- Innovació
La UE presenta la seva Estratègia Digital Internacional
L’Informe sobre Desenvolupament Humà que elabora anualment el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) se centra aquest any en la intel·ligència artificial i el potencial per ajudar a transformar les economies i les societats. També valora quines decisions i mesures es poden prendre per ajudar tots els països a tenir l’oportunitat de prosperar en un món amb IA.
Pel que fa al mateix Índex de Desenvolupament Humà (IDH), es destaca el context d’estancament general des de la pandèmia del Covid-19, tot i que Espanya ha millorat la seva puntuació durant aquest període passant d’un IDH de 0.901 el 2020 a 0.918. A més, és dels països amb més penetració en habilitats IA, ocupant el lloc 12 a nivell mundial, i se situa per davant d’altres països de l’entorn com França quant a atracció de talent a IA.
L’informe exposa els resultats d’una de les enquestes d’opinió pública més grans sobre IA realitzades a nivell mundial els últims tres anys: més de 21.000 persones de 21 països i 36 idiomes van ser enquestades. Es detallen a continuació algunes dades rellevants:
- Aproximadament dos terços de les persones enquestades esperen utilitzar la intel·ligència artificial a l’educació, la salut i el treball durant el proper any.
- Més de la meitat de les persones enquestades tenen l’esperança que la IA servirà per millorar les vides.
- Els homes fan servir la IA més que les dones. Les persones amb més nivell educatiu la usen en més proporció que aquelles amb menys formació. L’edat també hi influeix: la gent gran sent que la IA podria disminuir el sentit d’autonomia.
Pel que fa a l’àmbit laboral, l’avenç de la IA genera temors de pèrdues massives d’ocupació, segons l’informe. Tot i això, l’escenari és optimista, segons les dades de l’enquesta:
- La meitat de les persones enquestades a nivell mundial creu que els seus treballs es podrien automatitzar.
- Sis de cada deu esperen que la IA tingui un impacte positiu en la feina, creant nous llocs de treball i oportunitats.
- El 13% creu que la IA podria provocar pèrdues de feina; i només una de cada vuit persones creu que la IA li podria treure el lloc de treball.
- La utilització en el treball de la IA generativa augmenta més ràpidament que l’ús d’ordinadors o d’Internet.
Aspectes positius de l’ús de la IA
Si bé és indubtable que hi haurà canvis en la demanda laboral, l’informe afirma que delegar tasques a les màquines pot alliberar les persones perquè puguin dedicar més temps a altres aspectes de la vida, com el treball creatiu, la cura de pacients, l’educació o l’aprenentatge i el desenvolupament de noves habilitats; tasques en què les màquines són deficients i el component humà és en si mateix valuós.
A més, la IA pot millorar la capacitat industrial i conduir a una diversificació més gran de les cadenes de valor, així com a millors mercats per als treballadors per compte propi. Pot donar lloc a nous coneixements i competències en benefici de totes les persones, des dels pagesos fins als petits empresaris. I crearan noves funcions per als éssers humans de maneres que encara no podem imaginar.
La IA centrada en l’ésser humà
En el marc del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial i de les línies de treball de l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial (AESIA), mereix una menció especial l’enfocament pel qual advoca l’informe: una IA centrada en l’ésser humà. Per fer-ho, identifica tres àrees d’acció:
- Construir una economia “complementària” perquè les persones col·laborin amb la IA en lloc de competir-hi. La millora de la intel·ligència humana, l’apoderament dels treballadors i el desplegament estratègic de la IA són clau.
- Impulsar la innovació amb propòsit, integrant l’acció humana a tot el cicle de vida de la IA, des del disseny fins a la implementació.
- Invertir en capacitats rellevants perquè les persones puguin aprofitar al màxim la IA a les seves vides atenent els riscos i preocupacions relacionades amb els biaixos, la privadesa, l’assequibilitat i l’equitat.
Tot plegat, aquestes tres àrees conviden els responsables polítics a prendre decisions, decidir com utilitzar la IA per crear oportunitats que permeten afrontar el canvi climàtic, els conflictes, la migració massiva i el ràpid augment de les desigualtats.
Finalment, l’informe també convida a la reflexió en afirmar que els riscos són només una part de la qüestió; la intel·ligència artificial ofereix moltes més possibilitats per al bé comú i aprofitar-les per satisfer les expectatives de les persones d’una vida millor depèn d’alguna cosa més que d’algorismes: és una qüestió de decisions.