Fa uns anys, el gran repte de les administracions locals era digitalitzar els tràmits. Que la ciutadania pogués relacionar-se electrònicament amb l’ajuntament. Avui aquest objectiu està pràcticament assolit
Les dades de l’Índex de Maduresa Digital (IMD) 2025 mostren que la transformació digital dels ens locals continua avançant. Però també indiquen un canvi més profund: després d’anys digitalitzant tràmits i desplegant serveis, les administracions comencen a integrar sistemes, reutilitzar dades i automatitzar processos.
La puntuació mitjana de l’IMD arriba als 62 punts, el valor més alt des que es calcula l’índex. Però la dada més significativa és una altra. La mediana se situa en 62,2 punts, gairebé quatre punts per sobre de l’any anterior. Això significa que la millora és generalitzada. No és només que els ens capdavanters avancin. És el conjunt del món local qui continua progressant
Els drets digitals ja formen part de la normalitat
La dimensió de drets digitals continua sent la que obté millors resultats. La capa bàsica de serveis digitals està pràcticament universalitzada. El 100% dels ens disposen d’instància genèrica i carpeta ciutadana. El cercador web arriba també al 100%, el padró a Via Oberta al 94% i el segell d’accessibilitat al 97%. En altres paraules, els serveis digitals essencials ja formen part de la normalitat a les administracions locals catalanes
També continua millorant la ciberseguretat. La puntuació mitjana de l’índex de ciberseguretat és de 71%, dos punts més més que l’any anterior. El 81% disposen de delegat de protecció de dades, i el 86% utilitzen plataformes d’administració electrònica certificades amb l’Esquema Nacional de Seguretat. En canvi, molt pocs ens disposen encara d’un certificat ENS propi. Només 11 entitats l’han obtingut, ja que acreditar el compliment de l’ENS amb sistemes i infraestructures pròpies és un procés complex i exigent.
Els indicadors més avançats continuen evolucionant, tot i que a un ritme més lent. El registre electrònic d’apoderaments arriba al 30% i les ordenances d’administració electrònica al 46%. L’excepció és el compliment de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI). En només dos anys ha passat del 6% al 70%.
La interoperabilitat deixa de ser manual
Durant anys, la interoperabilitat ha estat un dels àmbits amb més marge de millora. Molts ens disposaven dels serveis, però els utilitzaven poc. I quan els utilitzaven, sovint era de forma manual. Aquest any observem un canvi de tendència
El 60% dels ens locals han fet almenys una consulta a Via Oberta durant el 2025. És una xifra que continua creixent any rere any: era del 49% el 2024, del 43% el 2023 i del 40% el 2022. També augmenta la intensitat d’ús. El percentil mitjà de consultes a Via Oberta respecte al valor òptim passa del 30% al 38%, el millor resultat dels darrers sis anys.
Però el canvi més important no és quantitatiu, és qualitatiu. El 51% dels ens locals han realitzat les consultes interoperables de forma automatitzada. La interoperabilitat deixa de ser una pràctica puntual i passa a formar part del funcionament habitual de les administracions. Les dades es recuperen automàticament quan són necessàries, sense intervenció manual.
A més, es tracta d’un canvi transversal. Els municipis de menys de 500 habitants ja presenten un nivell d’automatització del 31%, mentre que als municipis de més de 50.000 habitants arriba al 87%. És probablement el senyal més clar que la transformació digital està entrant en una nova etapa
El govern obert millora, però continua sent el principal repte
La dimensió de govern obert obté el millor resultat dels darrers cinc anys. La puntuació mitjana arriba als 55 punts i registra el creixement anual més elevat de les tres dimensions.
L’indicador Infoparticipa puja fins al 36%. Les iniciatives de dades obertes passen del 6% a l’11% i gairebé la meitat dels ens locals ja disposen de bústia ètica. Són resultats positius que mostren una evolució favorable.
Tot i això, continua sent la dimensió amb les puntuacions més baixes i amb les diferències més grans entre administracions. Els municipis de menys de 500 habitants obtenen una puntuació mitjana de 48 punts. Els de més de 50.000 habitants arriben als 90 punts. La diferència és de 42 punts.
La conclusió és clara. La tecnologia ja està disponible per a tothom. El repte ara és mantenir la informació actualitzada, millorar els processos interns i consolidar una cultura de transparència i rendició de comptes.
La maduresa digital creix, però les diferències persisteixen
La majoria d’ens locals continuen avançant. Els que milloren, incrementen la seva puntuació en 6,5 punts de mitjana. Els que retrocedeixen ho fan en 4,2 punts.
També augmenta el nombre d’ens capdavanters. Els que superen els 75 punts passen del 10% al 15%. Al mateix temps, però, també creix el percentatge d’ens situats en els trams més baixos de maduresa digital. La diferència entre municipis grans i petits continua sent un dels principals reptes estructurals. Els municipis de més de 50.000 habitants obtenen una puntuació mitjana de 82 punts. Els de menys de 500 habitants se situen en 56 punts. Tots dos grups milloren. Però la distància continua sent significativa
Per on seguir
Consulta el teu informe a l’Índex de Maduresa Digital 2025. Compara’t amb municipis de mida similar. Identifica on pots millorar i demana suport si ho necessites.
Perquè la transformació digital no és un punt d’arribada. I les dades — ben mirades — sempre diuen per on cal anar.
