La intel·ligència artificial generativa (IA generativa o جيناي) ja ha entrat a les administracions públiques europees. No d’una manera ordenada i planificada, sinó sovint a través de pràctiques informals: persones servidores públiques que utilitzen eines comercials per redactar, resumir, traduir o programar, moltes vegades sense aprovació formal ni directrius establertes. Aquest fenomen, que l’informe anomena “ús a l’ombra o الظل AI" és avui un dels reptes de governança més rellevants del sector públic.
El Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea acaba de publicar l’informe «The adoption of Generative AI in EU public administrations: exploring individual behaviours and organisational approaches» (Mikalef, Medaglia, Tangi i Rodriguez Müller, 2026), una de les primeres anàlisis estructurades de com s’està adoptant la IA generativa a les administracions europees. L’estudi es basa en l’anàlisi de vuit casos d’estudi construïts a partir de 31 entrevistes a directius i experts de set països i de la mateixa Comissió Europea. Catalunya hi figura com un dels casos i el director de l’AOC, Miquel Estapé, ha estat una de les persones entrevistades.
Dues mirades complementàries
L’informe analitza l’adopció de la IA generativa des de dues perspectives que s’influeixen mútuament:
- L’ús individual: com les persones servidores públiques perceben i utilitzen aquestes eines en el seu dia a dia.
- L’assimilació organitzativa: com les administracions decideixen fer accessible la tecnologia, governar-la i integrar-la en els seus processos.
Dues administracions poden triar el mateix model d’assimilació i, tot i això, els seus equips utilitzar les eines de maneres molt diferents. Per això cal mirar totes dues dimensions alhora.
A escala individual: tres tensions persistents
A partir de les entrevistes, l’informe identifica tres tensions que travessen la manera com el personal públic interpreta la IA generativa:
- Apoderament i dependència. La IA generativa es percep com un assistent cognitiu que augmenta la productivitat i facilita l’accés al coneixement. Alhora, apareix la preocupació per una dependència excessiva, l’erosió d’habilitats i la pèrdua de profunditat analítica. Una persona entrevistada ho resumeix amb franquesa: reconeix haver-se tornat més dependent de l’eina del que voldria admetre.
- Innovació i control. S’adopta per guanyar eficiència i millorar la presa de decisions, però la implementació xoca amb requisits de governança, gestió de riscos i inèrcia organitzativa. Sovint hi ha un buit entre les expectatives i el valor que realment es percep en la pràctica.
- Exploració i regulació. El personal explora noves eines que prometen eficiència i creativitat, però opera dins de marcs estrictes de protecció de dades i rendició de comptes. El resultat és una negociació contínua entre experimentar i complir.
És especialment rellevant la constatació que, quan les eines internes no són prou intuïtives o funcionals, el personal tendeix a recórrer a eines comercials externes, amb les implicacions que això té per a la protecció de dades, la seguretat i el compliment normatiu.
Un model de maduresa en quatre etapes
Una de les aportacions més útils de l’informe és un model de quatre etapes de creació de valor, pensat com una eina estratègica més que com un camí lineal que tothom hagi de recórrer fins al final:
- Exploratòria - veure el potencial. Ús ad hoc, individual, amb eines comercials i tasques senzilles. El valor principal és la presa de consciència.
- التشغيلية - estructurar l’ús i generar confiança. S’introdueixen entorns segurs, formació i directrius d’ús. El valor és l’eficiència en tasques rutinàries.
- محول - redissenyar el treball i els serveis. La IA generativa s’integra en els fluxos de treball i els sistemes (RAG, agents). El valor és l’augmentació de capacitats per a tasques complexes.
- عاكس - aprenentatge institucional i integració en l’ecosistema. L’administració avalua sistemàticament el seu ús, amb bucles de retroalimentació i governança adaptativa.
L’informe és clar en un punt important: no totes les administracions, ni totes les unitats d’una mateixa administració, han d’arribar a l’última etapa. Cada organització pot triar l’estratègia d’assimilació segons la seva infraestructura, les seves competències, la sensibilitat de les dades i la naturalesa de les seves tasques.
Catalunya, entre les administracions de referència
L’informe descriu Catalunya com una de les regions europees més avançades digitalment. Destaca que, ha creat plataformes de dades, marcs de governança algorítmica i plataformes interadministratives que sustenten un enfocament responsable de la IA tant per als serveis públics com per a l’economia.
L’estudi subratlla també els projectes pilot orientats a entorns interns segurs de IA generativa i espais de proves (sandboxes) desplegats amb salvaguardes estrictes que asseguren el compliment del RGPD, de la guia nacional sobre IA i del Reglament Europeu d’IA, alhora que es milloren els mecanismes de catalogació, qualitat i classificació de riscos dels sistemes algorítmics. En paraules de l’informe, aquest treball demostra l’ambició de Catalunya de combinar l’experimentació ràpida amb salvaguardes organitzatives i regulatòries robustes.
Tres àmbits per a l’acció
L’informe es tanca amb un conjunt de recomanacions operatives agrupades en tres àmbits prioritaris:
- Construir una infraestructura de IA generativa interoperable. Establir entorns segurs per disseny, fàcils d’usar i compatibles amb la normativa europea, i desenvolupar marcs compartits de governança de dades i corpus documentals fiables.
- Reforçar la governança i la preparació operativa. Institucionalitzar òrgans de governança de la IA, estandarditzar marcs d’integració en els fluxos de treball i introduir programes de formació que mantinguin la supervisió i el criteri humans al centre.
- Accelerar la creació de valor públic i la innovació. Prioritzar casos d’ús d’alt valor mitjançant pilots estructurats en entorns amb nivells de risc graduats, i promoure la col·laboració entre administracions compartint prompts, plantilles, models de governança i resultats d’avaluació.
Què significa això per a l’administració catalana
Bona part de les recomanacions de l’informe connecten directament amb la raó de ser d’un consorci com l’AOC: proporcionar infraestructura i serveis digitals compartits que evitin la duplicació d’esforços i permetin que les administracions més petites accedeixin a capacitats que difícilment podrien desenvolupar pel seu compte.
L’informe assenyala precisament que un enfocament supraorganitzatiu de la governança de dades pot afavorir la interoperabilitat, garantir la consistència entre sistemes i facilitar el desplegament d’assistents de IA entre administracions sense haver de reconstruir cada vegada les canalitzacions de dades subjacents. També apunta que els models centralitzats a escala regional o nacional poden reduir la duplicació tècnica i democratitzar l’accés a capacitats de IA de qualitat, tot suggerint que un model de governança híbrid i multinivell pot ser el més adequat.
Aquesta és, en bona mesura, la conversa que tenim per davant: com passem d’una experimentació dispersa, i d’un ús a l’ombra difícil de governar, cap a una assimilació estratègica, segura i sobirana de la IA generativa, alineada amb els valors públics i el marc normatiu europeu.
Una reflexió per acabar
La conclusió de fons de l’informe és que l’èxit de l’adopció de la IA generativa no depèn tant de la disponibilitat tecnològica com de la capacitat d’alinear les pràctiques individuals amb les estructures organitzatives. Salvar aquesta distància és el que permetrà que la IA generativa aporti valor públic sostenible, tot mantenint la confiança, la rendició de comptes i la consistència institucional.
Informe complet: Mikalef, P., Medaglia, R., Tangi, L. i Rodriguez Müller, A. P. (2026), The adoption of Generative AI in EU public administrations: exploring individual behaviours and organisational approaches, Publications Office of the European Union, Luxemburg.
Disponible a: JRC Publications Repository (JRC147095)
