El 28 d’abril de 2003 a les 11h 8m i 23s, el Sr. Santiago Camps i Pinyol, secretari del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, va enviar una comunicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. S’inaugurava així una eina, impulsada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, destinada a reduir la correspondència postal i el suport paper en les relacions entre els ajuntaments i la Generalitat. En aquell moment, l’obertura d’EACAT permetia fer ús de tres serveis: l’esmentada publicació al DOGC, la sol·licitud d’un programa de subvencions adreçat a consells comarcals anomenat Xarxa 41 i les subvencions del PUOSC.
Avui tot el sector públic català l’utilitza per a les seves comunicacions i en rep de forma recíproca: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, sector públic empresarial, universitats, cambres de comerç i diversos ens parlamentaris, com el propi Parlament de Catalunya, les Sindicatures de Comptes i de Greuges, el CAC, etc. Posant-hi dades, això representa que més de 23.000 treballadors públics de prop de 2.000 ens hi interactuen.
Els serveis de tramitació interadministrativa fan possible la substitució de les trameses documentals en paper per les corresponents en suport electrònic, mantenint la validesa jurídica amb la incorporació de la signatura electrònica reconeguda, així com amb la gestió dels assentaments electrònics en el registres, tant els de sortida de l’organisme emissor com els d’entrada de l’organisme receptor.
Actualment, EACAT s’ha consolidat com una eina que ha permès avançar el conjunt de les administracions catalanes en l’àmbit de l’administració electrònica. Gestionada pel Consorci AOC des de l’any 2004 (fruit de l’encàrrec de gestió del Departament de Governació i Relacions Institucionals) al llarg d’aquests primers 10 anys d’història ha desenvolupat més de 300 procediments administratius i les administracions hi han intercanviat més de 730.000 trameses.
Si calculéssim l’estalvi durant aquests 10 anys del conjunt de les administracions catalanes, seguint els paràmetres descrits al “Manual de reducción de cargas administrativas en el ámbito local” elaborat pel Ministeri de Política Territorial i Administració Pública, juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que defineixen una diferència de 75′ entre la presentació d’una sol·licitud presencialment o telemàtica, podríem afirmar que aquest estalvi ha superat els 54 milions d’euros.
Serveis i requisits d’accésEntre els seus serveis en destaquen pel seu ús massiu la tramesa de publicació al DOGC, la tramesa d’actes i acords a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals, els tràmits de la Direcció General per a la Immigració i les subvencions del Departament de Benestar Social i Família, les sol·licituds de cremes col·lectives i permisos per a foc del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural, així com les subvencions del PUOSC.
Els requisits d’accés a EACAT són bàsics: tan sols es necessita un ordinador connectat a Internet i que l’usuari que fa la tramesa disposi de certificat electrònic. A banda, EACAT ha aportat alguns beneficis col·laterals com el fet que la seva implantació a tot el sector públic català ha dotat almenys a cada alcalde i secretari municipal i a molts alts càrrecs i personal tècnic de la Generalitat, de la corresponent T-CAT, la targeta adreçada al personal de les administracions públiques catalanes que conté certificats digitals de CATCert. Aquest fet ha ajudat a impulsar altres projectes d’administració electrònica.
La consolidació d’EACAT es deu a què els seus beneficis són clars: l’estalvi en desplaçaments i en correu postal; la reducció de temps, donat que l’assentament registral és immediat; la garantia de seguretat jurídica a l’hora de tramitar; sense oblidar una important disminució del cost ecològic de la tramitació al substituir el format paper per electrònic.
EACAT és un exemple de col·laboració entre administracions i considerem que les fites establertes el 2003 han estat assolides. El primer any d’activitat es varen fer 168 trameses. Durant els tres primers mesos de 2013 ja se n’han tramitat més de 71.000, consolidant un increment exponencial continuat, any rere any.
