La Comissió Europea publica unes directrius sobre la definició de sistemes d’IA

Facebook Facebook Facebook Facebook Share

La Comissió Europea ha publicat unes directrius detallades sobre la definició de sistemes d’intel·ligència artificial (IA) per facilitar l’aplicació del Reglament d’Intel·ligència Artificial (AI Act). Aquestes directrius tenen com a objectiu ajudar els proveïdors i altres parts interessades a determinar si un sistema de programari constitueix un sistema d’IA segons la definició establerta a l’AI Act.

Elements clau de la definició d’un sistema d’Intel·ligència Artificial

  1. Sistema basat en màquines: Els sistemes d’IA són desenvolupats i funcionen amb màquines, incloent components de maquinari i programari. Això inclou des de sistemes de computació tradicionals fins a sistemes emergents com la computació quàntica.
  2. Autonomia: Els sistemes d’IA estan dissenyats per operar amb diferents nivells d’autonomia, és a dir, amb algun grau d’independència d’acció respecte a la intervenció humana. Això exclou sistemes que operen exclusivament amb control manual.
  3. Adaptabilitat: Els sistemes d’IA poden mostrar capacitats d’autoaprenentatge després del desplegament, permetent que el comportament del sistema canviï mentre està en ús. Aquesta adaptabilitat no és un requisit indispensable per a tots els sistemes d’IA.
  4. Objectius del sistema d’IA: Els sistemes d’IA estan dissenyats per operar segons un o més objectius, que poden ser explícits o implícits. Els objectius explícits són directament codificats pels desenvolupadors, mentre que els objectius implícits poden deduir-se del comportament del sistema.
  5. Inferència per generar resultats: Un sistema d’IA ha de ser capaç d’inferir, a partir de les dades d’entrada, com generar resultats com prediccions, continguts, recomanacions o decisions. Aquesta capacitat d’inferència és una característica clau que distingeix els sistemes d’IA d’altres tipus de sistemes.
  6. Resultats que poden influir en entorns físics o virtuals: Els sistemes d’IA generen resultats que poden influir tant en entorns físics com virtuals. Això inclou des de prediccions i recomanacions fins a la generació de continguts i decisions automatitzades.

La definició d’un sistema d’IA segons l’AI Act és àmplia i flexible per acomodar els ràpids desenvolupaments tecnològics en aquest camp. No tots els sistemes de programari es consideren sistemes d’IA; només aquells que compleixen amb els set elements clau esmentats. Aquestes directrius no són vinculants, però proporcionen una guia important per a la interpretació i aplicació de l’AI Act.

Publicat a