La digitalització accelera la resolució dels expedients? L’AOC participa al Congrés NovaGob
Compartir
El director gerent de l’AOC, Miquel Estapé, ha participat en el XIII Congrés d’Innovació Pública NovaGob, celebrat al Kursaal de Donostia els dies 29 i 30 d’octubre, en una sessió compartida amb Máximo Fraile, vicepresident de NovaGob, al voltant d’una pregunta que les administracions rarament es fan en veu alta: la digitalització ajuda a resoldre més ràpid els expedients?
La resposta no és fàcil, perquè gairebé cap administració publica en dades obertes quant triga a resoldre, tot i que les lleis de transparència l’hi obliguen des de fa més d’una dècada. Amb les dades parcials que sí que existeixen, l’AOC hi va aportar una primera resposta: no hi ha relació entre el grau de digitalització d’un ajuntament i la rapidesa amb què tramita. El que marca la diferència són les persones i els processos.
Per a la ciutadania, les entitats i les empreses, els terminis importen
Que la rapidesa importa no és una intuïció: a l’Ajuntament de Madrid, la satisfacció amb l’accés a la informació pública cau de 5,9 a 2,4 sobre 10 quan la resposta arriba amb més de trenta dies de retard. La ciutadania, les entitats socials i les empreses valoren molt la rapidesa; l’Administració, en canvi, amb caràcter general ni la mesura ni la fa transparent.
Les lleis de transparència obliguen a publicar els terminis de tramitació
L’obligació legal existeix. La Llei estatal 19/2013 obliga a publicar plans amb objectius i indicadors i a informar-ne el grau de compliment. La Llei catalana 19/2014 va més enllà: exigeix cartes de serveis amb compromisos, terminis i indicadors, i la publicació dels resultats de l’avaluació.
Hi ha cartes de serveis valuoses, però gairebé cap conjunt de dades obert i comparable entre administracions que digui quants dies triga un expedient a resoldre’s. Tenim l’obligació i no tenim la dada.
L’excepció més destacada és la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que publica en dades obertes, de manera exhaustiva, l’estat i els terminis de tramitació de tots els expedients que tramita.
El pagament de factures, a partir de les dades obertes de l’AOC del servei e-FACT.
Cap de les tres mesura la resolució d’un expedient en sentit estricte, però comparteixen dues virtuts: ofereixen dues dates públiques i comparables entre ens, i existeixen perquè la informació passa per una plataforma comuna, no perquè cada ajuntament hagi decidit mesurar-la.
En contractació, entre la publicació de l’adjudicació i la formalització del contracte passen 54 dies de mediana. En selecció de personal, entre la publicació al diari oficial i la resolució, la mediana és de 76 dies. En factures, entre el registre i l’ordre de pagament, la mediana és de 42 dies. La mediana és el valor central: la meitat dels ajuntaments triguen menys dies i l’altra meitat en triguen més. S’utilitza en lloc de la mitjana perquè no es veu distorsionada pels casos extrems.
La resposta: la digitalització no accelera la resolució dels expedients
Creuant aquests terminis amb l’índex de maduresa digital de cada ajuntament, el resultat és que no hi ha correlació: hi ha ajuntaments amb una digitalització baixa o mitjana que tramiten amb molta agilitat, i a l’inrevés. Digitalitzar el canal d’entrada no escurça, per si sol, el circuit de decisió que hi ha al darrere.
La conclusió preliminar és que el que fa eficient una administració són les persones i els processos: una organització ben capacitada, ben estructurada, que avalua el rendiment i promou la millora contínua. La tecnologia hi ajuda i, ben emprada, és un gran catalitzador, però no substitueix cap d’aquestes condicions.
Digitalitzar no és transformar
Digitalitzar és canviar el canal i mantenir el procés. El formulari de paper passa a ser un formulari web i la signatura manuscrita, electrònica, però els passos són els mateixos: la mateixa documentació que cal aportar, els mateixos informes que s’esperen l’un a l’altre, les mateixes signatures en cadena. El tràmit arriba abans al registre i després s’espera igual.
Transformar és redissenyar el procés a partir del resultat que la ciutadania necessita: no demanar cap document que l’Administració ja té, substituir informes seqüencials per comprovacions en paral·lel o automàtiques quan la regla és clara, resoldre d’ofici el que es pot deduir de les dades i fixar una fita de resolució que es mesuri i es compari. Només això escurça substancialment el termini.
L’Administració pública catalana ha fet un esforç de digitalització molt valuós, que cal reconèixer. Però no s’ha transformat, i on es veu més clarament és en els terminis de tramitació. Es veu també en la satisfacció de la ciutadania amb la qualitat dels serveis públics digitals i en la infracobertura dels ajuts socials bàsics: més de la meitat de les persones que podrien rebre l’Ingrés Mínim Vital no el reben.
Els expedients no es tanquen, i sense tancar-los no es poden mesurar els terminis
Máximo Fraile ha fet una anàlisi de les dades obertes anonimitzades que la plataforma Sedipualb@ ha facilitat de dos ajuntaments: per a cada tipus de procediment, el nombre d’expedients oberts, els que consten com a finalitzats i els dies mitjans de tramitació.
Les dades mostren un problema previ al dels terminis: una part molt gran dels expedients no consten mai com a finalitzats. En un dels ajuntaments, dels 22.369 expedients d’informes de la policia local només 44 figuren com a tancats, i de 13.760 concessions de subvencions en concurrència, 7.164. El mateix procediment, a més, triga de manera molt diferent segons l’ens: una alta al padró es resol en 13 dies en un ajuntament i en 36 en l’altre. Si l’expedient no es tanca, el termini no es pot calcular; i si es tanca mesos després de resoldre’s, el termini que en surt no és el real.
Per això la primera condició per mesurar és organitzativa, no tecnològica: definir un estàndard de tancament d’expedients i que els gestors registrin una fita de resolució, diferent de la finalització administrativa, que sovint arriba molt més tard o no arriba.
És impossible millorar sense avaluar
Mesurar els terminis no és un exercici acadèmic: és la condició per millorar-los. L’AOC avalua els serveis i els indicadors de les administracions catalanes per quatre raons:
Conèixer l’estat de situació, amb els punts forts i els punts febles de cada ens.
Identificar les bones pràctiques, per replicar-les.
Identificar els ens amb dificultats, per donar-los suport des dels ens supramunicipals.
Planificar les polítiques públiques a partir d’evidències i no d’intuïcions.
La transformació digital també pot simplificar tràmits amb un alt impacte social. Durant el curs 2026-2027, l’AOC ha impulsat un tràmit de renovació telemàtica dels ajuts...
L’OCDE ha publicat “Government Unstuck“, un informe construït amb dades de 40 països que parteix d’una constatació incòmoda: els governs democràtics continuen fent reformes, però el...
