La nova edició del Postgrau en Govern Obert i Transformació Digital al Món Local va arrencar amb la sessió titulada “Innovació digital per transformar l’Administració”, a càrrec de Miquel Estapé, director gerent de l’AOC. La sessió va reunir una vintena de professionals de diferents administracions i àmbits de treball per reflexionar sobre una pregunta de fons: què significa governar i gestionar serveis públics en plena revolució digital.
La ponència va anar més enllà de les tecnologies emergents. Va plantejar la necessitat de distingir entre digitalitzar i transformar, va analitzar l’impacte creixent de les dades i la intel·ligència artificial i va defensar que el principal repte de les administracions no és tecnològic sinó organitzatiu. En un context en què la gran majoria dels ens locals no disposen de la dimensió ni dels recursos necessaris per afrontar per si sols reptes com la innovació, la ciberseguretat o la IA, el model de cooperació i serveis compartits esdevé una peça essencial per garantir que qualsevol administració, independentment de la seva mida, pugui oferir serveis digitals de qualitat a la ciutadania.
Una aula que reflecteix la complexitat del sector públic
La sessió va servir per donar el tret de sortida d’una nova edició d’un dels programes formatius de referència en transformació digital i govern obert al món local, que enguany arriba a la seva novena edició.
L’aula està formada per una vintena de professionals procedents de 12 institucions diferents de les demarcacions de Barcelona i Girona. La majoria desenvolupen la seva activitat a l’administració local, però també hi participen professionals de la Generalitat de Catalunya, de l’AOC i del sector privat. Aquesta diversitat institucional es complementa amb perfils acadèmics i professionals molt diversos, des de l’organització i la gestió administrativa fins al govern obert, la comunicació, l’administració electrònica o les dades.
Aquesta heterogeneïtat és especialment rellevant perquè la transformació digital ja no és responsabilitat exclusiva dels departaments tecnològics. Avui afecta tots els àmbits de l’organització i requereix equips multidisciplinaris capaços de treballar de manera transversal.
Vivim una revolució comparable a les grans transformacions de la història
Un dels missatges centrals de la sessió va ser situar l’actual procés de digitalització en una perspectiva històrica més àmplia. Igual que la impremta, la revolució industrial o Internet van transformar profundament la societat, les dades, els algorismes i la intel·ligència artificial estan redefinint la manera com treballem, prenem decisions i ens relacionem amb els serveis públics. Aquesta transformació ja és visible en sectors com la salut, el transport o el turisme. També ho és en la gestió pública. La qüestió ja no és si la revolució digital arribarà a les administracions, sinó com aquestes s’hi adaptaran i quin paper voldran jugar en aquest nou entorn.
Digitalitzar no és transformar
La sessió va insistir en una idea fonamental: digitalitzar i transformar no són sinònims. Segons va exposar Miquel Estapé, digitalitzar significa fer en format electrònic processos que ja existien, mentre que transformar implica repensar els serveis públics per millorar-los substancialment.
Aquesta diferència és especialment important en el sector públic. Catalunya disposa d’administracions altament digitalitzades en àmbits com la facturació electrònica, la interoperabilitat o la tramitació digital. Tanmateix, els reptes actuals requereixen anar més enllà de la simple substitució del paper per pantalles.
L’objectiu és construir administracions més eficients, més àgils, més obertes, més inclusives i més centrades en les persones. Administracions capaces d’utilitzar les dades per prendre millors decisions, automatitzar tasques de baix valor afegit i oferir serveis personalitzats o fins i tot proactius.
La intel·ligència artificial accelera un canvi que ja és aquí
Un altre dels eixos de la sessió va ser l’impacte de la intel·ligència artificial.
Lluny de presentar-la com una tecnologia futurista, la ponència va subratllar que la IA ja forma part de la vida quotidiana i de moltes eines professionals. Des de sistemes de recomanació fins a assistents capaços de redactar, resumir, traduir o cercar informació, les aplicacions basades en IA estan modificant la manera com es genera i es gestiona el coneixement.
Ara bé, la reflexió no es va centrar en la tecnologia per si mateixa. El debat clau és com aprofitar aquestes capacitats per resoldre problemes públics reals: reduir càrregues administratives, millorar els serveis, personalitzar l’atenció ciutadana o prendre decisions més ben informades.
El repte no és tecnològic: és d’escala i de capacitat
Probablement, una de les idees més rellevants per al món local va ser la constatació que la majoria d’administracions no disposen dels recursos necessaris per afrontar soles els reptes que plantegen la transformació digital, la ciberseguretat, la gestió de dades o la intel·ligència artificial.
Segons es va exposar durant la sessió, prop del 90% dels ens locals no tenen la mida ni la capacitat suficient per liderar aquests processos de manera individual.
És precisament aquí on pren sentit el model d’infraestructures públiques digitals compartides que impulsa l’AOC. Quan una solució es dissenya, es desenvolupa i es manté una sola vegada per al conjunt dels ens públics, qualsevol ajuntament pot accedir a capacitats que serien inassolibles si hagués d’afrontar-les en solitari. Un municipi petit pot disposar de les mateixes garanties i oportunitats que una gran administració sense multiplicar costos ni esforços.
La cooperació institucional deixa de ser només una fórmula de treball i es converteix en una condició necessària per fer viable la transformació digital del país.
Formar avui les persones que lideraran el canvi de demà
La sessió va concloure amb una idea que travessa tot el programa formatiu: la tecnologia és important, però les persones continuen sent el factor determinant.
La transformació digital és un procés de llarg recorregut que requereix lideratge, capacitat d’adaptació, col·laboració i aprenentatge continu. Formar professionals capaços d’entendre aquest context, d’avaluar l’impacte real de les innovacions i de posar les necessitats de les persones al centre és una inversió estratègica per al conjunt del sector públic català.
Catalunya afronta una nova etapa marcada per la intel·ligència artificial, la identitat digital europea, la sobirania de les dades i uns serveis públics cada cop més personalitzats. Davant d’aquests reptes, el model basat en compartir coneixement, dades i solucions comunes continua sent una de les eines més potents perquè totes les administracions avancin al mateix ritme i ningú no quedi enrere.
El Postgrau
El Postgrau, que va arrencar el passat 25 de setembre a Girona, continuarà fins al proper 12 de juny, combinant sessions en línia els dimecres per la tarda, amb sessions presencials a Barcelona i Girona.
