El director de l’AOC, Miquel Estapé, ha participat recentment en el congrés “Innovation 2026” a Londres, una de les cites mundials més rellevants organitzada pel Global Government Forum. L’esdeveniment ha reunit líders de governs referents en transformació digital – com Singapur, el Regne Unit, Estònia o Austràlia- per compartir experiències i iniciatives innovadores.
Un dels eixos estratègics del congrés ha estat la consolidació de la identitat digital com el fonament que dona accés als serveis públics digitals. S’ha destacat que el seu èxit depèn de quatre factors clau: la creació d’un marc de confiança sòlid, una experiència d’usuari excepcional que elimini les barreres d’entrada, i un sistema de registre en línia fàcil i immediat. El quart factor és la col·laboració publicoprivada:. el sector públic aporta la legitimitat i la potestat legal, però sovint manca d’aplicacions d’ús diari. El sector privat —especialment la banca— disposa precisament d’aquelles aplicacions que la ciutadania utilitza de manera quotidiana. La combinació d’ambdós mons és, per tant, clau.
El següent pas evolutiu són les carteres digitals mòbils (wallets), que permeten gestionar credencials personals de forma segura i basada en el consentiment, i que obren la porta a serveis proactius personalitzats.
Un fet destacable: diversos països anglosaxons —el Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda o els EUA— no disposen d’un número d’identificació únic per a cada ciutadà, per raons culturals i polítiques històriques. Això els genera greus dificultats a l’hora d’oferir sistemes d’identificació digital àgils i accessibles.
En el congrés s’ ha refermat la importància dels serveis digitals compartits, també anomenats a nivell internacional infraestructura pública digital. S’ha insistit que són una inversió a llarg termini tan vital per a l’economia com ho són les carreteres o els aeroports.
El congrés ha reafirmat la importància dels serveis digitals compartits —també coneguts internacionalment com a infraestructura pública digital— com una inversió a llarg termini tan vital per a l’economia com ho són les carreteres o els aeroports.
Un model de serveis compartits permet accelerar la transformació digital a tots els nivells de govern mitjançant solucions comunes que generen estalvis i garanteixen que cap ciutadà quedi enrere, independentment de si viu en un municipi gran o en un ajuntament amb pocs recursos.
Per construir aquesta infraestructura digital entre administracions diverses, primer cal alguna cosa que no és tecnologia: acords institucionals i un model de col·laboració horitzontal —no jeràrquic— que generi confiança a llarg termini entre les organitzacions implicades.
En un context en què la intel·ligència artificial (IA) és una de les tecnologies més qüestionades de la història pels riscos que pot comportar, les administracions han de fer un esforç actiu per guanyar-se la confiança ciutadana en el seu bon ús.
La confiança no es compra, sinó que es guanya amb transparència radical. L’AOC i la Generalitat de Catalunya són capdavanters en aplicar informes de transparència algorítmica i avaluacions de riscos i impacte de tots els casos d’ús d’IA, anant molt més enllà del que obliga el Reglament europeu d’IA que només ho exigeix per als casos d’ús amb un risc de nivell alt.
La IA agentiva (Agentic AI) fa referència a sistemes d’IA generativa capaços de planificar i executar processos complexos de manera autònoma, interactuant amb diversos actors i sistemes d’informació heterogenis per assolir objectius específics. Tot i que es troba en una fase inicial, el seu potencial per automatitzar processos complicats —com la gestió de subvencions, ajuts o llicències d’obres— és enorme.
Perquè sigui realment efectiva, però, calen uns prerequisits bàsics: una governança de dades robusta, una “font única de veritat” i plataformes consolidades d’interoperabilitat. En aquest punt, Catalunya parteix amb avantatge per desenvolupar agents interadministratius intel·ligents: disposa de Via Oberta i diversos nodes d’integració de serveis digitals (factures, notificacions, carpeta ciutadana, tràmits interadministratius…) que han de permetre desplegar aquestes solucions innovadores.
Al congrés va quedar palès que diversos països avançats encara no disposen de plataformes d’interoperabilitat, ni nodes d’integració de serveis, cosa que suposa un desavantatge seriós a l’hora de desplegar agents interadministratius intel·ligents d’automatització de processos.
Una idea que es va repetir sovint al congrés: l’èxit de la transformació digital no és una qüestió tecnològica. És, sobretot, una qüestió de lideratge. Cal disposar de lideratges clars i competents que sàpiguen crear una visió compartida, prioritzar els àmbits de més impacte en la generació de valor públic i tenir la valentia de prendre decisions difícils per superar resistències i barreres al canvi.
Els líders digitals han de combinar simultàniament competència tècnica, capacitat de gestionar el canvi i habilitat per adaptar el marc normatiu.
Per aconseguir una transformació digital efectiva, cal mesurar l’impacte en la generació de valor públic. Els bons indicadors d’impacte són aquells que posen el focus en els efectes a les persones i que tenen clar el principi que “tot comença i acaba en la ciutadania”. Els indicadors que es mesuren estan intrínsecament alineats amb l’estratègia. Com es va dir al congrés: “digues-me el que mesures i et diré quina és la teva estratègia”.
Finalment, hi ha un gran consens de quins són els serveis del futur que han de fer la vida més fàcil a les persones: han de ser proactius, personalitzats, accessibles des del mòbil (mobile first), amb una excel·lent experiència ciutadana, que permetin el control de les dades personals, que generin confiança, dissenyats amb la mentalitat de les noves generacions de nadius digitals i que permetin integrar (en un futur proper) agents personals de la ciutadania.
