- Administració oberta
Documental de TV3 “Desconnectats”: la inclusió digital, un dret fonamental
El 2021 la Unió Europe va llançar el programa de polítiques de la Dècada Digital per garantir la sobirania digital d’aquí al 2030, basat en quatre pilars clau: infraestructura digital, habilitats digitals, serveis públics digitals i transformació digital de les empreses.
Amb el 2025 com a punt mitjà del programa s’ha publicat un informe de dades per avaluar-ne el progrés. Basant-se en els darrers conjunts de dades obertes de la UE disponibles, analitza el progrés en tres dels quatre pilars de la Dècada Digital:
- Serveis públics digitals: serveis orientats al ciutadà, també coneguts com a govern electrònic
- Habilitats digitals: un prerequisit per a una participació significativa a l’era digital
- Infraestructura digital: mesura a través d’indicadors de connectivitat com 5G i banda ampla
Els serveis públics digitals estan a l’alçada?
Els ciutadans interactuen diàriament amb el govern a través de serveis com ara la declaració de la renda o l’accés a prestacions socials. Per impulsar la transició digital, la UE ha definit objectius perquè aquests serveis estiguin disponibles en línia de forma eficient i amb un alt nivell de qualitat, garantint que siguin fàcils de fer servir, segurs i inclusius.
En el marc del pla de la Dècada Digital, la UE aspira a una disponibilitat en línia del 100% dels serveis públics clau per a ciutadans i empreses per al 2030.
En general, els serveis públics digitals estan madurant a tota la UE, avançant més ràpid que altres pilars de la Dècada Digital. No obstant això, seguir avançant és cada cop més complex, i reduir les disparitats entre els Estats membres serà clau per assolir els objectius del 2030.
Els europeus tenen les habilitats digitals necessàries per prosperar?
L’accés significa poc sense les habilitats necessàries per utilitzar les eines digitals eficaçment. L’alfabetització digital és essencial per accedir a serveis, participar a la vida cívica, trobar feina i continuar la formació contínua. Les dades obertes tenen un paper fonamental en el seguiment del progrés cap a aquests objectius, mostrant on s’estan desenvolupant les habilitats digitals i on cal més suport.
De l’anàlisi de les dades, es desprèn que el lent progrés en les competències digitals bàsiques corre el risc d’excloure una part significativa de la població dels serveis essencials i les oportunitats laborals. Aquestes tendències posen en relleu la necessitat creixent d’invertir en competències digitals, cosa que també representa una oportunitat per enfortir la competitivitat global de la UE.
Conclusions de l’estudi
A meitat de la Dècada Digital, la transformació digital d’Europa és mesurable i les dades obertes fan visible aquest progrés. Mitjançant el seguiment d’indicadors seleccionats, aquest article destaca on l’impuls és sòlid i persisteixen bretxes crítiques.
La infraestructura digital i els serveis públics digitals avancen a pas ferm, assentant les bases per a una societat digital més inclusiva. Per exemple, l’accés als historials mèdics electrònics està en vies d’assolir el seu objectiu abans del previst. D’altra banda, les competències digitals continuen sent el major obstacle i amenacen de soscavar els avenços en infraestructura i serveis. Si no es capacita les persones per utilitzar aquestes eines, la transformació digital estarà incompleta.
Per mantenir el rumb cap al 2030, la inversió específica i l’enfocament polític han de tancar les bretxes més importants. La bona notícia? Aquestes conclusions s’extreuen de conjunts de dades i estudis oberts als quals qualsevol persona pot accedir, cosa que significa que la transició digital d’Europa no és només mesurable, sinó també una responsabilitat compartida. En avaluar obertament el progrés de cada pilar, les parts interessades a tots els nivells poden identificar on actuar i garantir que s’assoleixi la visió per al 2030.