L’OCDE reclama reforçar l’orientació a l’impacte en les estratègies de govern digital: informe Outlook 2026
Compartir
L’OCDE acaba de publicar el seu primer Digital Government Outlook 2026, un informe que pren el pols a la maduresa digital de 36 estats membres i 8 països candidats a l’adhesió. El subtítol, From Foundations to Transformational Impact, resumeix amb precisió el moment en què ens trobem: els governs ja han construït bona part dels fonaments digitals, i ara el repte és convertir-los en un impacte real i tangible per a la ciutadania i les empreses.
És una lectura especialment rellevant per a un país com Catalunya, que fa més de dues dècades que aposta per una administració digital construïda sobre serveis compartits i interoperables. Us en compartim les claus i la mirada des de l’AOC.
Progrés real, però desigual
La fotografia que dibuixa l’informe és la d’un sector públic clarament més madur que fa dos anys, però encara insuficientment cohesionat i integrat en l’operativa diària. L’índex de govern digital (DGI) de l’OCDE ha passat d’una mitjana de 0,61 el 2023 a 0,70 el 2025, una millora del 14 %, amb gairebé tots els països avançant. L’índex de dades obertes (OURdata) també puja, de 0,48 a 0,53, tot i que de manera més modesta.
El missatge de fons, però, és el que més ens hauria d’interpel·lar: existeix una bretxa persistent entre l’estratègia i la implementació. Els governs puntuen molt alt a l’hora de fixar el rumb estratègic (0,87) i desplegar palanques de política (0,80), però baixen quan es tracta d’implementar (0,78) i, sobretot, de fer-ne seguiment i avaluació (0,65). Dit d’una altra manera: el problema ja no és la manca d’estratègies o de marcs normatius, sinó la dificultat de traduïr-los de manera consistent en pràctica operativa a escala.
Quatre prioritats per a la propera etapa
L’informe assenyala quatre àmbits on cal concentrar els esforços. En tots quatre, l’experiència catalana hi té molt a dir.
1.- Passar dels fonaments a sistemes interoperables àmpliament adoptats. La infraestructura pública digital, plataformes d’intercanvi de dades, identitat digital, portals únics, núvol, ja és majoritàriament disponible. El repte és que s’utilitzi de debò: de mitjana, només el 63 % de les institucions públiques comparteixen dades dins l’administració a través dels seus sistemes nacionals d’interoperabilitat. Aquí Catalunya parteix d’una posició sòlida: serveis com Via Oberta fa anys que permeten que les administracions verifiquin dades directament entre elles, en lloc de demanar-les una i altra vegada a la ciutadania. És, precisament, el principi «una sola vegada» (once-only) que l’OCDE situa al cor d’un govern proactiu i que l’informe il·lustra, entre altres, amb la plataforma d’intermediació de dades de l’Estat espanyol.
2.- Reforçar la inversió i les competències per generar impacte. La majoria de governs ja avaluen els projectes digitals abans de començar-los i disposen de finançament dedicat, però l’avaluació posterior continua sent l’assignatura pendent: només 1 de cada 4 països comprova sistemàticament si els projectes digitals completats han assolit els resultats promesos. I encara més preocupant en clau de talent: només 6 països de l’OCDE tenen una estratègia dedicada a desenvolupar les competències digitals dels seus empleats públics. Sense les persones adequades, és impossible governar la IA de manera responsable, gestionar relacions complexes amb proveïdors tecnològics i sostenir les reformes a llarg termini.
3.- Escalar l’adopció d’una IA fiable. A gairebé tots els països de l’OCDE la intel·ligència artificial ja s’utilitza en almenys un àmbit de govern, i la majoria disposen d’estratègies, òrgans de supervisió i programes de formació. Hem passat de l’experimentació a la integració inicial. Ara cal crear les condicions perquè la IA ofereixi resultats fiables a gran escala: més formació especialitzada, més suport a la contractació pública d’IA (disponible avui en poc més de la meitat dels països) i, sobretot, més capacitat de mesurar-ne l’impacte —avui només el 28 % dels països ho fa de manera sistemàtica. Les garanties (registres d’algorismes, transparència algorítmica, controls abans i després del desplegament) són clau per mantenir la confiança.
4.- Oferir serveis més integrats i centrats en les persones. Els governs han avançat en estàndards de servei i en la participació dels usuaris, però només el 28% mesura sistemàticament les càrregues que els serveis imposen a la ciutadania. El camí passa per connectar canals, compartir dades de manera segura entre organismes i avançar cap a serveis proactius que s’anticipin a les necessitats abans que la persona hagi de demanar res. És aquí on conflueixen interoperabilitat, identitat digital i bona governança de les dades.
La confiança, el fil que ho cus tot
Hi ha una dada que travessa tot l’informe i que convé no perdre de vista: només el 52 % de les persones, de mitjana en 30 països de l’OCDE, confien que el seu govern utilitzarà les seves dades personals per a finalitats legítimes. El progrés digital no depèn només de la tecnologia, sinó d’una governança sòlida, d’una plantilla amb competències i de garanties creïbles. La confiança no és un afegit: és la condició que fa possible que la ciutadania adopti i utilitzi els serveis digitals que tant esforç costa construir.
Què en traiem des de l’AOC
El diagnòstic de l’OCDE encaixa amb el full de ruta que des de l’AOC venim impulsant: no es tracta tant de seguir acumulant noves plataformes com de garantir que les que ja tenim s’utilitzin de manera generalitzada, que les dades flueixin amb qualitat i seguretat entre administracions, que el talent digital del sector públic creixi i que cada projecte es mesuri pel valor que aporta a les persones.
Catalunya té uns fonaments digitals envejables. El repte, compartit amb la resta de governs de l’OCDE, és el de convertir-los, de manera decidida, en impacte transformador: serveis més senzills, més proactius i més fiables, i una administració capaç d’adaptar-se al ritme que el món actual exigeix.
Font: OECD (2026), Digital Government Outlook 2026: From Foundations to Transformational Impact, OECD Publishing, París. https://doi.org/10.1787/0496b2bc-en
