- Administració oberta
Apunta’t a la Jornada “Governs Locals revolucionaris”del proper 17 de març: Fem caure murs!
Els dies 9 i 10 de febrer de 2026, el director de l’AOC, Miquel Estapé, va participar en un viatge institucional a Estònia. La visita va ser organitzada per la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, conjuntament amb la Delegació del Govern als Països Nòrdics i Bàltics, i va comptar també amb la participació de representants de l’Ajuntament de Barcelona.
L’objectiu era conèixer millor el model digital estonià, detectar possibles àmbits de col·laboració i extreure aprenentatges útils per al model català d’administració digital. Estònia és un referent mundial en govern digital i, després de més de vint anys de transformació, el seu model continua evolucionant i adaptant-se.
L’èxit de la digitalització d’Estònia es basa, sobretot, en:
El model estonià no és un sistema tancat, sinó un ecosistema en revisió i millora constants, tant en l’àmbit normatiu com tecnològic.
L’Estònia digital es construeix sobre unes poques peces comunes que permeten tràmits ràpids, segurs i sense papers. Aquestes peces eviten que cada organisme desenvolupi la seva pròpia tecnologia i fomenten la reutilització:
El sistema X-Road comparteix principis amb el model impulsat per l’AOC (Via Oberta): model descentralitzat, principi de dada única, responsabilitat distribuïda i traçabilitat total dels accessos. Una diferència important és la forta integració del sector privat (banca, energia, serveis) dins l’ecosistema d’interoperabilitat, sempre amb un marc legal específic i consentiment explícit del ciutadà.
Aquesta combinació de transparència i eficiència ha generat una alta confiança de la ciutadania en els serveis digitals, percebuts com una eina que facilita la vida i protegeix els drets.
Després d’una primera fase de desplegament de capacitats digitals, Estònia aposta per una IA humanocèntrica basada en: bona governança de dades, infraestructures de càlcul potents, un marc legal habilitador i serveis d’IA centrats en el benefici directe per a les persones. L’exemple més avançat és Bürokrat, una xarxa d’agents de xat amb IA que:

Estònia ha optat per un enfocament “regulation-first”: marcs legals amplis i flexibles, espai per a la innovació per defecte i ús del consentiment explícit per a usos avançats de dades. La coordinació entre equips tecnològics i jurídics és essencial per desplegar serveis automatitzats amb garanties.
En ciberseguretat, el context geopolític ha impulsat un model de responsabilitat distribuïda, diversificació de proveïdors i reducció de dependències crítiques per garantir la resiliència del país
L’estratègia estoniana passa d’una administració reactiva a una de proactiva, basada en:
Tallinn està desplegant BIM i bessó digital urbà per automatitzar planificació urbana i permisos d’obra en el marc d’un National Digital Twin. No obstant això, l’experiència mostra que:
Aquestes lliçons són especialment rellevants per a projectes com BIM4Gov i per a Catalunya, que vol avançar en permisos d’obra més eficients.
Les conclusions del viatge destaquen tres línies estratègiques: consolidar una identitat digital catalana robusta, accelerar l’automatització intel·ligent en serveis d’alt impacte (ajuts, llicències) i obrir l’intercanvi de dades al sector privat amb transparència i consentiment. Tot plegat ha d’anar acompanyat d’un marc normatiu valent, una arquitectura de dades sòlida i formació del personal públic en competències digitals i ús ètic de la IA.
La transformació digital és un procés continu per fer la vida més fàcil a la ciutadania, i l’experiència d’Estònia marca un rumb que Catalunya pot seguir amb els seus propis actius i capacitats.