Vers una estratègia per a l’administració intel·ligent: vídeo i conclusions

Què cal entendre per administració intel·ligent? En quin moment del camí vers aquesta AI ens trobem? Quines són les estratègies i instruments necessaris per anar-hi? Quines competències i habilitats requerirà la direcció púbica per fer front als reptes que l’AI ens depara?

Aquestes son les preguntes que va plantejar l’Olinda Anía, experta en polítiques de reforma de l’administració al Departament de Polítiques Digitals, als tres ponents de la taula rodona celebrada el 27 de novembre a l’EAPC, en el marc del pla de desenvolupament directiu: Governança, ètica i integritat. Els tres ponents van ser David Puentes, de la Secretaria de Polítiques Digitals i Administració Pública, Marga Bonmatí, directora del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) i Ascen Moro, responsable de Gestió del Coneixement i Qualitat, Ajuntament Sant Feliu de Llobregat.

TALENT + DADES + SUPERCOMPUTACIÓ = CATALONIA.AI

David Puentes va començar explicant quina és l’estratègia de la Generalitat de Catalunya per anar cap a l’Administració Intel·ligent, una administració que es basa en l’ús intensiu de dades i d’algoritmes en la prestació dels serveis públics i persegueix assolir una relació més estreta amb la ciutadania a través de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir millors resultats, més obertura i rendició de comptes.

Així, la Generalitat ha dissenyat una estratègia global en Tecnologies Digitals Avançades (Blockchain, 5G, drons, IoT,…) i en particular una Estratègia Catalana d’Intel·ligència Artificial de la que el David n’és coordinador. No en va, la Generalitat és actualment una de les fàbriques més importants de dades a Catalunya: tots els judicis del departament de Justícia es graven en vídeo, el sistema de Salut genera milers d’imatges mèdiques, les dades del trànsit, etc… Per processar aquesta ingent quantitat d’informació de manera “intel·ligent” no només fa falta capacitat de computació, que també, si no gent amb talent que inventi els “algoritmes”, allò que fa que els processos vagin passant de forma automàtica.

La detecció i gestió d’aquest talent és un del temes clau de la estratègia catalana i en aquests sentit s’ha fet una aposta decidida per la formació dels nens i nenes a les escoles, la formació dels treballadors públics de la Generalitat, i la creació d’un curs obert a la ciutadania amb crèdits universitaris per a tothom que hi estigui interessat.

Serveis àgils, eficients i segurs • Sense papers • Sense instruccions confuses • A un click o cop de veu • Proactius i personalitzats

Marga Bonmatí va compartir amb el públic el seu somni: un model únic d’administració pública més simple, digital per defecte, transversal i propera a la ciutadania. Més a la mà.

Va donar una visió operativa de com caminar vers l’administració intel·ligent, amb quines eines i instruments podem fer-ho i amb quines noves formes de treballar. Les premisses que cal tenir en compte des d’un bon inici són:

La ciutadania, al centre • Afrontar els reptes junts (treball col·laboratiu, codissenyant i compartint) • Activats per les dades i recolzats en la tecnologia • Amb transparència • Oferint confiança • Innovant

Tenint en compte aquestes premisses, l’AOC està repensant els serveis que ofereix al conjunt de les administracions públiques catalanes amb l’objectiu clar de que cada ens “no hagi de reinventar la roda”.  Gràcies a aquesta visió basada en la col·laboració i la reutilització de les solucions i serveis comuns d’administració electrònica que l’AOC ofereix a més de 2.200 ens públics, l’any passat es van estalviar 280M d’euros a Catalunya (estalvi distribuït entre l’administració i el conjunt de la ciutadania)

Del ventall de nous serveis públics en els que està treballant l’AOC actualment, la Marga va destacar el projecte MyGov, una solució digital per millorar les relacions de la ciutadania amb l’administració pública, amb visió transversal, personalitzada i proactiva. MyGov respon al paradigma d’administració intel·ligent cap a la que volem anar i empodera al ciutadà amb el control de les seves dades. Amb MyGov podrem:

  • Seguir la nostra activitat amb l’administració (estat de les sol·licituds, notificacions  rebudes, consulta dels expedients, etc.)
  • Accedir a les nostres dades personals en poder de l’administració així com generar els documents acreditatius que siguin necessaris: volant de padró, certificat d’estar al corrent d’obligacions tributàries, vida laboral, etc.
  • Conèixer quines dades nostres s’intercanvien les administracions i la seva finalitat, així com controlar els inicis de sessió en diferents serveis digitals públics.
  • Estar al corrent d’allò que ens afecta mitjançant avisos i recomanacions personalitzades

El prototip MyGov està disponible a través de l’espai obert de propostes de millora del Laboratori AOC per a tothom que vulgui participar-hi.

Un model de gestió: la governança intel·ligent

Ascen Moro va donar resposta a les preguntes llançades per Olinda des del punt de vista local, el més proper a la ciutadania. Per començar, va destacar les diferents velocitats a les que caminen les diferents administracions, la qual cosa dificulta molt el poder disposar de processos que vagin d’extrem a extrem.

Per fer la ruta cap a una administració digital, sostenible, oberta i social resulta imprescindible tenir un pla d’acció i un model de gestió ben definits. Com a exemple va exposar amb detall el Pla de Transformació Digital 2017-2020 de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, que contempla els 5 objectius estratègics definits al Pla d’acció d’Administració Electrònica de la UE:

Informàtica d’alt rendiment • Intel·ligència artificial • Ciberseguretat i confiança • Competències digitals avançades • Capacitats digitals i interoperabilitat

Va posar especial èmfasi en la necessitat de desenvolupar la governança intel·ligent: aconseguir una major eficiència en els processos intern. Una organització administrativa intel·ligent, estructurada al voltant d’una arquitectura de serveis orientada a processos simplificats i comuns.

L’Ascen va determinar que el lideratge és el factor clau per aconseguir la transformació real de les AAPP, però que també cal impulsar una Direcció Pública Professional que estigui capacitada per liderar aquesta transformació.

Per últim, es va obrir el torn de preguntes i es va debatre sobre com arribar a la prestació d’uns serveis personalitzats i proactius -propis d’una administració intel·ligent- sense envair la intimitat i el dret de privacitat de les persones. En aquest sentit, tots els assistents van coincidir en la gran responsabilitat que tenen les administracions de comunicar de manera acurada i “a temps” els projectes d’innovació, en especial els que tenen a veure amb el tractament i anàlisi massiu de dades personals. I es va concloure que la comunicació ha de ser part de l’estratègia per a una administració intel·ligent, ja que forma part del cor de les propostes de valor dels nous serveis públics.

Connectem

La selecció de l'actualitat d'Administració Oberta a la vostra safata.

  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.
Icona d'un globus terraqüi