Debat al CNIS sobre reutilització, dades i sobirania tecnològica
Compartir
Al congrés CNIS 2026, la sessió “Reutilización, datos y soberanía tecnológica” va posar sobre la taula un debat imprescindible: com poden les administracions garantir sistemes d’informació de qualitat que siguin sostenibles, segurs i alineats amb l’interès públic?
Els ponents, José Joaquín de Haro Navarro de la Diputació d’Albacete i Miquel Estapé i Valls de l’AOC van coincidir en un diagnòstic compartit: sense control sobre les dades i sense alternatives públiques o sota governança pública, la digitalització del sector públic queda exposada a riscos organitzatius, econòmics i democràtics. En aquest marc, Miquel Estapé va compartir diverses reflexions i propostes a títol personal, amb la voluntat d’alimentar un debat estratègic sobre el futur digital del sector públic.
Un mercat cada vegada més concentrat i amb riscos creixents
Les administracions públiques operen en un mercat tecnològic altament dinàmic, però també cada vegada més concentrat. La presència de grans fons d’inversió, la consolidació de proveïdors i la configuració d’un mercat únic europeu generen un escenari on la capacitat de negociació de les administracions —especialment les locals— és limitada.
A Espanya, el 90% de les entitats locals són petites i depenen fortament de proveïdors tecnològics. Aquesta situació comporta riscos:
“Segrest” (lock-in) tecnològic: dificultat de canviar de proveïdor sense costos elevats.
Contractes llargs i rígids: licitacions de cinc anys, més dos de migració.
Increment de preus i condicions poc previsibles.
Riscos organitzatius i polítics: pèrdua de control sobre serveis essencials.
Dificultat per prioritzar estratègies públiques davant interessos privats.
Aquestes preocupacions no qüestionen el paper del mercat —que és essencial—, però sí evidencien la necessitat de reforçar la capacitat del sector públic per actuar amb autonomia i evitar dependències excessives.
La reutilització com a estratègia de sostenibilitat i eficiència
La sessió va destacar la reutilització de solucions comunes com una de les estratègies més eficients per al sector públic. Quan aquestes solucions estan supervisades o impulsades per una entitat pública, els beneficis són clars:
Estalvi econòmic i optimització de recursos.
Reducció del temps d’implantació.
Millora de la qualitat mitjançant estàndards i bones pràctiques.
Impuls de la innovació a través d’ecosistemes col·laboratius.
Garantia de drets digitals i inclusió.
Generació de confiança en els serveis públics digitals.
Visió de servei públic per sobre de la lògica comercial.
Tot i això, Estapé va recordar que desenvolupar i mantenir programari és complex, i que el sector públic acumula fracassos històrics.
Sedipualba és clarament un cas d’èxit amb més de 1.000 entitats reutilitzant les seves solucions. I el model de serveis comuns de l’AOC també: ha generat 744 milions d’euros d’estalvi, amb un ROI de 30 euros per euro invertit.
Sobirania tecnològica: controlar les dades per controlar el futur
La sobirania digital no implica prescindir del mercat, sinó garantir que el sector públic manté el control sobre els seus actius crítics. Això inclou:
Plataformes públiques de dades que assegurin accés directe a la informació pròpia.
Repositoris documentals sota governança institucional.
Capa d’integració estandarditzada que permeti substituir components sense bloquejos.
Models de dades compartits entre entitats locals.
Nuclis funcionals públics: padró, territori, persones, etc.
Aquest enfocament no és contrari al mercat: el complementa. Un sector públic amb capacitat tecnològica pròpia genera un mercat més competitiu, més divers i menys exposat a dependències estructurals.
Accions per dinamitzar el mercat i reduir riscos
En el debat, es van comentar diverses línies d’acció per avançar cap a un model més equilibrat:
Dinamitzar el mercat mitjançant una contractació pública més oberta i orientada a resultats.
Reduir barreres d’entrada per a noves empreses, especialment en integracions.
Incentivar empreses emergents innovadores que aportin noves solucions.
Promoure models de gestió i dades estandarditzats que facilitin la interoperabilitat.
Impulsar alternatives públiques o sota control públic que actuïn com a contrapès i garanteixin estabilitat.
Estapé va utilitzar una analogia amb l’habitatge: la presència d’habitatge públic no substitueix el mercat, però contribueix a moderar-lo i evitar situacions abusives. De la mateixa manera, una alternativa tecnològica pública no ha de ser la més avançada, però sí prou funcional per garantir equitat i estabilitat.
Alternativa pública
A Catalunya s’estan explorant diferents vies per disposar d’una alternativa pública o sota control públic. D’una banda, iniciatives per desenvolupar sistemes d’informació de codi lliure. De l’altra, propostes de Localret per a compres centralitzades o concessions a llarg termini. Aquestes opcions aporten:
Estabilitat de preus.
Adaptacions funcionals alineades amb l’estratègia pública.
Reducció de la pressió comercial.
Visió a llarg termini, més enllà dels contractes de cinc anys.
El debat és viu i transversal. Hi ha un consens ampli que el sector públic necessita una alternativa pròpia o sota control públic que actuï com a contrapès real al mercat.
Un nou model de col·laboració publicoprivada
La col·laboració publicoprivada és imprescindible. El sector privat aporta innovació, especialització i capacitat d’execució que el sector públic no pot assumir sol. Però també cal garantir que aquesta col·laboració sigui equilibrada i sostenible, on es comparteixin els beneficis i també els riscos.
En aquest sentit, Estapé va defensar un model basat en:
Un nucli tecnològic sota control públic, amb codi lliure i obert.
Un ecosistema de desenvolupament col·laboratiu entre administracions i empreses.
Models de negoci basats en serveis i desenvolupaments complementaris, no en dependències estructurals.
Innovació compartida entre sector públic i privat.
És un model ambiciosament híbrid: reforça el sector públic, però també obre oportunitats al sector privat. I tot i que és innovador i arriscat, no és una idea nova: fa anys que apareix en reflexions estratègiques sobre la digitalització del sector públic.
