Lleida, Gavà, Sant Feliu de Llobregat, Manlleu i Parets, ajuntaments capdavanters en transformació digital i govern obert
La VIII edició dels Reconeixements Administració Oberta als ajuntaments i consells comarcals que atorga anualment el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha reconegut als ens capdavanters en transformació digital i govern obert. Enguany han estat guardonats 88 ens locals catalans repartits en set categories d’acord amb el nombre d’habitants dels ens i la seva naturalesa.
Destaca l’Ajuntament de Lleida que ha obtingut la millor puntuació a la categoria de municipis de més de 50.000 habitants. Gavà, Sant Feliu de Llobregat i Manlleu colideren la categoria de 20.001 a 50.000 habitants. I Parets encapçala a la categoria de 5.001 a 20.000 habitants.
L’acte de lliurament dels guardons s’ha celebrat a l’emblemàtic teatre Kursaal de Manresa i ha comptat amb la presència de la consellera de la Presidència i presidenta del Consorci AOC, Laura Vilagrà, del president de Localret i vicepresident del Consorci AOC, Jaume Oliveras, de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i del director gerent de l’AOC, Santi Gallardo.
S’ha pogut seguir en directe a través del canal de Youtube de l’AOC des d’on podeu recuperar el vídeo de l’acte.
Els ens guardonats tenen a la seva disposició els segells web en modalitat bàner per poder inserir-lo al web corporatiu.
Ajuntaments
Fins a 500 hab.
1. Caseres 2. Molló 3. Sant Martí d’Albars 3. Gaià
Top10. Santa Cecília de Voltregà Top10. Montmaneu Top10. Guingueta d’Àneu Top10. Tavèrnoles Top10. Forès Top10. Borredà Top10. Espot Top10. Rodonyà Top10. Sant Martí Vell
De 5.001 a 20.000 hab.
1. Parets del Vallès 2. Llinars del Vallès 3. Arenys de Munt
Top10. Polinyà Top10. Roses Top10. Sant Sadurní d’Anoia Top10. Alella Top10. Montornès del Vallès Top10. La Llagosta Top10. Sant Antoni de Vilamajor Top10. Torelló Top10. Caldes de Montbui
De 501 a 1.000 hab.
1. Camarasa 2. Vilalba Sasserra 3. Pont de Molins
Top10. Sant Boi de Lluçanès Top10. Vilalba dels Arcs Top10. Montgai Top10. Castellolí Top10. Aiguamúrcia Top10. Ginestar Top10. Aiguaviva Top10. Sant Jaume de Llierca Top10. Ribera d’Urgellet
De 20.001 a 50.000 hab.
1. Gavà 1. Sant Feliu de Llobregat 1. Manlleu 2. Esparreguera 3. Sant Quirze del Vallès 3. Salou
Top10. Olesa de Montserrat Top10. Cambrils Top10. El Masnou Top10. Sitges Top10. Vila-Seca Top10. Sant Feliu de Guíxols Top10. Castellar del Vallès
De 1.001 a 5.000 hab.
1. El Morell 2. Ascó 3. Palau-saverdera
Top10. Sant Pere de Vilamajor Top10. L’Aldea Top10. La Bisbal del Penedès Top10. Gurb Top10. Prats de Lluçanès Top10. Sant Joan de les Abadesses Top10. Olèrdola Top10. Martorelles Top10. Subirats Top10. Sant Hipòlit de Voltregà Top10. Collbató Top10. Sant Salvador de Guardiola Top10. Calldetenes
Més de 50.000 hab.
1. Lleida 2. Girona 3. Sant Cugat del Vallès 3. L’Hospitalet de Llobregat
Top10. Terrassa Top10. Granollers Top10. Sant Boi de Llobregat Top10. Prat del Llobregat Top10. Manresa Top10. Reus Top10. Mataró
1. Berguedà 2. Baix Ebre 3. Baix Penedès 3. Montsià
Més de 50.000 hab.
1. Gironès 2. Vallès Oriental 3. Tarragonès
Coneix el grau de maduresa digital de la teva administració
Aquests reconeixements es donen en base a l’Índex de Maduresa Digital (IMD) que elabora l’AOC i que es determina a partir de l’anàlisi d’uns indicadors objectius, les dades d’ús dels serveis AOC i de l’anàlisi dels webs de 947 ajuntaments i 42 consells comarcals.
D’aquesta manera les administracions locals tenen a la seva disposició informació rigorosa per conèixer el seu estat de situació, els seus punts forts i els àmbits de millora. També es poden fer comparacions amb altres administracions similars o bé amb les que lideren la transformació digital.
L’IMD és una iniciativa única i innovadora, tant a nivell estatal com internacional, que ens permet avaluar amb rigor el grau de maduresa de la transformació digital d’un ens públic. Els índexs que mesuren el desenvolupament del govern digital a nivell autonòmic o estatal no són apropiats per avaluar les dades a nivell local i, a més, es basen en enquestes o dades estadístiques, mentre que l’IMD utilitza dades obertes públiques i objectivables.