CA | ES | EN

Problemàtica actual

A l'entorn VUCA (acrònim en anglès de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) en el qual ens veiem immersos, les administracions estem quedant endarrerides a l'hora d'aportar valor a la ciutadania. Correm el risc de convertir-nos en irrellevants als ulls dels nostres ciutadans o, en el pitjor dels casos, passar a ser un leviatan anacrònic. Si no agafem el toro per les banyes i ens posem a liderar, o almenys estar a l'alçada del que exigeix la societat actual. Només tenim un camí, el de la innovació. Es pot innovar en molts terrenys i de múltiples maneres, però nosaltres, aquí, ens centrarem en el territori de la creació dels serveis públics digitals.

La innovació és un camí d’exploració i, com a tal, sovint és sinuós. Pensar que la innovació es pot planificar de forma estricta i rigorosa és creure que la innovació és una activat totalment predictible, sense marge d'error ni lloc per al risc responsable.

Res a veure amb la pràctica. La innovació requereix espai per experimentar i, per tant, prospera en entorns on es valoren les noves idees i la cultura de “provar, fallar i aprendre”. Però la innovació va més enllà de ser creatiu, tenir bones idees o un moment màgic d’inspiració. Requereix d’un treball intens per arribar a convertir les idees en solucions tangibles, que es puguin aplicar, produeixin impacte i, en el cas de la innovació pública, aportin valor a la societat.

Així, doncs, no podem deixar l’activitat d’innovació pública en mans de la improvisació o la casualitat; en especial, el cas que ens ocupa: la innovació en els serveis digitals. Per reduir el risc inherent a qualsevol procés de canvi, arribar a resultats viables i crear valor, és necessari aplicar un mètode, seguir un camí, uns passos ordenats.

Formalitzar el procés d’innovació és bo, sempre i quan no caiguem en fórmules inalterables que ens encotillin i limitin el nostre potencial creatiu i emprenedor.

En qualsevol cas, no hi ha una única forma d’innovar (ni en el sector públic ni en el privat), per tant, no hi ha un únic mètode per innovar ni una única recepta. El repte és trobar-ne una, prou flexible i oberta, que pugui ser adoptada i enriquida per les diferents administracions i ens del món local que actualment es troben immerses en processos d’innovació de serveis públics digitals.

Solució proposada

La recepta original que proposem consta bàsicament dels 4 passos habituals en els que es desenvolupen els projectes d'innovació. La recepta està basada en el model de Doble Diamant de la Bristish Design Council, molt emprat quan s'aplica l'aparentment caòtic design thinking però també influenciat pel moviment més racional i ordenat Lean Start-up, que tant agrada als product managers.

Metodologia del doble diamand del Bristish Design Council

Model del doble diamant del British Design Council

 

Així, a major grau de incertesa, risc o indefinició del QUÈ volem, més ens enfoquem en la primera metodologia, o sigui en explorar l’espai del problema i les possibles solucions, i a mesura que anem tenint més clara la idea o idees que ho solucionen millor, ens movem més en el terreny del Lean Start-up, és a dir, en un entorn més científic on validem hipòtesis mitjançant ràpids experiments per tal de no malbaratar recursos (públics). Una vegada eliminada la incertesa passem a implementar la solució mitjançant metodologies àgils que ens ofereixen escriure codi amb velocitat i qualitat.


Model Lean Startup

 

Si detallem, doncs, el procés des de l’inici, podem dir que el punt de partida normalment és un problema o necessitat que volem resoldre i que normalment no està prou definit ni concretat. Consta dels següents passos:

Pas 1: Descobrir

Pas 2: Definir el repte

Pas 3: Idear

Pas 4: Prototipar i avaluar

Aquesta recepta no és lineal, si no que s’aplica de forma iterativa, en petits cicles, permetent retrocedir, així com iniciar-se en qualsevol pas.

Sense innovació no podem ser impulsors del canvi necessari per seguir donant resposta a la ciutadania, en un món cada cop més complex, on creixen els dilemes i les solucions de sempre deixen de funcionar.

Comentar que cadascun dels passos admet l’aplicació de diferents tècniques, eines i dinàmiques moltes de les quals no són exclusives d’un únic pas, arribant a ser alguna d’elles transversals com és el cas del Lean Canvas o dels tallers de co-creació. Al projecte Catàleg de recursos d’innovació pública amplia aquestes tècniques adients per innovar en serveis públics digitals i perquè ajuden a millorar la forma de treballar i a optimitzar l’obtenció de solucions viables amb un alt valor social. 

Estat del projecte

En construcció: Conceptualització de la recepta realitzada. Aquest projecte es complementa amb el Catàleg de recursos d’innovació pública.