalitzada
Una de les innovacions destacades d’aquesta reforma legislativa és la regulació dels serveis proactius i personalitzats. Aquesta figura, pionera en el dret administratiu català, suposa un canvi de paradigma en la relació entre l’Administració i la ciutadania. Fins ara, l’Administració funcionava en gran manera de manera reactiva: només actuava quan la ciutadania feia un tràmit o presentava una sol·licitud. Amb aquest nou enfocament, s’avança cap a una Administració que actuï de manera anticipada, preventiva i intel·ligent, que acompanyi les persones i els faciliti els tràmits i l’exercici dels seus drets.
La introducció del dret a l’error
Una altra de les aportacions innovadores és el reconeixement del dret de les persones a rectificar els seus errors davant de l’Administració. Així, es preveuen mecanismes per evitar la imposició de sancions derivades d’errors materials o formals comesos de manera no fraudulenta, que permet a les persones que puguin esgrimir l’error i, per tant, rectificar-lo en els tràmits corresponents dels procediments administratius.
Fins avui, només l’Administració tenia potestat de rectificar els seus errors a través de la revocació dels seus actes, però aquesta possibilitat no es reconeixia als ciutadans. Ara, es reconeix per primera vegada aquest dret, que ja es regula per llei en països com França o Polònia i que transforma la relació que l’Administració manté amb la societat, passant de la tradicional malfiança a fer confiança en les persones que s’hi relacionen.
La supressió de la cita prèvia obligatòria
Un altre canvi important és la incorporació de la prohibició expressa d’imposar la cita prèvia com a requisit obligatori per accedir als serveis presencials de l’Administració. D’aquesta manera, la cita prèvia només pot ser utilitzada com a mesura per millorar l’eficiència i l’atenció a les persones, però mai com un requisit.
L’eliminació de la cita prèvia obligatòria ja formava part del pla de xoc de mesures immediates que va acompanyar l’Acord de Govern d’impuls de la reforma de l’Administració. Ara, es fa un pas més en incloure la supressió de l’obligatorietat en una norma amb rang de llei, de manera que és aplicable a totes les administracions públiques de Catalunya. La mesura vol garantir el dret a una atenció adequada i es protegeixen els col·lectius vulnerables i els afectats per la bretxa digital.
Aquestes mesures s’emmarquen en el procés de reforma de l’Administració i millora dels serveis públics engegat pel Govern amb la finalitat de construir un sector públic més eficient, proactiu i centrat en les persones. Es tracta de la primera iniciativa legislativa que tira endavant inspirada en els treballs de la Comissió d’experts per a la definició de l’estratègia de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA), que aquest dilluns van entregar al president de la Generalitat, Salvador Illa, les seves 50 propostes per transformar el sector públic.
(Font de la imatge: Parlament de Catalunya)