El Síndic de Greuges ha presentat l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2020.
Aquest és el cinquè informe que elabora el Síndic des que la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, va encomanar-li la funció d’avaluar el compliment de les obligacions que s’hi regulen.
L’informe es veu condicionat en bona mesura per la crisi de la COVID-19. En aquests circumstàncies el Síndic indica que era previsible un estancament general en l’aplicació de la Llei, tot i que també ens recorda que l’alentiment ja ve d’abans.
Principals aspectes i recomanacions del Síndic:
Globalment el Síndic insisteix en la percepció d’estancament en el desplegament de les obligacions de publicitat en bona part de les administracions amb menys recursos. Aquest estancament conviu amb avenços significatius en les de més capacitat, i identifica com a principal repte de la publicitat activa en el futur immediat, que la informació estigui ben estructurada, accessible i comprensible.
En aquest sentit val a dir que aquest repte que planteja el Síndic es troba plenament alineat amb les tasques que s’estan fent al portal de portal de transparència AOC (solució que s’ofereix amb la Xarxa de Governs Transparents). Doncs, més enllà que el portal és una solució estàndard al territori i per tant esdevenir una molt bona eina de cooperació, en els darrers temps s’està avançant en accessibilitat, comprensió i automatització per a fer més propera la transparència a la ciutadania, tot fomentant alhora l’automatització de tasques de publicació als ens locals.
De fet el nou mòdul d’organització política o d’indicadors econòmics, així com el foment de les dades obertes (per a facilitar més i millors automatitzacions al portal), en són bons exemples i estan a disposició de totes les administracions locals per a millorar en aquest repte d’aproximar la publicitat activa a la ciutadania.
I pel que fa al dret d’accés ?
L’informe conclou que es percep un canvi en la concepció del dret d’accés per part de les administracions, que es consolida progressivament com un dret ciutadà subjecte a límits que cal interpretar restrictivament. No obstant conviu amb una xifra massa alta de casos en què qui demana accés no rep resposta, i amb dades encara allunyades a les realitats d’altres territoris propers.
