L’OCDE ha publicat “Government Unstuck“, un informe construït amb dades de 40 països que parteix d’una constatació incòmoda: els governs democràtics continuen fent reformes, però el món canvia més de pressa que les institucions amb què governen, i la ciutadania ho nota en forma de confiança persistentment baixa. El resultat és un govern “encallat”: s’esforça, però no s’adapta ni lliura resultats al ritme que cal.
L’informe identifica quatre fronts de pràctiques que ja funcionen: tecnologies digitals de confiança i dades connectades, empleats públics capacitats, uns sistemes operatius del govern més simples i àgils, i una participació ciutadana significativa. I hi afegeix una exigència: mesurar si les reformes canvien alguna cosa, no només si s’executen. Un govern desencallat, en la definició de l’OCDE, és més simple, més àgil, més proactiu i més connectat amb la ciutadania.
Per què els governs s’han encallat
Encallat no vol dir aturat: vol dir canviar més a poc a poc que el món. Els governs democràtics afronten alhora un canvi tecnològic accelerat, la incertesa geopolítica, la crisi climàtica i unes expectatives ciutadanes que creixen, i ho fan amb institucions i procediments pensats per a un entorn més estable. La distància entre el que la societat necessita i el que l’administració sap lliurar s’eixampla, i l’Enquesta de Confiança de l’OCDE en recull el cost: la gent sent que no influeix en les decisions més enllà del vot i dubta que els governs sàpiguen resoldre problemes complexos i de llarg termini.
L’informe concreta el bloqueig en quatre dèficits. Una relació amb la ciutadania que no li dona veu entre eleccions. Un govern i una regulació tan complexos que ni la ciutadania, ni les empreses ni els mateixos empleats públics els entenen del tot. Unes finances públiques sense marge de maniobra, compromeses en despeses heretades que impedeixen invertir en les prioritats que emergeixen. I un govern que reacciona en lloc d’anticipar, perquè no aprofita les dades, la tecnologia ni la prospectiva que ja té a l’abast. Davant d’això, les reformes incrementals de bona governança que han funcionat durant dècades ja no basten.
Hi ha, però, una finestra poc habitual: la intel·ligència artificial arriba al mateix moment que una jubilació massiva en les funcions públiques, i les dues coses juntes obliguen a redissenyar com es treballa, no només qui ho fa.
Tecnologies digitals de confiança i dades connectades
La tecnologia i les dades són el nucli de l’agenda, i l’informe hi assenyala tres pràctiques. La primera és connectar les dades més enllà de les fronteres de cada organització i reforçar la infraestructura digital compartida: identitat digital, pagaments i passarel·les de serveis que tothom pugui utilitzar sense tornar-los a construir. La segona és incorporar la intel·ligència artificial al treball quotidià del govern sense perdre la confiança pública. I la tercera, sovint oblidada, és tenir dins de l’administració les capacitats per dirigir i supervisar la IA, escalar els pilots que funcionen i establir una rendició de comptes clara sobre els sistemes algorítmics, també sobre els agents d’IA que comencen a actuar amb autonomia.
Empleats públics capacitats i amb autonomia
Desencallar el govern exigirà que els empleats públics treballin de manera molt diferent de com ho han fet fins ara, i l’informe identifica les pràctiques per crear el lideratge, la responsabilitat, la cultura i la plantilla que la transformació necessita. La primera és una responsabilitat col·lectiva al voltant de prioritats transversals a tot el govern, i una responsabilitat més visible davant la ciutadania, que ha de poder veure qui respon de què i quin progrés s’ha fet. La segona és donar suport a l’experimentació, perquè els empleats puguin provar i escalar enfocaments nous gestionant el risc de manera proporcionada. La tercera és construir la funció pública del futur identificant i invertint en les professions que més pes guanyen: IA, dades, digital, contractació i disseny de serveis.
Sistemes operatius del govern més simples i àgils
Els sistemes operatius del govern decideixen si els compromisos polítics acaben sent resultats reals, i l’informe proposa fer-los més simples, més estratègics i més sensibles al que passa. Primer, simplificar el govern i la regulació: identificar millor on cal simplificar, calibrar les normes al risc, redissenyar els serveis al voltant del que la gent necessita i fer visibles els processos i controls interns innecessaris per poder-los reduir de manera contínua. Segon, gastar estratègicament, amb decisions fiscals que la societat pugui fer seves, i convertir la contractació pública d’una funció de compliment en una funció estratègica al servei de les prioritats del país i del valor públic. Tercer, posar la ciutadania al centre del funcionament del govern, organitzant els serveis al voltant dels esdeveniments vitals i utilitzant la informació de rendiment per millorar-los.
Implicació de la ciutadana significativa i estratègica
Recuperar la confiança és el cor de l’agenda, i l’informe assenyala com integrar la veu ciutadana de manera més profunda en tota l’activitat del govern. La primera pràctica és fer la participació més significativa: donar a la ciutadania un paper més gran en la fixació de l’agenda política, dissenyar cada procés al voltant del repte que vol resoldre i retre comptes de manera visible sobre com les aportacions han influït en les decisions. La segona és institucionalitzar instruments nous, com les assemblees ciutadanes i els diàlegs nacionals, perquè no depenguin de la voluntat de cada moment. La tercera és reforçar l’escolta social i la comunicació pública, per entendre millor les experiències, les preocupacions i les prioritats de la gent i per comunicar amb continguts propers que reflecteixin com s’informa avui.
Mesurar si ens desencallem
La darrera part de l’informe és la més exigent: els governs saben si han implantat una reforma, però rarament si ha tingut l’efecte volgut sobre la confiança, la productivitat o el valor públic. Per això proposa indicadors de resultat intermedis per a cada àmbit de reforma, construïts amb dades experiencials, de percepció, de comportament i administratives. Mesurar l’activitat ja no basta; cal saber si el govern s’acosta a la meta.
L’informe no ofereix un model únic, sinó una brúixola: un govern més simple, més àgil, més proactiu i més connectat amb la ciutadania, i la disciplina de comprovar, amb dades, si cada reforma hi acosta. Per a qualsevol administració, gran o petita, la pregunta que deixa és la mateixa: no què hem fet, sinó què ha canviat per a les persones.
