- Administració oberta
- Dades Obertes i Transparència
Mòdul de Transformació Digital al Món Local: forma’t per liderar el canvi
En l’article “Reducció de la burocràcia i digitalització: una visió de futur per a l’edificació” publicat a l’Informatiu, la revista del Cateb (Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Barcelona) i signat per Raúl Heras, arquitecte tècnic, l’autor analitza els principals colls d’ampolla administratius que afecten el sector de l’edificació.
L’article reflexiona sobre la recerca de l’excel·lència com a motor personal i professional, però també com a concepte sovint buit quan es contrasta amb la realitat burocràtica i fragmentada de l’Administració catalana, especialment en l’àmbit de l’edificació. La distància entre el discurs polític i el funcionament efectiu dels serveis públics genera frustració, ineficiència i pèrdua de confiança ciutadana.
En aquest context pren rellevància el paper del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC). Segons explica el seu director gerent, Miquel Estapé, la missió de l’AOC és garantir que relacionar-se amb l’administració sigui igual de fàcil en un petit municipi com en una gran ciutat, eliminant desigualtats territorials. Per assolir-ho, l’AOC ha impulsat serveis clau com EACAT, idCAT, la factura electrònica, Via Oberta o la signatura electrònica, que han generat estalvis superiors als 700 milions d’euros anuals en temps i recursos durant l’última dècada.
Tanmateix, Estapé és molt clar en el diagnòstic: la digitalització ha anat més ràpid que la simplificació administrativa. En una entrevista citada a l’article, alerta que “hem digitalitzat molts processos antics sense revisar-los”, cosa que ha donat lloc a expedients electrònics que no sempre són més àgils ni eficients. Això explica per què el principi d’”una vegada i prou” continua incomplint-se, obligant ciutadans i tècnics a aportar repetidament dades que l’administració ja té.
Estapé també posa el focus en un altre dèficit clau: la manca de dades obertes, comparables i compartides sobre els terminis reals de tramitació. Sense aquesta informació, és difícil identificar bones pràctiques i estendre-les a escala de país. Encara que alguns municipis han aconseguit reduir terminis gràcies a una bona organització i equips implicats, aquestes experiències no es poden replicar si no hi ha un marc comú i interoperable.
L’article subratlla que l’AOC ja proporciona les eines i la infraestructura digital, però que, tal com insisteix Estapé, el veritable repte no és tecnològic sinó estratègic i organitzatiu. En les seves paraules: “No n’hi ha prou amb acumular eines digitals; cal redefinir processos i pensar en clau de país”. Això implica repensar fluxos de treball, estandarditzar criteris i situar la simplificació administrativa com a eix central de l’acció pública.
Aquest debat és especialment crític per al sector de l’edificació, on la fragmentació municipal, la manca d’estandardització i la pobra qualitat de les dades generen inseguretat jurídica i multipliquen esforços innecessaris. L’article defensa avançar cap a un ecosistema de dades urbanístiques i edificatòries interoperables, que permeti aprofitar tecnologies com la IA, els assistents guiats o els bessons digitals, amb beneficis concrets en costos, eficiència energètica i qualitat del servei.
En conclusió, la transformació digital de l’Administració catalana ha de ser una reforma estructural orientada al servei públic, no un simple desplegament d’eines. L’objectiu final és clar i socialment rellevant: guanyar temps, reduir costos, garantir seguretat jurídica, millorar l’accés a l’habitatge i generar confiança mitjançant dades obertes que realment serveixin a la ciutadania.