- Administració oberta
Espanya eleva el seu nivell de maduresa en dades obertes
Recentment, l’AOC ha assistit a la Jornada Gartner, organitzada pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, on s’han compartit les conclusions executives del prestigiós Gartner® IT Symposium/Xpo celebrat a Barcelona el mes de novembre de 2025.
En un moment en què la Intel·ligència Artificial (IA) sembla inundar-ho tot, la jornada ha servit per posar els peus a terra: només el 5% de les organitzacions estan obtenint un benefici real de la IA, malgrat que el 20% ja la utilitzen.
Què diferencia aquest 5% de la resta? Quins reptes ens esperen d’aquí al 2030? Des de l’AOC analitzem les principals lliçons per al sector públic.
1. L’estratègia abans que l’algoritme
El 95% dels projectes pilot de IA no tenen èxit. El motiu no és tecnològic, sinó de gestió: manca de full de ruta, objectius difusos i absència de mètriques d’avaluació. Per a l’administració pública, el valor no s’ha de mesurar només en productivitat interna, sinó en tres eixos:
2. Tecnologia madura, persones en transició
Un de cada quatre errors en IA es deu a la mala qualitat de les dades o a un entrenament deficient. Però el risc més gran és l’atròfia del coneixement. La tecnologia ja està preparada, però les organitzacions encara no.
Cal una governança robusta i automatitzada per mantenir els errors en marges mínims (idealment, inferiors al 0,01%). L’adopció de la IA només funciona quan els equips són mixtes (humans i màquines) i quan l’empleat no se sent amenaçat. Les dades són clares: només l’1% dels acomiadaments reals es deuen directament a la IA. L’èxit rau a demostrar que la IA no ve a substituir persones, sinó a reorientar rols cap a tasques de més valor.
3. L’era dels agents i la sobirania digital
De cara al 2030, els agents de IA seran els grans protagonistes, desplegant-se de forma ràpida per assumir tasques operatives complexes, encara que ara mateix hi ha poques experiències reals. Tanmateix, això comporta un risc: el vendor lock-in (dependència de proveïdors).
Davant d’això, la Unió Europea ja marca el camí:
4. Un nou marc regulador: La Llei Òmnibus de la UE
Una de les grans novetats és la propera aprovació de la Llei Òmnibus de simplificació normativa. Aquesta llei, que s’espera que s’aprovi en els pròxims mesos, pretén relaxar algunes obligacions de la GDPR per eliminar la sobreregulació i guanyar competitivitat.
Això obrirà la porta a tecnologies fins ara molt restringides, com la biometria passiva, facilitant una relació més àgil entre ciutadà i administració.
5. Cap a una cultura de la tenacitat
La innovació disruptiva requereix un canvi cultural profund. Gartner subratlla que les organitzacions han de premiar perfils amb tres característiques clau:
El futur ens reserva canvis radicals que transformaran la nostra relació amb la tecnologia. D’aquí a cinc anys, la IA ens permetrà assolir reptes fins ara impensables: la detecció preventiva de frau a escala massiva, l’automatització de la resposta ciutadana, la personalització proactiva de serveis social o l’automatització de tasques repetitives (elaborar informes tipus, traduccions, gestió de signatures, classificació de sol·licituds o expedients, etc.
En un futur proper deixarem de fer feines que ja no tindran sentit en un entorn automatitzat.
El missatge per a l’administració és clar: el valor real de la IA no s’obté reduint plantilles, sinó canviant la mentalitat. L’èxit depèn d’una estratègia ambiciosa, una governança de dades impecable i la capacitat de reorientar els rols humans per accelerar processos i generar un nou valor públic per al ciutadà.