Manlleu, Lleida i Reus, ens capdavanters en transformació digital i govern obert
Compartir
La IX edició dels Reconeixements Administració Oberta als ajuntaments i consells comarcals que atorga anualment el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha reconegut els ens capdavanters en transformació digital i govern obert. Enguany han estat guardonats amb un dels Reconeixements Administració Oberta 100 ens locals catalans repartits en set categories d’acord amb el nombre d’habitants dels municipis i la seva naturalesa.
Dels 100 ens guardonats, Manlleu és el municipi que ha obtingut la puntuació més alta seguit per Lleida i Reus.
Pel que fa a la classificació per categories, Lleida i Reus colideren la categoria de municipis de més de 50.000 habitants; Manlleu lidera en solitari la categoria de 20.001 a 50.000 habitants i Llinars del Vallès la dels municipis de 5.001 a 20.000 habitants. El Morell (1.001 a 5.000 habitants), Vilalba dels Arcs (501 a 1.000 habitants) i Caseres (menys de 500 habitants) encapçalen les seves respectives categories. Pel que fa als consells comarcals, el Consell Comarcal del Pallars Jussà (menys de 20.000 habitants), el Consell Comarcal del Berguedà (de 20.001 a 50.000 habitants) i el Consell Comarcal del Tarragonès (més de 50.000 habitants) lideren les seves respectives categories.
L’acte de lliurament dels guardons s’ha celebrat al Teatre Auditori de Salou i ha comptat amb la presència del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern de la Generalitat de Catalunya, Marc Realp, la presidenta de Localret i vicepresidenta de l’AOC, Pilar Díaz, l’alcalde de Salou, Pere Granados i el director gerent de l’AOC, Santi Gallardo.
La sessió s’ha pogut seguir en directe a través del canal de Youtube de l’AOC des d’on podeu recuperar el vídeo de l’acte.
Si voleu veure imatges de l’acte podeu accedir a les fotografies des del canal de Flickr de l’AOC.
Llistat d’ens guardonats
Els ens guardonats tenen a la seva disposició els segells web en modalitat bàner per poder inserir-lo al web corporatiu.
Ajuntaments
Fins a 500 hab.
1. Caseres 2. La Tallada d’Empordà 3. L’Argentera
Top10. Gaià Top10. Borredà Top10. Molló Top10. El Molar Top10. Bellmunt del Priorat Top10. La Figuera Top10. Santa Cecília de Voltregà Top10. Tavèrnoles Top10. Ulldemolins Top10. Sant Martí d’Albars
De 5.001 a 20.000 hab.
1. Llinars del Vallès 2. Parets del Vallès 3. Montornés del Vallès 3. Arenys de Munt 3. Sant Sadurní d’Anoia 3. Torelló
Top10. Alella Top10. Polinyà Top10. Palau-solità i Plegamans Top10. Sant Antoni de Vilamajor Top10. Santa Margarida i els Monjos Top10. Caldes de Montbui Top10. Sant Fruitós de Bages Top10. La Garriga Top10. Cardedeu Top10. Masquefa Top10. Castellbisbal Top10. Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
De 501 a 1.000 hab.
1. Vilalba dels Arcs 2. Pont de Molins 2. Camarasa 3. Castellfollit de la Roca 3. Rodonyà 3. Llambilles
Top10. Sant Boi de Lluçanès Top10. Vilabertran Top10. Vilalba Saserra Top10. Sant Jaume de Llierca Top10. Benifallet Top10. Rajadell Top10. Massanes Top10. Cornudella de Montsant Top10. Ginestar Top10. Aiguamúrcia
De 20.001 a 50.000 hab.
1. Manlleu 2. Vic 2. Sant Quirze del Vallès 2. Salou 2. Gavà 2. Sitges 3. Sant Feliu de Llobregat 3. Olesa de Montserrat
Top10. Santa Perpètua de Mogoda Top10. Esparreguera Top10. Castellar del Vallès Top10. Palafrugell Top10. El Masnou Top10. Sant Feliu de Guíxols Top10. Sant Vicenç dels Horts
De 1.001 a 5.000 hab.
1. El Morell 2. Palau-saverdera 3. Collbató
Top10. Olèrdola Top10. Ascó Top10. Sant Pere de Vilamajor Top10. Hostalric Top10. La Vall de Bianya Top10. Sant Joan de les Abadesses Top10. Subirats Top10. L’Aldea
Coneix el grau de maduresa digital de la teva administració
Aquests reconeixements es donen en base a l’Índex de Maduresa Digital (IMD) que elabora l’AOC i que es determina a partir de l’anàlisi d’uns indicadors objectius, les dades d’ús dels serveis AOC i de l’anàlisi dels webs de 947 ajuntaments i 42 consells comarcals.
D’aquesta manera les administracions locals tenen a la seva disposició informació rigorosa per conèixer el seu estat de situació, els seus punts forts i els àmbits de millora. També es poden fer comparacions amb altres administracions similars o bé amb les que lideren la transformació digital.
L’IMD és una iniciativa única i innovadora, tant a nivell estatal com internacional, que ens permet avaluar amb rigor el grau de maduresa de la transformació digital d’un ens públic. Els índexs que mesuren el desenvolupament del govern digital a nivell autonòmic o estatal no són apropiats per avaluar les dades a nivell local i, a més, es basen en enquestes o dades estadístiques, mentre que l’IMD utilitza dades obertes públiques i objectivables.
