El director de l’AOC, Miquel Estapé, ha participat recentment en el congrés “Innovation 2026” a Londres, una de les cites mundials més rellevants organitzada pel Global Government Forum. L’esdeveniment ha reunit líders de governs referents en transformació digital – com Singapur, el Regne Unit, Estònia o Austràlia- per compartir experiències i iniciatives innovadores.
La Identitat Digital com a infraestructura de país
Un dels eixos estratègics del congrés ha estat la consolidació de la identitat digital com una infraestructura pública essencial. Al congrés s’ha destacat que el seu èxit depèn de la creació d’un marc de confiança sòlid, d’una experiència d’usuari excepcional que elimini les barreres d’entrada i d’un sistema de registre dels usuaris molt fàcil, en línia i immediat. A més, s’ha remarcat la importància de crear sistemes d’identitat digital basats en la col·laboració publicoprivada. Malgrat que el sector públic té la potestat legal i la legitimitat, sovint manca d’aplicacions d’ús diari. En canvi, el sector privat, com la banca, disposa d’aplicacions que la ciutadania utilitza quotidianament.
El següent pas evolutiu són les carteres digitals mòbils (“wallets”), que permeten gestionar credencials personals de forma segura i basada en el consentiment, facilitant serveis proactius.
Curiosament, hi ha diversos països anglosaxons que no disposen d’un número d’identificació única (DNI) per cada ciutadà per raons culturals històriques i polítiques. Aquests països, com el Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda o els EEUU, tenen greus dificultats per oferir un sistema d’identificació digital fàcil d’obtenir i fer servir.
Els serveis digitals compartits són una accelerador de la transformació
En el congrés s’ ha refermat la importància dels serveis digitals compartits, també anomenats a nivell internacional infraestructura pública digital. S’ha insistit que són una inversió a llarg termini tan vital per a l’economia com ho són les carreteres o els aeroports.
Un model de serveis digitals compartits permet accelerar la transformació de tots els nivells de govern mitjançant el desplegament de solucions comunes que generen estalvis i garanteixen que cap ciutadà quedi enrere, encara visqui en un municipi amb un ajuntament amb pocs recursos.
Per crear una infraestructura digital compartida de diferents governs, s’ha destacat que es fonamental generar, primer, els acords institucionals i un model de col·laboració horitzontal (no jeràrquic) que generi confiança a llarg termini entre les diferents organitzacions.
Construint confiança en la intel·ligència artificial
En un context on la intel·ligència artificial (IA) és una de les tecnologies més qüestionades de la història pels riscos que pot comportar, les administracions han de fer un esforç per generar confiança en el bon ús d’aquesta tecnologia.
La confiança no es compra, sinó que es guanya amb transparència radical. L’AOC i la Generalitat de Catalunya són capdavanters en aplicar informes de transparència algorítmica i avaluacions de riscos i impacte de tots els casos d’ús d’IA, anant molt més enllà del que obliga el Reglament europeu d’IA que només ho exigeix per als casos d’ús amb un risc de nivell alt.
El potencial de la IA Agentiva i la interoperabilitat
L’IA agentiva (Agentic AI) fa referència a sistemes basats en IA generativa capaços de planificar i executar processos complexos de manera autònoma. Aquests sistemes interactuen amb diversos actors i sistemes d’informació heterogenis per assolir objectius específics, demostrant una alta capacitat d’adaptació i aprenentatge. Tot i que la IA agentiva es troba en una fase inicial, el seu potencial per automatitzar processos complicats – com la gestió de subvencions, ajuts o llicències d’obres – és enorme.
Perquè la IA agentiva sigui realment efectiva, calen prerequisits bàsics: una governança de dades robusta, una “font única de veritat” i plataformes consolidades d’interoperabilitat de dades i de sistemes d’informació. En aquest sentit, a Catalunya disposem de Via Oberta i diversos nodes d’integració de serveis digitals (factures, notificacions, carpeta ciutadana, tràmits interadministratius, etc.) que han de permetre desenvolupar aquestes solucions innovadores.
Al congrés es va fer palès que hi ha diversos països avançats que encara no disposen de plataformes d’interoperabilitat, fet que suposa un greu desavantatge per desplegar agents intel·ligents d’automatització de processos.
Altres conclusions
En el congrés s’ha repetit sovint que l’èxit de la transformació digital no és una qüestió tecnològica: sobretot és una qüestió de disposar de lideratges clars i competents que sàpiguen crear una visió compartida, prioritzar les energies en els àmbits de més impacte en la generació de valor públic i tinguin la valentia de prendre decisions difícils per superar les resistències i les barreres als canvis.
Els líders digitals han de saber combinar diferents competències alhora: la competència tècnica conjuntament amb el lideratge, la capacitat de saber gestionar el canvi i adaptar el marc normatiu.
Per aconseguir una transformació digital efectiva, cal mesurar l’impacte en la generació de valor públic. Els bons indicadors d’impacte són aquells que posen el focus en els efectes a les persones i que tenen clar el principi que “tot comença i acaba en la ciutadania”. Els indicadors que es mesuren estan intrínsecament alineats amb l’estratègia. Com es va dir al congrés: “digues-me el que mesures i et diré quina és la teva estratègia”.
Finalment, hi ha un gran consens de quins són els serveis del futur que han de fer la vida més fàcil a les persones: han de ser proactius, personalitzats, accessibles des del mòbil (mobile first), amb una excel·lent experiència ciutadana, que permetin el control de les dades personals, que generin confiança, dissenyats amb la mentalitat de les noves generacions de nadius digitals i que permetin integrar (en un futur proper) agents personals de la ciutadania.
