Reptes de l’Administració segons l’Informe del Síndic 2025
Compartir
L’Informe Anual 2025 del Síndic de Greuges de Catalunya, presentat recentment al Parlament, llança un missatge clar i exigent: l’Administració pública actual es troba en un final de cicle i que, per tant, és imprescindible repensar el model per adaptar-lo als nous reptes socials, demogràfics i tecnològics de la Catalunya actual.
El model organitzatiu actual està altament tensionat, és lent i ha perdut la capacitat de fer transformacions profundes que donin resposta a les necessitats d’una societat cada cop més complexa. El 52 % de la població valora molt o bastant negativament el funcionament de l’Administració catalana i augmenta respecte a fa una dècada.
Des de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), llegim aquest informe com una crida urgent a l’acció. Cal repensar l’Administració aprofitant la transformació digital, no només per modernitzar processos interns sinó per posar radicalment la ciutadania al centre.
Burocràcia, lentitud i la urgència d’automatitzar
Un dels diagnòstics més severs de l’informe és que els controls administratius s’han multiplicat fins a convertir-se en autèntics obstacles. Aquesta hiperregulació, sumada a la descapitalització temporal d’equips derivada dels recents processos d’estabilització i concursos de trasllats, ha provocat un allargament inacceptable dels terminis.
Les demores tenen un impacte vital en les persones i l’activitat econòmica, com són els exemples de l’accés a prestacions socials o bé la tramitació de llicències. Per exemple, l’informe alerta que moltes prestacions socials no arriben a totes les persones que les necessiten: prop del 60 % de les persones en situació de pobresa no perceben ni l’ingrés mínim vital ni la renda garantida de ciutadania
Llums i ombres de la tecnologia: Interoperabilitat, omnicanalitat i acompanyament
L’informe avalua el paper de la tecnologia i identifica on cal millorar el model actual de relació digital. En l’informe es destaca:
la frustració que la ciutadania hagi de continuar aportant documents que l’Administració ja té.
el perill de l’escletxa digital: la tecnologia no pot substituir el contacte humà quan aquest és necessari perquè genera exclusió. Cal acompanyament en el procés de tramitació.
la ciutadania té dret a l’atenció a presencial i la cita prèvia no pot ser obligatòria.
La dada com a eina: l’assignatura pendent de l’avaluació
La transformació digital no és només tramitar expedients electrònicament, sinó generar dades per avaluar les polítiques públiques. L’informe subratlla la manca d’una cultura avaluadora. L’Administració necessita mecanismes basats en dades reals per comprovar si els procediments solucionen problemes o només afegeixen càrrega burocràtica.
Un acord de país per a una tecnologia humanitzada
La síndica conclou que aquesta transformació només es podrà dur a terme amb un gran acord de país: un consens entre actors polítics, institucionals i socials per construir una administració pública del segle XXI, capaç de garantir de manera efectiva els drets de la ciutadania del segle XXI i destaca les següents accions:
Renovar les estructures que han envellit
Simplificar els processos i eliminar la burocràcia defensiva
Prioritzar la proximitat i l’atenció personal
Garantir l’ús ètic, eficient i humanitzat de la tecnología
Reconfigurar l’Administració per a la Catalunya actual
Complir els terminis i arribar a temps
Aplicar la justícia restaurativa davant de les vulneracions de dret
Posar la persona al centre
L’Administració ha d’escoltar, comprendre i respondre. Ha d’actuar amb agilitat, eficàcia i empatia, i ha de fer-ho amb la mirada posada en la ciutadania, que és la seva raó de ser. Catalunya té les eines, els professionals i el diagnòstic.
El perfil de qui es queixa
La franja d’entre 35 i 69 anys concentra la majoria de queixes, mentre que el jovent i la gent gran hi estan infrarepresentats. Això alerta sobre les barreres (sovint tecnològiques o procedimentals) que pateixen els extrems de la piràmide demogràfica.
Les dones presenten el 55 % de les queixes, una xifra que s’enfila fins al 63,7 % en l’àmbit de les polítiques socials. Això evidencia que són elles les que assumeixen majoritàriament les càrregues de cura.
Només un 9,9 % de les queixes provenen de persones nascudes a l’estranger, tot i representar el 23,8 % de la població. Aquest decalatge demostra que els col·lectius més vulnerabilitzats topen amb massa obstacles per relacionar-se amb les institucions.
