La digitalització dels governs locals no és només una qüestió de tecnologia. Cada tràmit en línia, cada notificació electrònica, cada ús de dades o d’intel·ligència artificial té un impacte directe en els drets de la ciutadania. En aquest context, els drets digitals s’han convertit en una peça clau per garantir una transformació digital justa, inclusiva i centrada en les persones.
Però, què entenem exactament per drets digitals? I quin paper hi tenen les administracions locals?
Què són els drets digitals?
Els drets digitals són l’adaptació dels drets fonamentals a l’entorn digital. No es tracta de drets nous, sinó de garantir que els drets de sempre també s’exerceixin plenament quan la relació amb l’Administració és digital.
Parlem, per exemple, del dret a:
- Accedir als serveis públics digitals sense barreres
- Protegir les dades personals i la privadesa
- Entendre els tràmits i les comunicacions administratives
- No quedar exclòs per manca de competències digitals o recursos
- Disposar d’alternatives quan el canal digital no és viable
Per què els drets digitals són clau per als governs locals?
Ajuntaments, consells comarcals i altres ens locals són el primer punt de contacte entre la ciutadania i l’Administració. Quan un tràmit passa a ser digital per defecte, els drets digitals deixen de ser un concepte abstracte i esdevenen una responsabilitat molt concreta.
Un servei digital mal dissenyat pot excloure persones, generar desconfiança o dificultar l’exercici de drets. En canvi, un servei concebut des dels drets digitals:
- Millora l’experiència d’usuari
- Fa l’Administració més eficient i propera
Drets digitals en el dia a dia de l’Administració local
Els drets digitals es concreten en decisions quotidianes de disseny, implantació i gestió dels serveis digitals.
🔹 Accessibilitat i inclusió
Garantir que qualsevol persona pugui fer servir els serveis digitals de manera autònoma és un dret digital bàsic.
- e-Notum i VÀLID compten amb certificacions d’accessibilitat, cosa que permet que persones amb diversitat funcional puguin rebre notificacions o autenticar-se sense barreres.
- L’aposta pel disseny responsive i mobile first facilita l’accés als serveis també des del mòbil, el dispositiu més estès entre la ciutadania.
🔹 Identificació i autenticació inclusives
L’accés als serveis digitals no pot quedar reservat només a qui té certificats digitals complexos o coneixements avançats.
- idCAT Mòbil permet identificar-se de manera senzilla, segura i sense instal·lacions, facilitant l’accés als tràmits digitals a col·lectius amb menor capacitació digital.
- VÀLID integra diferents mecanismes d’identificació, permetent a cada administració adaptar-se a la realitat del seu territori.
🔹 Dret a entendre: llenguatge planer i experiència d’usuari
Els drets digitals també tenen a veure amb la comprensió. Si una persona no entén què se li demana o què està fent, el dret d’accés queda buit de contingut.
- A e-TRAM, l’AOC treballa la simplificació del llenguatge dels formularis i la millora de l’experiència d’usuari perquè els tràmits siguin més clars i intuïtius.
- Les notificacions d’e-Notum busquen cada cop més un llenguatge entenedor, reduint tecnicismes administratius.
🔹 Alternatives i suport al canal digital
No tothom pot o sap relacionar-se digitalment amb l’Administració en tot moment. Garantir alternatives és clau per no generar exclusió.
- Representa permet que una persona autoritzi un tercer (familiar, professional, treballador social) a fer tràmits en nom seu de manera segura i registrada.
🔹 Protecció de dades i seguretat
El dret a la privacitat i a la protecció de dades ha de ser transversal a qualsevol servei digital públic.
- Serveis com DESA’L, VÀLID o e-Notum compleixen l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS), garantint la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació.
- El disseny dels serveis incorpora criteris de minimització de dades i ús responsable de la informació personal.
🔹 Transparència i control en l’ús de la tecnologia
Especialment en un context de creixent ús d’algorismes i intel·ligència artificial, la ciutadania té dret a saber com i per a què s’utilitzen aquestes tecnologies.
- Les línies de treball de l’AOC en governança de dades i ètica digital busquen assegurar que qualsevol ús avançat de dades es faci amb garanties i control públic, amb una aposta clara per la transparència algorítmica p.ex.
El paper de l’AOC
Des de l’AOC treballem per posar els drets digitals en pràctica, no només sobre el paper:
- Desenvolupant serveis accessibles, segurs i inclusius
- Acompanyant les administracions locals en la seva transformació digital
- Situant les persones i els seus drets al centre de les decisions tecnològiques
Perquè la digitalització només té sentit si millora la relació entre la ciutadania i les administracions.
Els drets digitals no són un fre a la innovació, sinó la seva millor garantia i una bona guia de com implementar-la. Integrar-los des del principi permet construir administracions locals més humanes, més properes i més confiables.