El passat 28 d’octubre, Miquel Estapé, director gerent del Consorci AOC, va participar com a ponent a la 2a edició de la Conferència Europea 4D: Digitalització Democràtica i Drets Socials, un esdeveniment impulsat per Accent Obert i Xnet / Institut per a la Digitalització Democràtica que va reunir experts, activistes i responsables públics per debatre sobre el futur digital de les nostres societats i com garantir que la digitalització estigui al servei del bé comú.
Durant la seva intervenció, Miquel Estapé va posar el focus en un dels grans reptes pendents de la Unió Europea: l’accés i la compartició a les dades amb valor públic per part de les administracions públiques. Tal com va expressar: “La UE hauria d’haver regulat amb més ambició el Data Act i el Data Governance Act perquè l’Administració tingués un accés fàcil, àgil i econòmic a les dades amb valor públic, tant del sector públic com privat, per projectes d’interès general, respectant el Reglament de Protecció de Dades.”
Aquesta afirmació resumeix una problemàtica recurrent: les dades que podrien impulsar polítiques públiques innovadores i eficients sovint estan disperses, fragmentades o en mans d’operadors privats, i l’accés a elles o la compartició és complex, costós i jurídicament enrevessat.
Des de l’AOC, s’han viscut casos concrets que exemplifiquen aquesta dificultat:
- L’accés a dades sobre el consum d’aigua municipal, tot i ser públiques, requereix negociacions i nombroses gestions amb múltiples empreses concessionàries.
- La impossibilitat de l’AOC de cedir dades anonimitzades que gestiona com encàrrec de tractament a entitats de recerca o del tercer sector sense autorització expressa de cadascun dels ajuntaments responsables de les dades.
- La dificultat per negociar i comprar les dades privades amb valor públic, com pot ser de mobilitat dels operadors de telecomunicacions, de salut dels rellotges intel·ligents o activitat econòmica de les entitats financeres. Són dades generades per les persones, però que estan en control d’empreses privades, i que no poden autoritzar fàcilment la cessió al sector públic per projectes d’interès general d’una forma fàcil i àgil.
Tot plegat evidencia que la regulació europea actual és insuficient. El Data Governance Act promou la compartició voluntària de dades anonimitzades, però no obliga les empreses a compartir-les amb les administracions. El Data Act només permet accedir a dades privades en casos d’“necessitat excepcional”, com emergències o mandats legals, però amb requisits molt restrictius.
Miquel Estapé va plantejar la necessitat d’una regulació europea més ambiciosa, que reconegui l’interès general com a base legítima per accedir a dades amb valor públic, amb garanties de protecció de dades personals, establint un preu just pel cost real de la seva gestió, però sense bloquejos excessius. D’aquesta forma podríem promoure administracions més intel·ligents, més inclusives i més eficients.
Des de l’AOC, continuem treballant per impulsar una digitalització centrada en les persones, que posi les dades al servei del bé comú i que reforci la confiança ciutadana en els serveis públics digitals.
