- Administració oberta
- Innovació
La Paeria facilita l’empadronament en línia per a tota la ciutadania: DigiCanvis
La VIII edició dels Reconeixements Administració Oberta als ajuntaments i consells comarcals que atorga anualment el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha reconegut als ens capdavanters en transformació digital i govern obert. Enguany han estat guardonats 88 ens locals catalans repartits en set categories d’acord amb el nombre d’habitants dels ens i la seva naturalesa.
Destaca l’Ajuntament de Lleida que ha obtingut la millor puntuació a la categoria de municipis de més de 50.000 habitants. Gavà, Sant Feliu de Llobregat i Manlleu colideren la categoria de 20.001 a 50.000 habitants. I Parets encapçala a la categoria de 5.001 a 20.000 habitants.
L’acte de lliurament dels guardons s’ha celebrat a l’emblemàtic teatre Kursaal de Manresa i ha comptat amb la presència de la consellera de la Presidència i presidenta del Consorci AOC, Laura Vilagrà, del president de Localret i vicepresident del Consorci AOC, Jaume Oliveras, de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i del director gerent de l’AOC, Santi Gallardo.
S’ha pogut seguir en directe a través del canal de Youtube de l’AOC des d’on podeu recuperar el vídeo de l’acte.
També podeu accedir a les fotos de l’acte al canal de Flickr de l’AOC.
Llistat d’ens guardonats
Els ens guardonats tenen a la seva disposició els segells web en modalitat bàner per poder inserir-lo al web corporatiu.
Ajuntaments
Fins a 500 hab.
1. Caseres
2. Molló
3. Sant Martí d’Albars
3. Gaià
Top10. Santa Cecília de Voltregà
Top10. Montmaneu
Top10. Guingueta d’Àneu
Top10. Tavèrnoles
Top10. Forès
Top10. Borredà
Top10. Espot
Top10. Rodonyà
Top10. Sant Martí Vell
De 5.001 a 20.000 hab.
1. Parets del Vallès
2. Llinars del Vallès
3. Arenys de Munt
Top10. Polinyà
Top10. Roses
Top10. Sant Sadurní d’Anoia
Top10. Alella
Top10. Montornès del Vallès
Top10. La Llagosta
Top10. Sant Antoni de Vilamajor
Top10. Torelló
Top10. Caldes de Montbui
De 501 a 1.000 hab.
1. Camarasa
2. Vilalba Sasserra
3. Pont de Molins
Top10. Sant Boi de Lluçanès
Top10. Vilalba dels Arcs
Top10. Montgai
Top10. Castellolí
Top10. Aiguamúrcia
Top10. Ginestar
Top10. Aiguaviva
Top10. Sant Jaume de Llierca
Top10. Ribera d’Urgellet
De 20.001 a 50.000 hab.
1. Gavà
1. Sant Feliu de Llobregat
1. Manlleu
2. Esparreguera
3. Sant Quirze del Vallès
3. Salou
Top10. Olesa de Montserrat
Top10. Cambrils
Top10. El Masnou
Top10. Sitges
Top10. Vila-Seca
Top10. Sant Feliu de Guíxols
Top10. Castellar del Vallès
De 1.001 a 5.000 hab.
1. El Morell
2. Ascó
3. Palau-saverdera
Top10. Sant Pere de Vilamajor
Top10. L’Aldea
Top10. La Bisbal del Penedès
Top10. Gurb
Top10. Prats de Lluçanès
Top10. Sant Joan de les Abadesses
Top10. Olèrdola
Top10. Martorelles
Top10. Subirats
Top10. Sant Hipòlit de Voltregà
Top10. Collbató
Top10. Sant Salvador de Guardiola
Top10. Calldetenes
Més de 50.000 hab.
1. Lleida
2. Girona
3. Sant Cugat del Vallès
3. L’Hospitalet de Llobregat
Top10. Terrassa
Top10. Granollers
Top10. Sant Boi de Llobregat
Top10. Prat del Llobregat
Top10. Manresa
Top10. Reus
Top10. Mataró
Consells Comarcals
Fins a 20.000 hab.
1. Moianès
2. Priorat
2. Pallars Jussà
2. Pallars Sobirà
De 20.001 a 50.000 hab.
1. Berguedà
2. Baix Ebre
3. Baix Penedès
3. Montsià
Més de 50.000 hab.
1. Gironès
2. Vallès Oriental
3. Tarragonès
Coneix el grau de maduresa digital de la teva administració
Aquests reconeixements es donen en base a l’Índex de Maduresa Digital (IMD) que elabora l’AOC i que es determina a partir de l’anàlisi d’uns indicadors objectius, les dades d’ús dels serveis AOC i de l’anàlisi dels webs de 947 ajuntaments i 42 consells comarcals.
D’aquesta manera les administracions locals tenen a la seva disposició informació rigorosa per conèixer el seu estat de situació, els seus punts forts i els àmbits de millora. També es poden fer comparacions amb altres administracions similars o bé amb les que lideren la transformació digital.
L’IMD és una iniciativa única i innovadora, tant a nivell estatal com internacional, que ens permet avaluar amb rigor el grau de maduresa de la transformació digital d’un ens públic. Els índexs que mesuren el desenvolupament del govern digital a nivell autonòmic o estatal no són apropiats per avaluar les dades a nivell local i, a més, es basen en enquestes o dades estadístiques, mentre que l’IMD utilitza dades obertes públiques i objectivables.