Dades Obertes i reutilització de la informació

El perquè de les dades obertes

Les dades obertes són aquells conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que són posades a disposició de la ciutadania, -normalment des de portals públics-, perquè puguin ser utilitzades de manera senzilla, lliure i còmoda.

Les dades obertes tenen un gran valor potencial i són essencials per a la transparència de les administracions públiques, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear riquesa. Posar-les a disposició de la societat és un exercici de transparència que permet que la ciutadania tingui informació sobre les accions i serveis de l’Administració i sobre la gestió que es fa dels recursos públics.

La reutilització de dades també permet als diferents actors de la societat (ciutadania en general, entitats, associacions, empreses…) elaborar nous productes i serveis que aportin valor, innovació i coneixement, i de fet esdevenir fins i tot potencials oportunitats de negoci.

Principis de les dades obertes

Les dades obertes han de ser:

  • Públiques: no han d’estar subjectes a cap tipus de privacitat, seguretat o qualsevol altre tipus de restricció, excepte les que, per llei, estiguin subjectes a restriccions.
  • Detallades: han de ser les mateixes dades primàries i originals, sense processar (el que es coneix com a dades en brut). S’ha d’informar de com s’ha obtingut la informació i on es troben els documents primaris; d’aquesta manera la persona usuària pot comprovar que és un procés transparent i que les dades no s’han manipulat.
  • Actualitzades: han d’estar a disposició de la ciutadania amb la freqüència necessària perquè no perdin el seu valor i siguin sempre precises i actuals. S’ha de donar prioritat a aquelles dades la utilitat de les quals depèn del factor temps.
  • Accessibles: han de ser accessibles per al nombre d’usuaris més gran possible, de manera que no hi hagi restriccions pel propòsit d’ús ni barreres, com ara la necessitat de sol·licitar formalment la informació ni fer qualsevol altre tràmit.
  • Automatitzades: han d’estar disponibles en formats electrònics d’ús generalitzat i estructurades perquè puguin ser processades automàticament en qualsevol ordinador.
  • Sense registre: han de ser obertes per a tothom, sense la necessitat d’haver de registrar-se prèviament per a poder consultar-les.
  • Format obert: no poden tenir propietari ni dependre d’una empresa determinada i han d’estar lliures de restriccions d’ús legals i econòmiques.
  • Lliures: l’ús de les dades no ha d’estar sotmès a cap tipus de regulació que en restringeixi la reutilització. Per tant, les dades han d’estar lliures de drets, patents, copyright i no estar subjectes a drets de privacitat ni de seguretat o normes.

Marc normatiu 

Més enllà dels valors ètics o econòmics que pugui implicar el foment de les dades obertes és important mencionar que la reutilització de dades del sector públic està regulada per la Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilització de la informació del sector públic que va ser modificada per la Llei 18/2015, de 9 de juliol, per adaptar-la a la Directiva europea 2013/37/UE.

Per altra banda L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI), regulat pel Reial decret 4/2010, de 8 de gener, estableix el conjunt de criteris i recomanacions que hauran de ser tinguts en compte per les AA.PP. per a la presa de decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat, i concretament en a la Norma Técnica de Interoperabilidad de Reutilización de recursos de la información, s’estableixen el conjunt de pautes bàsiques per a la reutilització de documents i recursos d’informació elaborats o custodiats pel sector públic.

També és clau destacar l’impuls de la reutilització de dades associats a les lleis vinculades al foment de la Transparència, concretament a la Llei d’àmbit estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i a la Llei catalana 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

En aquest sentit, tant en el cas de la llei de transparència estatal com catalana, la regulació aborda tres elements principals: les obligacions de publicitat activa per a totes les administracions i entitats públiques, preferiblement en formats reutilitzables; el dret d’accés a la informació pública i, finalment, les obligacions relatives al bon govern que han de complir els responsables públics.

Entrant al detall de la Llei 19/2014, si ens fixem en l’article 5.1 es concreta que “s’establiran els mecanismes per a facilitar la informació de transparència d’una manera clara, estructurada i en format reutilitzable per mitjà d’un sistema integral d’informació i coneixement en format electrònic”.

Per altra banda a l’article 17 recull que “la reutilització de la informació pública és lliure i no està subjecta a restriccions, llevat dels supòsits en què, per via reglamentària, se sotmeti a l’obtenció d’una llicència de reconeixement de creative commons”. És a dir, que a falta d’un reglament que estableixi una llicència de reconeixement creative commons, la reutilització de la informació facilitada al portal és lliure i es pot reutilitzar per qualsevol mitjà i ús lícit.

D’acord doncs amb l’article 17 de la llei 19/2014, la reutilització de dades es pot fer de dues maneres: una, en principi lliure, i una altra supeditada a l’obtenció d’una llicència de reconeixement de creative commons. El Portal de la Transparència ha d’especificar el tipus de reutilització aplicable a la informació que conté i també ha de incloure un avís legal sobre les condiciones de la reutilització.

-. Primera modalitat: la reutilització de dades es lliure i no està subjecta a limitacions, excepte les condicions bàsiques de l’art. 8 de la Llei 37/2007: citació de la font, no alteració ni desnaturalització de la informació, especificació de la data de l’última actualització, indicació de la finalitat de la reutilització de dades personals i impossibilitat de identificació dels interessats afegint noves dades.

-. Segona modalitat: la reutilització de dades, si escau, se subjecta a l’obtenció d’una llicència de reconeixement de Creative Commons. D’acord amb el que disposa l’art. 17 de la Llei 19/2014, per via reglamentària s’ha de desenvolupar les condicions i el procediment sobre aquest tipus de reutilització de la informació pública.

Llicències de reconeixement (Creative Commons)

Mitjançant una llicència Creative Commons, l’autor exerceix el dret que la llei li confereix en exclusiva per decidir certes condicions d’ús i distribució de la seva obra. L’autor pot donar llibertat per tal que la seva obra sigui reproduïda sempre que es reconegui l’autoria i establint, o no, restriccions sobre l’ús comercial i la possibilitat de fer obres derivades.

Les llicències Creative Commons, doncs, no són alternatives als drets d’autoria, ans al contrari: es basen en la legislació sobre propietat intel·lectual i drets d’autoria i l’únic que fan és alliberar certs drets que posseeix l’autor d’una obra de manera que altres persones en puguin fer certs usos sense haver de sol·licitar permís explícit.

Existeixen sis llicències principals de Creative Commons. Totes elles impliquen el reconeixement de l’autor (by) i, com més símbols, menys usos són permesos:

  1. Reconeixement (by) o CC by: Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
  2. Reconeixement – CompartirIgual (by-sa) o CC by-sa: Es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
  3. Reconeixement – NoComercial (by-nc) o CC by-nc: Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Això no treu que la persona que té els drets la pugui utilitzar amb finalitats comercials, només s’aplica la restricció a la resta de persones.
  4. Reconeixement – SenseObraDerivada (by-nd) o CC by-nd: Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades. Això no treu que la persona que té els drets la pugui modificar, només s’aplica la restricció a la resta de persones.
  5. Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa) o CC by-nc-sa: No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. Això no treu que la persona que té els drets la pugui utilitzar amb finalitats comercials, només s’aplica la restricció a la resta de persones.
  6. Reconeixement – NoComercial – SenseObraDerivada (by-nc-nd) o CC by-nc-nd: No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades per altres persones que no siguin les propietàries dels drets. És la llicència més restrictiva ja que només permet que altres persones es descarreguin l’obra i la comparteixin amb altres sempre i quan en reconeguin l’autoria, però sense fer-ne modificacions ni ús comercial.

Com bé disposa l’art. 17 de la Llei 19/2014, el futur reglament haurà de desenvolupar l’obtenció de les llicències de reconeixement de creative commons pel que fa a la reutilització de la informació pública.

Finalment també cal destacar que la Llei d’àmbit estatal 19/2013 empara a les entitats locals que vulguin impulsar projectes de reutilització, on la informació s’ofereix en un exercici de transparència en estat pur.

Documentació complementària

Interessen a aquests efectes les publicacions següents:

 

Aquesta informació ha estat útil? NoSí (+1 rating, 11 votes)
El 55% l'ha trobat útil (11 vots)
Millora aquest contingut

0 Comentaris

    CA ES EN