En un marc en que les administracions públiques dediquen recursos al desenvolupament de plataformes per a facilitar la informació o la realització de tràmits a la ciutadania i en que els usuaris utilitzen gran quantitat de dispositius i sistemes operatius diferents, la interoperabilitat és un requisit indispensable.
La interoperabilitat, tot i que pugui semblar quelcom fàcil d’aconseguir, no ho és, i cal establir un concens o almenys, unes directrius de compliment obligat a les administracions públiques en els seus diferents nivells.
És en aquest escenari on entren en joc els estàndards oberts, especificacions de domini públic que poden ser utilitzades per tota la indústria de forma lliure i que permeten la compatibilitat entre aplicacions de diferents desenvolupadors.
El 2010 va publicar-se l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI), en la que s’especifica l’obligatorietat de l’ús de formats oberts a l’hora de compartir informació i que van detallar-se al 2012 en la Norma tècnica d’interoperabilitat de catàleg d’estandàrds. En aquest sentit, va publicar-se la Guia per a l’adequació a l’ENI, de gran utilitat per a les administracions públiques.
En el següent article de Eldiario.es obtindràs un anàlisi d’aquesta normativa i de la situació i problemàtica actual de les administracions públiques espanyoles en l’ús d’estàndards oberts: Estàndars oberts.
