L’arribada de miDNI a les oficines d’atenció ciutadana: guia de bona pràctica
Compartir
Amb l’aparició l’abril de 2025 del miDNI, la versió digital del Document Nacional d’Identitat al mòbil, les administracions han hagut d’adaptar les seves Oficines d’Atenció Ciutadana per garantir una tramitació àgil, segura i amb plena validesa jurídica.
Aquesta guia té com a objectiu orientar sobre com preparar-se per a aquest canvi davant la seva plena entrada en vigor el 2 d’abril de 2026.
1. Què és miDNI i per què és obligatori acceptar-lo?
miDNI és un servei que permet a la ciutadania visualitzar i compartir les dades del seu DNI mitjançant una aplicació oficial al telèfon mòbil. Segons la normativa vigent, és legalment obligatori acceptar el DNI al mòbil un cop finalitzat el període transitori d’un any, equiparant la seva validesa a la del document físic tradicional.
Les administracions públiques tenen l’obligació de verificar la identitat de les persones interessades en el procediment administratiu. miDNI és un sistema vàlid per a aquesta identificació, ja que utilitza mètodes electrònics que garanteixen l’autenticitat de les dades i asseguren que el document no hagi estat denunciat per pèrdua o sostracció.
2. Com cal actuar per verificar la identitat?
La verificació presencial ja no dependrà exclusivament de “mirar” un carnet de plàstic. La ciutadania mostrarà un codi QR generat per la seva aplicació miDNI. Per a les oficines, la pràctica consisteix en:
Disposar de mitjans de lectura: les dades es poden llegir amb diversos dispositius com telèfons mòbils, càmeres web o lectors de codis QR.
Triar el nivell de dades necessari: les persones usuàries pot generar tres tipus de QR segons el tràmit:
Verificació d’edat: només mostra la foto i si és major d’edat.
DNI Simple: foto, número, nom, data de naixement i caducitat.
DNI Complet: inclou a més el domicili, nom dels pares i número de suport.
Utilitzar sistemes de verificació: la Policia Nacional ofereix una aplicació de verificació lliure i gratuïta per a professionals que permet comprovar l’autenticitat del QR.
Alternativament, miDNI disposa d’un document per a desenvolupadors, on fabricants de programari o dels propis sistemes d’informació local, poden realitzar la integració mitjançant la lectura d’aquest codi QR.
És fonamental recordar que els codis QR tenen una validesa temporal molt curta (pocs minuts) per evitar l’ús de captures de pantalla antigues o fraudulentes.
3. Cal demanar o incorporar còpies del DNI?
Aquesta és una de les qüestions clau de la transformació digital. La resposta curta és: amb caràcter general, no.
D’acord amb l’article 28 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre,
les administracions públiques no han de requerir als interessats dades o documents que no exigeixi la normativa reguladora aplicable
les persones interessades tenen el dret a no aportar documents que ja estiguin en poder de l’Administració o que hagin estat elaborats per qualsevol Administració.
Com que les dades de la identitat ja resideixen a les bases de dades estatals, i en el cas que l’Ajuntament vulgui incorporar alguna evidència de la identitat de l’interessat als sistemes d’informació, es recomana utilitzar mecanismes de consulta mitjançant interoperabilitat.
4. Interoperabilitat. Via Oberta
Com s’ha comentat, la ciutadania té el dret a no aportar la documentació que ja està en poder o ha estat elaborada per l’Administració. Per donar compliment a aquesta previsió legal, el mateix article estableix que les administracions hauran de fer servir la interoperabilitat, per tant, el servei de Via Oberta de l’AOC.
Els ens que tinguin autoritzats els consums de les dades d’identitat per part de l’emissor, poden consultar o verificar les dades de la persona interessada, sempre que aquesta persona no s’hi hagi oposat. Altrament, podeu sol·licitar el servei de Via oberta pel consum de les dades d’identitat.
Totes les consultes d’interoperabilitat generen les seves respectives traces (qui ha fet la consulta, en quin moment, per a quin procediment i quin servei s’ha consultat, entre d’altres). Aquestes evidències es poden incorporar al respectiu expedient per acreditar que s’ha dut a terme la corresponent verificació de la identitat.
5. Seguretat Jurídica i Protecció de Dades
L’entrada del miDNI reforça la seguretat jurídica, ja que redueix els errors de transcripció manual. No obstant això, els ens han de tenir en compte el següent:
Responsabilitat del tractament: si les dades s’incorporen als fitxers municipals, l’ens n’és el responsable.
Confidencialitat: cal assegurar que els sistemes compleixen amb l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) i garanteixen la protecció de dades personals.
Funcionaris habilitats: l’ens ha de mantenir actualitzat el registre de funcionaris habilitats per a l’assistència en la identificació electrònica.
6. Emissió d’idCAT Certificat quan la persona s’identifica amb miDNI
Tota la informació relacionada amb miDNI la teniu disponible al web de miDNI. També podeu remetre les vostres consultes a midni@policia.es o als telèfons indicats al web.
Conclusió
Els ens no s’han de limitar a “permetre” l’ús del miDNI, sinó que ho han de veure com una oportunitat per eliminar el paper i simplificar els tràmits. Cal comprometre’s a:
preparar les Oficines d’atenció presencial amb sistemes per a la verificació de (lectors QR, aplicació),
formar el personal en l’aplicació de verificació,
disposar de l’alta al servei d’interoperabilitat Via Obert per prioritzar la consulta telemàtica.
Aquestes mesures són les passes necessàries per avançar cap a una administració més eficient, eficaç i respectuosa amb els drets de la ciutadania.
