Quan es parla del núvol públic, sovint es planteja que és una opció més cara que una infraestructura tradicional. Aquest article aporta dades objectives per comparar el cost del núvol públic a l’AOC durant l’any 2025 amb el cost d’una infraestructura tradicional equivalent. No s’avaluen els beneficis del núvol públic, que a l’AOC es consideren plenament contrastats, sinó que es presenten únicament xifres reals i comparables de l’any 2025 perquè les dades parlin per si soles.
Durant el 2025, el 80% dels serveis de l’AOC s’han allotjat al núvol públic (AWS), amb una capacitat total de 218 màquines virtuals, 721 vCPU, 1.5 TB de memòria RAM i 341 TB d’emmagatzematge, cobrint els entorns de desenvolupament, preproducció i producció. Aquesta capacitat constitueix la base tant del cost real del núvol públic com de l’estimació del seu equivalent en una infraestructura tradicional, calculada a partir de les dades de l’any 2024 de l’AOC.
El cost anual del núvol públic associat a aquesta infraestructura ha estat de 1.043.313,87 € més IVA, import que inclou la computació, l’emmagatzematge, les còpies de seguretat, les llicències de programari, els serveis gestionats i els costos recurrents de manteniment i operació implícits en el model de núvol públic.
Per disposar d’una infraestructura tradicional amb capacitats equivalents, el cost anual estimat – calculat a partir de les dades d’AOC de l’any 2024 – hauria estat de 979.500 € més IVA. Aquest import resulta de sumar l’allotjament a dos CPDs (311.000 €), el llicenciament i la virtualització (187.000 €), l’amortització del maquinari a sis anys (160.000 €), el manteniment del maquinari (20.000 €) i els recursos tècnics necessaris per a la gestió i explotació de les plataformes (301.500 €). En el nou model, aquests perfils tècnics s’han reconduït cap a funcions de cap de projecte de noves línies de negoci o al reforç dels equips de ciberseguretat de l’AOC.
Cal tenir en compte que, en el model tradicional, la infraestructura és compartida entre serveis, de manera que una incidència en un servei pot afectar-ne d’altres. En el núvol públic, en canvi, cada servei disposa de la seva pròpia infraestructura i l’aïllament entre entorns és total a nivell de computació, xarxa i emmagatzematge.
Impacte en l’eficiència del model de gestió pública i tecnològica
Més enllà de la comparativa estrictament econòmica, el model de núvol públic ha generat impactes significatius en l’eficiència operativa i en la capacitat de resposta de l’organització, amb efectes directes sobre el servei als ens públics i a la ciutadania.
En primer lloc, la disponibilitat d’infraestructura sota demanda ha permès reduir de manera substancial els temps de provisió de nous serveis i entorns, passant de setmanes o mesos en models tradicionals a hores o dies en el núvol públic. Aquesta agilitat facilita la posada en marxa de noves iniciatives digitals i l’adaptació ràpida a canvis normatius o necessitats emergents dels ens públics.
En segon lloc, el model ha contribuït a una millora en la resiliència i continuïtat del servei. L’arquitectura distribuïda i l’aïllament per servei redueixen l’impacte d’incidències i permeten una recuperació més ràpida, incrementant els nivells de disponibilitat percebuts pels usuaris finals.
A nivell de gestió, la transformació del rol dels equips tècnics cap a funcions de major valor afegit —com la gestió de projectes, la innovació o la ciberseguretat— ha permès optimitzar l’ús del talent intern i orientar-lo a objectius estratègics. Això es tradueix en una administració més proactiva, amb més capacitat per impulsar nous serveis digitals i millorar els existents.
A més, el model de pagament per ús introdueix una major transparència i control sobre la despesa, facilitant la presa de decisions basada en dades i l’alineació dels costos amb l’ús real dels serveis. Aquesta característica és especialment rellevant en entorns públics, on l’eficiència en la gestió dels recursos és un element clau.
Finalment, el núvol públic afavoreix l’estandardització tecnològica i la reutilització de components, fet que simplifica la interoperabilitat entre serveis i administracions, i accelera la implantació de solucions compartides.
En conjunt, aquests factors evidencien que, més enllà de les diferències de cost directe, el model de núvol públic aporta guanys rellevants en eficiència, flexibilitat i capacitat de transformació, elements clau per a l’evolució dels serveis digitals en el sector públic.
