La història de 21 milions de gestions invisibles: així treballa Via Oberta per als ens locals
Compartir
Imagina’t la Laura. Va a l’ajuntament del seu poble a demanar un ajut social. Fa deu anys, hauria hagut de tornar a casa a buscar la declaració de la renda, un certificat d’empadronament, i fins i tot, potser un document del SEPE que acredités que no cobra l’atur. Tres tràmits, tres finestretes, tres cues.
Avui la Laura surt de l’ajuntament amb la sol·licitud registrada en un únic tràmit. Ella no ho sap, però en el mateix instant en què signa, l’ajuntament ja ha consultat en silenci la seva renda a l’AEAT, el seu padró i la seva situació al SEPE. Cap paper ha canviat de mans. Al darrere hi ha un principi simple: l’Administració no hauria de demanar a la ciutadania dades que ja obren en poder d’una altra administració pública. Aquestes transaccions invisibles són Via Oberta, i el 2026 (fins al mes d’agost) se n’han fet més de21 milions, només per part dels ens locals catalans.
Un servei que treballa mentre ningú el veu
Via Oberta és la infraestructura que permet a ajuntaments, consells comarcals, diputacions i organismes vinculats consultar dades d’altres administracions —DGT, AEAT, SEPE, CatSalut, Seguretat Social, Registres Civils, i molts més— sense que el ciutadà hagi de fer-los d’intermediari, fotocopiadora en mà.
Aquesta manera de treballar només és possible gràcies a la cooperació entre administracions, que comparteixen de manera segura les dades necessàries per prestar millors serveis a la ciutadania.
Les xifres del 2026 donen la mesura real d’aquest treball de fons:
21.235.944 consultes fetes pels ens locals durant l’any (fins al mes d’agost).
671 ens locals actius en els darrers 12 mesos (867 si es mira l’històric complet).
29 milions de consultes acumulades en els darrers 12 mesos, i 304 milions des que el servei existeix.
Són xifres tan grans que costen d’imaginar. Per això val la pena mirar-les de prop: qui hi ha darrere d’aquests 21 milions de gestions, i quines històries expliquen?
El protagonista indiscutible: el trànsit
Si Via Oberta tingués un personatge principal, seria el Registre de Vehicles i Conductors de la DGT. Amb 11.816.316 consultes, s’emporta ell sol el 55,64% de tot l’ús que en fan els ens locals. No és casualitat: Aquestes dades són essencials per gestionar nombrosos procediments municipals relacionats amb la mobilitat i els vehicles, des de la tramitació de reserves d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda fins a la gestió d’incidències a la via pública, la identificació de titulars de vehicles o la tramitació d’expedients relacionats amb la circulació. És la columna vertebral silenciosa de la gestió municipal de la mobilitat i dels vehicles.
Per darrere de les consultes relacionades amb els vehicles, el repartiment de l’activitat de Via Oberta es torna més divers —i més humà:
#
Consulta
Consultes
% del total
1
Registre de Vehicles i Conductors (DGT)
11.816.316
55,64%
2
Padró municipal d’habitants
1.966.674
9,26%
3
Adreça electrònica viària (DEV)
1.791.836
8,44%
4
Deutors de l’IVTM
1.017.523
4,79%
5
Renda (AEAT)
937.873
4,42%
6
Identitat
811.636
3,82%
7
Prestacions per desocupació (SEPE)
511.663
2,41%
8
Discapacitats
380.158
1,79%
9
Registre Central d’Assegurats (CATSALUT)
317.742
1,50%
10
Registres Civils
253.781
1,20%
Entre les deu, sumen més del 93% de tot l’ús que en fan els ens locals. Cadascuna, però, explica una escena diferent de la relació entre la ciutadania i l’Administració:
El Padró municipal és l’ajuntament confirmant qui viu i on per emetre certificats i resoldre sol·licituds. L’adreça electrònica viària és la notificació d’una multa que ja no necessita un carter. La Renda de l’AEAT és la porta d’entrada a ajuts i beques, sense haver d’aportar la declaració en paper. Els deutors de l’IVTM són la gestió tributària fent la seva feina en silenci. La consulta de la identitat confirma qui és la persona interessada en el procediment. Les prestacions del SEPE i el reconeixement d’una discapacitat sostenen la valoració d’ajuts socials. El Registre d’Assegurats de CatSalut acredita cobertura sanitària. Les dades del Registre Civil tanquen el decàleg i es fan servir per actualitzar padrons i acreditar canvis en la situació familiar que siguin requisit per a un ajut, una prestació o per a la intervenció dels serveis socials.
On acaba tota aquesta informació
Aquestes consultes no es queden en un núvol abstracte de consulta de dades: alimenten procediments municipals concrets, amb noms i cognoms:
Procediment
Consultes vinculades
%
Denúncies de trànsit
4.724.391
22,25%
Embargaments per deutes tributaris
4.200.839
19,78%
Notificació i/o comunicació administrativa
2.593.352
12,21%
Ajuts, subvencions i beques
1.767.757
8,32%
Gestió de les zones d’estacionament
1.125.866
5,30%
Prestacions socials
1.058.919
4,99%
Deutors IVTM
1.017.523
4,79%
Liquidacions / Autoliquidacions de l’IVTM
861.651
4,06%
La fotografia és clara: gairebé la meitat de tota l’activitat es concentra en procediments de trànsit i de recaptació tributària. Però just darrere, els procediments relacionats amb ajuts, subvencions i beques mostren que Via Oberta també contribueix a fer més fàcil l’accés a les prestacions públiques, evitant que les persones hagin de demostrar una vegada i una altra informació que ja està en poder d’altres administracions.
Qui explica aquesta història amb més força
No tots els ens locals fan el mateix ús del servei de Via Oberta; hi ha una vincle directe amb el número d’habitants que representen o bé, amb el volum de procediments que gestionen:
#
Ens local
Consultes
1
Ajuntament de Barcelona
4.064.586
2
Ajuntament de Tarragona
4.029.181
3
Organisme de Gestió Tributària (ORGT)
3.691.556
4
Xarxa Local de Municipis Gironins (XALOC)
1.581.033
5
Àrea Metropolitana de Barcelona
1.253.513
6
Ajuntament de Terrassa
732.593
7
AOC
620.657
8
AMB Informació i Serveis, SA
620.373
9
Ajuntament d’Olot
442.420
10
Ajuntament de Lleida
403.118
Que Barcelona, Tarragona o Terrassa encapçalin la llista no sorprèn: a més població, més procediments. Però hi ha un gir interessant a la trama: l’ORGT i XALOC —organismes de gestió tributària que treballen per a desenes de municipis petits i mitjans— s’enfilen fins al tercer i quart lloc. I això canvia la lectura de les dades. No estem parlant d’un únic ajuntament, sinó d’una xarxa de municipis que, gràcies a compartir una mateixa estructura de gestió, poden beneficiar-se de Via Oberta amb la mateixa potència que una gran ciutat. És una bona mostra que la cooperació intermunicipal no és només una bona idea sobre el paper: és també una forma efectiva perquè els municipis més petits puguin accedir, en igualtat de condicions, als avantatges de la interoperabilitat, representant un paper important en aquesta història.
L’estalvi: el que no es veu però es nota
Tornem a la Laura. Multiplica-la per milions de gestions i l’estalvi deixa de ser una xifra abstracta per convertir-se en temps recuperat, desplaçaments evitats i paper que mai s’ha arribat a imprimir. Només en els darrers 12 mesos, els ens locals s’han estalviat 97 milions d’euros en aquests costos i, des que el servei existeix, la xifra ja supera els 1.406 milions d’euros.
L’estalvi és remarcable però potser el més valuós no és allò que es pot comptar en euros. El que realment importa és haver aconseguit una Administració que ja no obligui la ciutadania a fer d’enllaç amb ella mateixa. Cadascuna d’aquestes 21 milions de consultes representa, en el fons, un procediment una mica més senzill, una cua una mica més curta i una persona que ha pogut fer el que necessitava sense haver de carregar amb la burocràcia de l’Administració.
L’Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha assolit una de les fites més rellevants dels darrers anys en matèria de ciberseguretat i confiança digital: 22 dels seus...
A l’AOC continuem treballant per impulsar la transformació digital de les administracions públiques catalanes i reforçar les nostres capacitats organitzatives i tecnològiques. Per aquest motiu, hem...
Espanya es manté entre els països capdavanters de la Unió Europea en matèria de connectivitat i serveis públics digitals, segons l’Informe sobre l’Estat de la Dècada...
