m4Social, el projecte d’innovació digital de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha celebrat els seus primers deu anys amb la jornada «10 anys de tecnologia al servei de les persones», el 12 de novembre a l’Auditori Barcelona Activa. L’acte ha repassat una dècada de transformació digital del tercer sector, ha presentat cinc solucions tecnològiques aplicades a reptes socials i ha culminat amb la presentació del manifest SocialTec.
El director gerent de l’AOC, Miquel Estapé, ha participat al debat de futur amb l’activista Simona Levi, fundadora de Xnet, amb una tesi que recorre tota la seva intervenció: la tecnologia només importa pel que canvia en la vida de les persones.
Estapé ha sostingut que hem digitalitzat molt i transformat poc, i que la gran oportunitat són els serveis proactius: que l’Administració ofereixi els ajuts a qui hi té dret sense que els hagi de demanar. El fre no és tecnològic, és normatiu i organitzatiu. Calen reformes estructurals a l’Administració perquè pugui fer front als nous reptes, i per això l’impuls del tercer sector hi és imprescindible.
Deu anys de m4Social: la tecnologia des de les entitats socials
m4Social va néixer el 2016 per acostar la innovació digital a les entitats del tercer sector social. Deu anys després, la jornada de celebració ha reunit l’Administració, el sector tecnològic i les entitats: l’han obert Sara Díaz, de Barcelona Activa, i Xavier Trabado, president de la Taula, i l’han tancat Sandra Ruiz, directora general d’Economia i Societat Digitals; Eva Giménez, secretària general del Departament de Presidència, i Raúl Moreno, conseller de Drets Socials i Inclusió, en vídeo.
Hem digitalitzat molt i transformat poc
La intervenció d’Estapé ha començat per una constatació incòmoda. El sector públic català és dels més digitalitzats, més que la majoria d’empreses i entitats, però vint anys de digitalització no s’han traduït en més eficiència ni agilitat, perquè no s’han fet els canvis estructurals en processos, organització i marc normatiu. I quan la digitalització no transforma, la bretxa digital es converteix en bretxa de drets: darrere de cada formulari complex i de cada notificació que no arriba hi ha una persona que no exerceix un dret, i els col·lectius vulnerables en surten més perjudicats.
Com ho ha de notar la ciutadania? En dos indicadors: terminis, que un ajut es resolgui en 30 dies i no en un any; i cobertura, perquè en molts serveis essencials l’Administració arriba a la meitat o menys de les persones que hi tenen dret.
De «qui no demana, no rep» a «qui hi té dret, el rep»
L’oportunitat que no es pot deixar perdre són els serveis proactius: l’Administració ja té les dades per saber qui té dret a un ajut i encara no el rep. El model és l’esborrany de la renda que fa 20 anys que apliquem amb èxit: l’Administració presenta la proposta amb la informació de què disposa i la persona només la confirma. Portugal, Àustria o Estònia ho fan en alguns serveis socials amb el mateix Reglament General de Protecció de Dades.
Per què no ho aconseguim aquí? Segons Estapé, perquè el fre és normatiu: l’ús de dades tributàries per a finalitats no tributàries té restriccions molt severes, i la Llei de serveis socials i l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableixen que les prestacions s’han de sol·licitar, de manera que no es poden concedir de forma proactiva. I quan es tracten dades personals sensibles per valorar la situació d’una família, cal el consentiment previ de tots els membres majors d’edat que la componen, cosa que fa gairebé impossible la proactivitat.
El tercer sector té un rol social important: promoure una pressió social constructiva, que generi consensos polítics transversals, per modificar les normes que deixen fora qui més ho necessita.
Reinvertir, no retallar
Com es concilien el ritme de la digitalització i la garantia dels drets? Reinvertint els estalvis importants que genera la transformació digital en més atenció humana per a qui la necessita, perquè al voltant d’un 20 % de la ciutadania té greus dificultats per relacionar-se amb l’Administració.
Un exemple és el servei de suport de l’AOC: de 80.000 a 250.000 peticions anuals d’ajuda, de les quals el xatbot resol prop de 200.000; l’estalvi s’està reinvertint en tramitació atesa, per fer un acompanyament pas a pas, per a qui no se’n surt amb els canals automàtics.
Talent al sector públic: direcció pública professional
Simona Levi ha destacat que, davant dels enormes reptes tecnològics als quals ha de fer front l’Administració, cal que incorpori el talent que sàpiga avaluar, supervisar, dirigir i executar tecnologies com la intel·ligència artificial (IA) amb una visió pública i una aplicació ètica i responsable.
Estapé hi ha coincidit i ha defensat el Projecte de llei de la direcció pública professional, en tramitació al Parlament de Catalunya, que ha topat amb reticències de grups tant d’esquerres com de dretes. Per a Estapé és un projecte estratègic de talent: vol garantir que al capdavant dels serveis públics hi hagi els millors professionals, escollits de manera oberta per mèrit i capacitat. Segons Estapé, és una mesura que hauria de sumar consensos, perquè respon a l’interès general des de qualsevol òptica: la progressista, perquè garanteix uns serveis públics de qualitat que arribin a tothom; la conservadora, perquè assegura uns serveis públics eficients, sense malbarataments i amb un millor control del frau.
Reformes estructurals per avançar
El compromís que Estapé ha plantejat per als propers deu anys és la reforma estructural de l’Administració, amb un sol criteri: l’interès general. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha plantejat una reforma ambiciosa de l’Administració. Ara el que toca és implantar-la gradualment i consolidar-la.
El tercer sector és l’aliat per fer pressió quan els interessos particulars la frenin. El manifest SocialTec, presentat al final de la jornada, obre aquest camí. Com ha resumit Estapé, les reformes no les fan els valents sols: les fan els valents acompanyats. D’aquí a deu anys, que m4Social celebri els vint explicant no què ha denunciat, sinó què ha canviat.
Per saber-ne més