Les àrees metropolitanes s’han convertit en espais clau per a la transició digital. És en aquest nivell on convergeixen les necessitats quotidianes de la ciutadania, la governança democràtica i les agendes europees. Però la transformació digital no és només una qüestió tecnològica: és, sobretot, un repte de governança, confiança i creació de valor públic.
Aquest va ser l’eix central de la taula rodona “Future visions: cocreating the metropolitan digital transition”, moderada per Mikel Berra (Metròpolis Digital, AMB), amb la participació de Miquel Estapé (Consorci d’Administració Oberta de Catalunya – AOC), Juan Carlos González (AMB), Rebecca Marconi (ALDA), Spela Zalokar (ENoLL) i Levent Gürgen (Kentyou).
Infraestructura digital compartida al servei a 2.250 administracions
Des de l’AOC treballem per proveir infraestructura i serveis digitals públics compartits que permetin a més de 2.250 ens públics de Catalunya -ajuntaments, consells comarcals i administracions supramunicipals- oferir millors serveis digitals a la ciutadania.
La nostra missió és clara: evitar reinventar la roda, fomentant la reutilització i l’escalabilitat del que ja funciona. L’acció col·lectiva genera beneficis concrets: estalvi de costos gràcies a les economies d’escala, aplicació coherent de bones pràctiques i estàndards, desplegaments més ràpids i serveis transversals dissenyats al voltant dels esdeveniments vitals de les persones, i no de sitges administratives.
Per a la ciutadania, aquest enfocament es tradueix en drets digitals més sòlids, interaccions més simples i una millor experiència amb els serveis públics.
Com serà una transició digital metropolitana d’èxit?
En un horitzó de 5 anys, una transició digital metropolitana reeixida és aquella en què l’administració esdevé realment proactiva: no només digital, sinó capaç d’anticipar necessitats, fiable i centrada en les persones.
Això implica passar d’una administració reactiva a una administració personalitzada i anticipativa. La ciutadania no hauria de sol·licitar reiteradament els seus drets. Les administracions han de ser capaces de detectar situacions, verificar l’elegibilitat i concedir serveis o prestacions de manera automàtica, sobre la base de dades fiables i mandats legals clars. El millor servei no és un formulari més ràpid, sinó una notificació informant que el dret ja ha estat reconegut.
Aquest canvi és especialment rellevant en un context en què la ciutadania percep una asimetria clara: quan es tracta de pagar impostos, l’administració ho sap tot; quan es tracta de rebre una prestació, sembla no saber res.
Aquesta visió es fonamenta en tres pilars essencials:
- dades de qualitat, ben governades i utilitzades de manera responsable;
- interoperabilitat real, amb una única font de veritat per a cada dada compartida de forma segura i legal;
- i la convicció que la transformació digital tracta de confiança i valor públic, no només de tecnologia.
Intel·ligència artificial: valor públic amb garanties democràtiques
A l’AOC, la intel·ligència artificial i l’automatització ja no són projectes pilot. Són eines que generen valor públic a escala, reduint càrrega administrativa i millorant la resposta tant a la ciutadania com als empleats públics.
Actualment, els sistemes d’IA s’utilitzen principalment en tres àmbits: l’atenció ciutadana mitjançant assistents virtuals disponibles les 24 hores, la identitat digital amb verificació biomètrica per facilitar l’accés segur i remot als serveis, i l’àmbit dels serveis socials, automatitzant processos com els informes de pobresa energètica per arribar abans i millor a les persones vulnerables.
Ara bé, escalar l’ús de la IA exigeix una governança sòlida. Per això, tots els sistemes d’IA impulsats per l’AOC estan sotmesos a salvaguardes clares: avaluacions de transparència algorítmica, supervisió humana obligatòria en decisions sensibles, proves amb usuaris i alineament amb l’enfocament basat en riscos de l’AI Act europeu.
La confiança democràtica depèn de la transparència: la ciutadania ha de saber quin algoritme l’afecta, amb quines dades i amb quines garanties. La IA a l’administració no és un repte tecnològic, sinó un repte de governança.
Eines digitals per reforçar la participació ciutadana
Les eines digitals han de reduir les barreres a la democràcia, no incrementar-les. Una identitat digital fàcil d’usar i segura és clau perquè la participació ciutadana sigui natural i accessible.
Des de l’AOC impulsem plataformes compartides de participació per als governs locals, que permeten aportar idees, votar propostes, seguir debats i construir intel·ligència col·lectiva. El gran repte és l’escala: quan la participació funciona, es generen milers d’aportacions. Aquí, la IA pot ajudar a agrupar, sintetitzar i analitzar les contribucions, sempre com a suport al debat democràtic, mai com a substitut.
El gran canvi: infraestructura digital pública compartida
El veritable element transformador és entendre la infraestructura digital pública com un bé comú. A Catalunya, gairebé el 90% dels municipis no tenen la capacitat de liderar sols la transformació digital. La resposta no pot ser la fragmentació, sinó infraestructures compartides, natives al núvol, que garanteixin ciberseguretat, interoperabilitat i equitat territorial.
Passar de projectes aïllats a infraestructures compartides permet que cap administració quedi enrere i que la transició digital reforci la cohesió territorial, el valor públic i la confiança democràtica.
Governança multinivell i cocreació
La transició digital només funciona si es construeix de manera col·lectiva. El model de quàdruple hèlix —administracions, sector privat, món acadèmic i ciutadania— és clau, tot i que complex d’aplicar. Des de l’AOC actuem com a facilitadors, utilitzant metodologies de cocreació, disseny de serveis i desenvolupament col·laboratius.
La governança digital tampoc funciona a una sola escala. Europa defineix els principis, els estats els operativitzen, les regions escalen solucions i el món local dona sentit a la transformació. Cap nivell pot tenir èxit en solitari.
