Les eines d’Euskadi, Escòcia i Catalunya per a la bona governança dels ens locals

La jornada “Eines per a una bona governança dels ens locals: una visió internacional” celebrada el passat 11 de gener va presentar les bones pràctiques en governança de País Basc, Escòcia i Catalunya. Va ser la primera sessió d’un cicle de tres jornades dedicat a la bona governança dels ens locals que organitza el DIPLOCAT i la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

El cicle s’adreça sobretot a electes i tècnics de l’administració local, i ofereix una visió teòrica i pràctica dels instruments de bona governança i govern obert disponibles a Catalunya. També es fa referència als recursos que organitzacions internacionals com el Consell d’Europa i l’OCDE posen a l’abast dels municipis per a la innovació i la transformació del sector públic.

En la benvinguda de la primera sessió, “Eines per a una bona governança dels ens locals: una visió internacional”, la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster, va explicar que “el món local és un dels pilars fonamentals de l’entitat” i que aquest cicle forma part del Pla específic per a la internacionalització del món local. Segons Foraster, “la bona governança és un dels temes que desperta més interès a nivell municipal, que vol acostar-se a la ciutadania mitjançant la transparència, la rendició de comptes i la participació”. També va donar la benvinguda als assistents Rosa Vestit, directora general d’Administració Local de la Generalitat, i Bernat Solé, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, que va definir el govern obert com a “eina imprescindible i de país” i va reconèixer que, justament en l’actual època de pandèmia, oferir dades fiables i obertes i la màxima transparència “és més necessari que mai”.

Roger Buch, coordinador a Catalunya del projecte Xarxa de Governs Transparents (Open Government Partnership – OGP) des de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, va parlar d’aquesta “xarxa que inclou més de 2.000 entitats, basada en compromisos concrets, que es prenen i es renoven en el marc de cimeres mundials”. Entre les actuacions que es duen a terme, Buch va destacar la recent campanya “Open response & open recovery” per compartir com s’està lluitant contra la COVID-19 a cada país. Catalunya, que forma part de l’OGP des de l’octubre de 2020, s’ha compromès a treballar sobre cinc temes:

  • integritat pública i anticorrupció, posant l’accent en el control ciutadà
  • perspectiva de gènere i drets de les dones
  • governança territorial i col·laboració entre administracions
  • creació d’un ecosistema de participació, que inclogui activistes i moviments socials
  • promoció d’un sistema de governança basat en dades obertes.

A la taula rodona moderada per l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i representant de la Xarxa de Governs Transparents, Núria Parlon van participar la directora del Consorci AOC, Marga Bonmatí, el director d’Atenció a la Ciutadania i Innovació i Millora de l’Administració del Govern del País Basc, Javier Bikandi i el professor de la Universitat d’Edimburg i codirector de What Works Scotland, Oliver Escobar.

El portal de transparència de l’AOC, eina col·laborativa

Marga Bonmatí va destacar la Llei de Transparència catalana de 2014, que va qualificar de “molt ambiciosa, que obliga a publicar molta informació, sovint amb pocs recursos, i requereix d’un canvi de paradigma de tothom”. Per aquest motiu, l’AOC ofereix el Portal de transparència, una eina digital única col·laborativa, que actualment ja utilitzen més de 900 ajuntaments catalans. Entre els reptes de futur, ha esmentat l’aproximació contínua a la ciutadania, amb un llenguatge entenedor i mostrant la informació segons els interessos; l’automatització de les actualitzacions, per facilitar la feina; i la vinculació amb les bases de dades obertes ja disponibles.

Els cinc compromisos d’Euskadi

Des d’Euskadi va intervenir Javier Bikandi, que va parlar sobre l’experiència del seu país a la Xarxa de Governs Oberts, de la qual forma part des de 2018. Els cinc compromisos assumits pels bascos, sempre amb una base col·laborativa i conjuntament amb els ens locals, són:

  • rendició de comptes
  • dades obertes i interconnectades
  • foment de la participació ciutadana
  • impuls d’un projecte d’escoles obertes per a la ciutadania
  • un marc comú d’integritat i ètica institucionals. 

L’evolució dels diferents compromisos se segueix mitjançant un fòrum obert. El mes d’abril tenen previst presentar un nou pla d’acció.

La societat civil com a actor clau en la governança

Finalment Oliver Escobar va explicar que a Escòcia hi ha una societat civil organitzada “que ha contribuït a prioritzar l’agenda de renovació democràtica i reforma de l’administració pública”, sovint lligada també a una defensa de més sobirania política. L’administració ha respost amb diverses iniciatives i lleis i des del 2016 forma part igualment de la Xarxa de Governs Transparents. Escobar està implicat en el programa What Works Scotland, de 2014, que ha estat clau a l’hora d’impulsar pressupostos participatius a més de 350 localitats. Pel que fa als reptes de futur, ha subratllat les reticències que encara existeixen a molts nivells, formals i informals, també burocràtiques, davant dels projectes col·laboratius, participatius i horitzontals.

Un cop finalitzada la taula rodona, Núria Parlon en va fer les conclusions:

  • els processos sobre els quals s’ha parlat avui requereixen temps, no es poden fer d’un dia per l’altre.
  • aquests processos són necessaris per enfortir la democràcia representativa i permetre que els ciutadans vagin més enllà de dipositar un vot en una urna cada quatre anys.
  • per poder-los dur a terme, cal un canvi de cultura política i, sobretot, organitzativa, motiu pel qual calen eines tecnològiques innovadores, que facin que els ciutadans puguin accedir de manera ràpida i senzilla a la informació i les dades.